Cultura
Jesús Mestre
Carrer que comença al carrer del Turó i finalitza al carrer de Pelfort, que arriba fins al carrer de la Múrgola. A mig carrer, hi ha el passatge Pelfort, unes llargues escales que baixen fins a la riera de Vallvidrera.
Aquests carrers coincidien amb un antic camí que, des de Mont d’Orsà, arribava al fons de la vall, tot unint diverses masies. El 1808, Vallvidrera va patir l’atac i saqueig de les tropes napoleòniques a principis de la Guerra del Francès, i diverses cases van quedar enrunades o en molt mal estat. Algunes es van fer de nou i d’aquestes encara existeix la masia de Can Cabassa, construïda el 1812, amb una façana barroca; posteriorment, va fer d’escola pública. En aquest indret s’hi van anar construint al llarg del segle XIX i principis del XX diverses cases, com la de Ca n’Aleix, que Manuel Herrando va comprar el 1893 i hi va fundar la colònia de Can Herrando, formada per diversos edificis aixecats entre 1906 i 1911 per l’arquitecte Antoni Coll i Fort, situades a la carena.
Al carrer de les Casetes destaquen diversos xalets construïts entre 1910 i 1920, com el modernista Ca n’Algaba, als números 2-4 o la casa Dolors Parés, aixecada el 1920, ambdues del mestre d’obres Josep Masdeu. El nom del carrer de Casetes ve d’aquest conjunt de cases. Finalment, anant cap al fons de la vall hi ha Can Pelfort, també coneguda com a Casa Franquesa o Vil·la Francisca, l’edifici principal del veïnat construït per Josep Pelfort i Manció, professor d’instrucció primària, a mitjan segle XIX.
Gairebé al final de les escales, baixant a mà esquerra, hi ha un grup de cases unifamiliars del segle XIX on, segons mossèn Llorenç Sallent, autor d’Història documentada del Poble i Parròquia de Santa Maria de Vallvidrera (1916), hi havia l’Ajuntament de l’antic municipi. Seguint el camí de la Múrgola, s’arriba al mas de Can Pujades, avui convertit en una cooperativa de consum. A principis del segle XIX, Can Pujades era la principal finca d’aquesta zona.
