Publicitat

Els carrers de Casetes i Pelfort, el camí que unia les masies fins a la riera de Vallvidrera

Al segle XIX, el mas de la cooperativa Can Pujades era la principal finca d'aquesta zona

spot_img

Publicat el 3.5.2025 9:00

Cultura

Jesús Mestre

Carrer que comença al carrer del Turó i finalitza al carrer de Pelfort, que arriba fins al carrer de la Múrgola. A mig carrer, hi ha el passatge Pelfort, unes llargues escales que baixen fins a la riera de Vallvidrera.

Publicitat

Aquests carrers coincidien amb un antic camí que, des de Mont d’Orsà, arribava al fons de la vall, tot unint diverses masies. El 1808, Vallvidrera va patir l’atac i saqueig de les tropes napoleòniques a principis de la Guerra del Francès, i diverses cases van quedar enrunades o en molt mal estat. Algunes es van fer de nou i d’aquestes encara existeix la masia de Can Cabassa, construïda el 1812, amb una façana barroca; posteriorment, va fer d’escola pública. En aquest indret s’hi van anar construint al llarg del segle XIX i principis del XX diverses cases, com la de Ca n’Aleix, que Manuel Herrando va comprar el 1893 i hi va fundar la colònia de Can Herrando, formada per diversos edificis aixecats entre 1906 i 1911 per l’arquitecte Antoni Coll i Fort, situades a la carena.

Publicitat

Al carrer de les Casetes destaquen diversos xalets construïts entre 1910 i 1920, com el modernista Ca n’Algaba, als números 2-4 o la casa Dolors Parés, aixecada el 1920, ambdues del mestre d’obres Josep Masdeu. El nom del carrer de Casetes ve d’aquest conjunt de cases. Finalment, anant cap al fons de la vall hi ha Can Pelfort, també coneguda com a Casa Franquesa o Vil·la Francisca, l’edifici principal del veïnat construït per Josep Pelfort i Manció, professor d’instrucció primària, a mitjan segle XIX.

Gairebé al final de les escales, baixant a mà esquerra, hi ha un grup de cases unifamiliars del segle XIX on, segons mossèn Llorenç Sallent, autor d’Història documentada del Poble i Parròquia de Santa Maria de Vallvidrera (1916), hi havia l’Ajuntament de l’antic municipi. Seguint el camí de la Múrgola, s’arriba al mas de Can Pujades, avui convertit en una cooperativa de consum. A principis del segle XIX, Can Pujades era la principal finca d’aquesta zona.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Curiositats i història del carrer de Francolí

El carrer ha canviat molt del seu aspecte tradicional, s’hi han edificat nombroses cases modernes i en queden poques d’antigues

Vallvidrera, en alerta per la proliferació de rates

El veïnat s'activa per reclamar actuacions a l'Ajuntament però demana no posar verí per evitar intoxicacions a gossos i gats

L’Ajuntament tanca la porta a la proposta veïnal per la Buenos Aires: només podrà ser allotjament temporal d’emergència

La plataforma de Vallvidrera en defensa de la Casa insisteix que la normativa que permet el doble ús: assistencial i dotacional
spot_img

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí