Cultura
Ana Rubió
L’Àlex, de 7 anys, corre amb la faixa a la mà a buscar la Mariona, una de les caps de la colla dels Castellers de Sarrià. El seu pare, també casteller, li recorda que li demani “siusplau” allò què vol: que li cordi la faixa. La Mariona agafa la tela i l’estira, i l’Àlex s’enrotlla sobre si mateix. En acabar, torna corrents cap el pare que li lliga el mocador de la colla a la cintura. Com a últim pas, el casc; “és un casc nou” diu la cap de colla “nou de trinca”. I en un obrir i tancar d’ulls, l’Àlex ja està preparat.
La resta del grup les imita i, en parelles, es preparen per assajar. Són menys d’una quinzena perquè les noves mesures, que la coordinadora de castellers estableix, limiten la participació a vint persones. Tot i això, siguin menys o més, els i les membres de la colla estan il·lusionades. Portaven més d’un any sense fer un assaig i, entre moltes, encara no s’havien vist físicament les cares.
Ahir, divendres 28 de maig, la Colla de Castellers de Sarrià va fer el seu segon assaig després d’un any i tres mesos de pausa. A falta d’un espai propi, la colla va utilitzar les instal·lacions del centre Asturiano que, “tot i ser millor que res”, no van satisfer al complet les seves necessitats. La seva presidenta, la Bibi Solanes, va expressar que si tinguessin un local, tot seria més fàcil: “Ara, hem de portar el material d’un lloc a l’altre i hem d’alternar entre espais que ens cedeixen i la plaça de la Vila”.
Després d’un petit escalfament i d’una mica d’exercici físic per a “treure la pols”, els i les castelleres van començar fent algunes barres: torres d’un sol pilar agafades a una columna. “Ostres, sí, encara m’encordo” i altres frases semblants van començar a sentir-se, mentre les membres de la colla pujaven i baixaven unes sobres les altres. Un dels castellers, Eduard Llorens, explicava a El Jardí que malgrat que amb 20 persones es pot fer poca cosa, volen anar agafant el ritme: “Al final és recordar el que no has fet durant molt de temps”.
I no ho han oblidat, no. La Mariona Corominas, cocap de colla, va valorar molt positivament la trobada: “Ens pensàvem que les nostres condicions físiques serien pèssimes, però no”. Després d’un any i tres mesos sense practicar, les expectatives eren baixes però el resultat les va sorprendre a totes. Fins i tot, van arribar a erigir un castell amb l’acompanyament dels músics, un tastet de la normalitat que desitgen. El resultat, tot i que petit, va satisfer molt el grup. “Estem super bé. Sembla que no hagi passat el temps”, bromejaven entre companys i companyes.
Els músics, tot i que en menor mesura a l’habitual abans de la pandèmia, han continuat trobant-se durant l’any però divendres va ser la primera vegada que tocaven de nou per la colla. Els somriures no van faltar i la il·lusió als ulls tampoc. En definitiva, els castellers de Sarrià tenen moltes ganes de tornar a activar-se i, per a poder fer-ho correctament, el cocap de colla David Porta, va recordar que és molt important seguir parlant: “Hem de recuperar les sinèrgies”.
Així doncs, els i les castelleres tornen a la feina. Dimecres assajaran de nou davant l’Ajuntament i divendres que ve a l’Escola Pia Sarrià. Aquest any de ‘pausa’ els ha permès formar-se i conèixer-se a partir de conferències i reptes online, però res millor que tornar a fer pinya. Això, ho tenen totes molt clar.
