Opinió
Glòria Vilalta i Grau
Estem entrant a la tardor. El dia és més curt i ens anem recollint. Passem de l’expansió de la primavera i l’estiu al recolliment de tardor i hivern. Aquest recolliment de la terra i també nostre, es veu reflectit en els colors que ens envolten. Els colors de tardor els podem veure en les fruites i verdures —carabasses, moniatos o magranes— i en les fulles dels arbres.
La roba també té en compte l’època de l’any. A la tardor, sigui quina sigui la moda, hi ha colors que hi són sempre: els marrons, colors foscos… però també els grocs, taronges i vermellosos, en uns tons tirant més cap a un color terra. D’alguna manera, ens mimetitzem amb els colors de l’entorn.
Aquests colors, que reflectim a la roba, també els trobarem en complements interiors. D’alguna manera també portem els colors de la tardor a les nostres llars o espais laborals. Recordem que el Fengshui ens aporta l’harmonia de la natura a casa. Si volem estar en coherència amb l’època de l’any, segurament, d’una manera intuïtiva, vestirem el nostre cos i espai d’una manera coherent i harmoniosa amb l’època de l’any.
En moltes escoles, com a mínim en les de pedagogia Waldorf, se segueix també el ritme de l’any. En les cançons, en el dia a dia i en la decoració. Tots necessitem un ritme i entendre també que la vida té uns processos que provoquen uns canvis. Per això és tan important el contacte amb la natura. Aquest contacte ens ajuda als canvis i als processos.
Les llars o residències de les persones grans no són una excepció. Tenint en compte que estan moltes hores sense sortir del lloc (algunes ja no hi surten gairebé mai), el contacte amb l’exterior és importantíssim. En aquests casos, poder contemplar des d’una finestra el pas del temps, els canvis en la llum del dia i els canvis de les estacions—visibles especialment en els colors de l’entorn— és una manera d’estar connectat al món. A la natura, a la vida.
Recordo que la meva àvia em deia sempre la sort que tenia de poder veure el carrer des de casa meva. Ho vaig poder experimentar durant el confinament. Cada dia, treia el cap per la finestra i observava els arbres del carrer. Vaig poder anar seguint com anaven canviant, com anaven creixent les fulles, a poc a poc, però constantment. Va ser una experiència que em va ajudar molt durant aquella època. Era l’observació del canvi, del pas del temps, de la vida. Crec que no havia estat mai tant conscient ni del ritme de creixement de les fulles ni del seu canvi de color. El verd de les fulles no és el mateix quan surten que quan fa temps que estan en l’arbre o la planta.
Si ens desconnectem del ritme, del pas del temps, de la natura, del color, ens desconnectem de la vida. Crec que no hi hauria d’haver cap habitació de residència, hospital o espai en el qual calgui romandre molt temps, sense una finestra a l’exterior, i si pot ser, amb vista a la natura. Serà un element important de recuperació o de manteniment de la salut, ja demostrat científicament fa anys per Roger S. Ulrich i altres investigadors. I si l’entorn exterior no pot mostrar aquest canvi, ho ha de fer l’espai interior. El color és un element fàcil i potent energèticament per poder-ho fer.
Entrem el color i el ritme de l’any en les nostres llars, espais laborals i espais assistencials!
Glòria Vilalta i Grau és enginyera especialista en medicina de l’hàbitat, feng shui i benestar personal
