A fons: consells de barri
Jesús Mestre
Segons el web municipal: “El Consell de Barri és un òrgan de participació territorial per a totes les qüestions referents al barri. Té com a finalitat ser un canal de participació ciutadana en el desenvolupament de polítiques públiques de proximitat. Són instruments fonamentals de convivència i de treball basats en la coresponsabilitat col·lectiva per aprofundir, així, en la cohesió social i millorar la qualitat de vida urbana de la nostra ciutat.” Van ser una aportació del darrer govern socialista, quan el concepte de “participació ciutadana” va aparèixer com
una prioritat política. Durant el mandat de Xavier Trias, i pel que s’ha vist al territori de Sarrià – Sant Gervasi, el govern de CiU va donar un vigorós impuls als Consells de Barri en l’elaboració del Pla d’actuació de Districte (PAD) 2012-2015, però després els ha utilitzat, en part, com a plataforma propagandística de l’acció de govern i de lluïment personal del regidor i del gerent. Així, actualment, és un òrgan força desprestigiat i difús tot i que el nou govern municipal de Barcelona en Comú ho veu com un dels punts on es pot facilitar la “coproducció de polítiques públiques”, tal com proposa el regidor Gerardo Pisarello.
La tardor política ha estat intensa al Districte amb reunions del Plenari, de l’Audiència Pública i dels Consells de Barri (de totes elles El jardí ha donat informació puntual), i amb la convocatòria per elaborar el PAD 2016-2019. En aquest sentit, des de la revista ens ha semblat el moment oportú per convidar Jordi Llorach i Francesc Ribera, que acaben de deixar les vicepresidències dels Consells de Barri de Sant Gervasi-Galvany i del Putxet i Farró, respectivament, perquè ens expliquin la seva experiència. I per parlar de quin hauria de ser el seu futur.
Jordi Llorach diu que el Consell de Barri va ser molt bon invent i que ens acosta als països amb més tradició democràtica. Tot i així, de bon principi no van quedar ben definides les seves atribucions, ni les de les Comissions de Seguiment ni les dels vicepresidents. Amb el canvi de govern, Convergència no va veure massa clara la seva utilitat. A Galvany no hi ha gaires entitats i això fa que el barri vagi coix. Si no hi ha moviment veïnal o associatiu, el barri és fluix, i la gent es tanca a casa seva i participa poc en els problemes col·lectius. També diu que seguirà com a membre de la Comissió de Seguiment, ja que la participació en els afers de barri és apassionant. Ara la vicepresidència de Galvany ha quedat vacant, a l’espera de trobar una persona que vulgui assumir-la.
Francesc Ribera explica que al barri de Putxet i Farró hi ha dues associacions prou representatives, que han decidit anar-se rellevant en la vicepresidència del Consell de Barri: l’Associació de Veïns i Amic del Putxet ha tingut el càrrec en els dos darrers anys, i a partir d’ara serà vicepresidenta Ester Rodríguez, com a representant de l’Associació de Veïns i Comissió de Festes del Farró. Està d’acord que falta precisar la normativa, però que és un òrgan molt important i vàlid per poder escoltar el bo i el dolent del barri. Però també ens diu que hi ha un “poti-poti” d’elements de participació i que la gent confon que fa cada un d’ells.
Els òrgans de participació municipals
Per una banda, hi ha Ple del Consell del Districte o Plenari: és el principal òrgan polític en l’àmbit de Districte i els seus acords tenen caràcter decisori. Es reuneix cada dos mesos i a l’ordre del dia hi ha el torn de paraules obert a ciutadans, l’Informe del Regidor i les preguntes i propostes dels partits polítics. Són reunions molt llargues: poden durar tres, quatre o cinc hores! Per part de la ciutadania, hi van sobretot les associacions o ciutadans amb problemes greus.
L’Audiència Pública: se sol convocar poc després del Plenari, i en part s’ha de considerar complementari. Està pensada perquè aquí la gent pugui exposar els problemes de caràcter individuals. Es tendeix a portar l’Audiència a cada barri per recollir les preocupacions que hi ha a les comunitats.
El Consell de Barri: hauria de ser l’òrgan més dinàmic, que plasmés el què es viu al barri; aquí tothom, tant entitats com ciutadans poden exposar les seves preocupacions i propostes de millora. L’ordre del dia del Consell de Barri acostuma a comptar amb una part informativa, conduïda per l’equip de govern i el vicepresident, i en una altra de propositiva on prenen la paraula els ciutadans i les entitats. És útil que s’hi exposi els projectes fets o a realitzar al barri per a coneixement dels veïns, però sense caure en la “propaganda” de la feina feta pel govern. Es convoquen dos cops a l’any, cosa que es considera del tot insuficient —es proposa que sigui una reunió per trimestre—, solen durar unes dues hores, hi va molt de públic i hi ha molta participació, tot i que s’acostuma a fer en llocs amb poca capacitat, com les sales d’actes dels centres cívics (entre 80 i 150 persones). Tot i aquesta bona acollida, caldria informar millor a la ciutadania de les convocatòries.
La Comissió de Seguiment (CS)
Entre dos consells de barri, es reuneix la Comissió de Seguiment, que presideix el vicepresident del Consell de Barri i reuneix membres del govern del districte, els representants dels partits polítics, les entitats, els veïns i també dels funcionaris (el tècnic de barri és el secretari de la CS). S’hi recullen les demandes de barri i s’hi ha de treballar: cal anar-hi amb mentalitat oberta i constructora. És l’òrgan pel qual l’equip de govern pot d’escoltar la gent i, fins i tot, consultar les associacions ja que com a ciutadania organitzada, són qui viuen a peu de carrer i coneixen el que passa de veritat. També ajuden a diferenciar les qüestions que són de caràcter personal de les que són d’àmbit col·lectiu.
No hi ha un patró de trobades, però s’ha de reunir més sovint del que s’ha fet els darrers anys. I s’ha de canviar la mentalitat: aquí és on construïm el barri. Com ja s’ha dit, caldria clarificar i precisar quines són les normes reguladores del CS, del Consell de Barri i del seu vicepresident. Una de les seves atribucions és fer l’ordre del dia de Consell de Barri i triar els temes que preocupen de veritat al barri: la gent que hi vagi, ha d’escoltar i conèixer els temes de proximitat. I deixar els temes de districte o de ciutat pels Plenaris, com ara els de les xarxes d’autobusos.
Llorach i Ribera també ens adverteixen del que qualifiquen de la “misèria de la participació ciutadana”. Per exemple, quan tothom en l’àmbit de barri està d’acord amb una iniciativa concreta però quan la proposta arriba a la plaça Sant Jaume, allà el mateix grup polític que ho havia aprovat al barri ho tomba, o el postposa perquè no hi ha pressupost o, senzillament, “no toca”. Hi ha petites propostes dels barris que s’eternitzen: té sentit que per fer una pista de petanca, s’hagi d’esperar 4 anys?
També cal que l’equip de govern faci retorn dels precs i preguntes dels veïns. És fa poc i acaba per imposar-se el silenci administratiu. Segons diuen tant Llorach com Ribera, hi ha temes que se n’han assabentat pels diaris abans que per l’equip de govern del Districte.
Finalment s’ha parlat de les Taules de Treball: es convoquen per problemes molt concrets i coincideixen entitats, comerciants, veïns, i altres sectors directament afectats. Permet obrir la visió dels problemes. Per exemple, es va crear la Comissió de Seguretat de Galvany pel problema del soroll i l’incivisme nocturn, en la qual van participar la Guàrdia Urbana, els Mossos, representants dels bars d’oci i de membres de la Comissió de Seguiment; quan es deixa treballar, la feina pot ser productiva i satisfactòria.