11.2 C
Sant Gervasi
| Dilluns 30 de novembre de 2020 |

Els infants surten al carrer després de més de 40 dies tancats a casa

Felicitat, retrobaments a distància i algunes aglomeracions que creen dubtes sobre les conseqüències d'aquesta sortida

Elena Bulet
Intento explicar històries de la millor manera possible. De vegades amb paraules, de vegades amb imatges, però sempre amb la voluntat ser fidel a allò que es vol transmetre. M'apassiona la cultura i la societat i tenir l'oportunitat de poder reflectir la seva realitat al districte.

Societat

Elena Bulet (@elenabulet)

Nens i nenes saludant els avis des del balcó, mascaretes tunejades, patinets i tricicles a dojo. Aquestes són algunes de les estampes més habituals d’aquest diumenge, el primer dia que els infants poden sortir al carrer després de més de sis setmanes confinats per aturar l’expansió de la covid-19. Espais verds com ara l’avinguda Pau Casals a Sant Gervasi i també places, com la de la Vila de Sarrià, han estat les zones més buscades per les famílies. 

L’Alma té sis anys, viu a Sant Gervasi i trobava a faltar el carrer: “Tinc moltes ganes de veure com està el carrer i saludar la família o els amics de lluny”. Avui han vist a l’avi a través del vidre de la porteria. També li ha portat la seva germana Roberta, de només sis mesos, que ha canviat molt des de l’última vegada que la va veure, fa dos mesos. Des del principi del confinament, l’Alma està molt neguitosa. El pis se li fa petit i també la vida ha canviat molt a casa des que té una germaneta. “És una noia molt enèrgica i, de sobte, l’activitat física se li va acabar. Ara és molt explosiva i té reaccions que en circumstàncies normals no tindria”, explica l’Esther de Urbiola, la seva mare. A casa, el confinament està sent dur, els dos adults teletreballaven fins fa poc i es fa difícil combinar la feina amb jugar amb les filles i prestar-los l’atenció que necessiten. L’Andrés Morales, el pare de l’Alma i la Roberta, ho defineix com que sent el confinament com una muntanya russa: “La paciència i la calma del principi es va perdre al tercer dia. Tot i intentar estar tranquil ho portes dins teu, és molt complicat”. 

L’Alma fa abraçades a distància © Elena Bulet

El Lluc té set anys i avui també tenia ganes de sortir: “Vull córrer una mica, perquè a casa no puc. També notar l’aire fresc i no estar tota l’estona tancat”.  Al principi del confinament, el Lluc estava molt angoixat i deia que no podia respirar. “Nosaltres intentàvem jugar a la terrassa o obrir la finestra de l’habitació perquè li entrés llum mentre feia els deures”, explica la Mònica Jorques, la seva mare. En aquests moments, a casa només treballa ella, que està a la part de farmàcia de l’Hospital del Mar: “Aquesta fòbia de no portar el virus a casa, sí que m’ha costat. Vinc d’un lloc on hi ha mil focus d’infecció, m’he de dutxar, treure les botes i que cap nen em toqui abans d’entrar. Una vegada estic neta sí que els puc abraçar i jugar amb ells”.  Aquest diumenge, els cinc de la família han sortit amb patinets i patins a passejar per la Bonanova. “He gaudit molt del dia. Estic molt feliç i he suat molt pel sol que feia!”, exclama el Lluc. 

El Lluc surt a patinar amb la família © Mònica Jorques

Entre les famílies que han sortit avui al carrer s’han pogut observar comportaments de tot tipus. Algunes respectaven més les mesures de seguretat de distanciament físic, d’altres menys i en conseqüència s’han creat aglomeracions de gent. S’han vist famílies que passejaven en grup, infants i adults sense mascareta… Ara bé, també hi havia molts pares i mares que jugaven amb els nens tots ben protegits i seguint les normes establertes. Fent balanç, la jornada ha estat un dia feliç i molt assolellat. Tot i així, hi ha infants que també han patit aquesta sortida al carrer, ja que després de tants dies tancats a casa els feia por. “Aquests són els efectes del confinament”, afirmava una mare després d’haver intentat animar al seu fill que plorava. Després d’aquest dia festiu, regna el dubte de si les sortides repercutiran en la xifra de contagis.

El vincle dels infants amb la família

Durant el confinament, a l’Alma li encanta jugar a preparar menjar amb els seus pares. El Lluc ha descobert una altra passió, la de fer de discjòquei. Els dos infants es coneixen, perquè pertanyen als Castellers de Sarrià, però des del confinament les interaccions amb el seu entorn d’amics s’han reduït molt. 

Aquests dies pares, mares i escola fan el possible per facilitar aquest intercanvi comunicatiu. La família del Lluc ja ha fet diverses videotrucades amb amics. Tot i així, també senten que els fills valoren molt més la família: “Fins ara era una rutina d’escola, casa, escola, casa. Ara noto que tot i que volen estar amb els amics en una videotrucada, aprecien molt més les estones junts els cinc”, explica la Mònica, la mare del Lluc. 

L’Esther, la mare de l’Alma, sent que el vincle amb la seva filla no ha canviat. “Sempre hem estat una família que ha fet moltes coses plegades. Però ara anem més estressats. No és una situació que diguis quina preciositat i que bé que ho estem passant. Hi ha tensió constant”, descriu. Malgrat tot, l’Alma ha ballat amb la família i ha gaudit de la passejada. 

La Nicole i la Mina surten juntes al carrer. És la primera vegada que la Nicole camina pel carrer, ja que fins fa poc anava en cotxet © Elena Bulet

La Nicole i la Mina amb la seva mare a l’avinguda Pau Casals © Elena Bulet

“Les escoles són més que quatre parets”

“El coronavirus és una malaltia greu que intentaré evitar rentant-me les mans. També és bastant molest, perquè estava a punt d’acabar el curs i ara ja no podem fer feina”, descriu el Lluc. El tancament de les escoles el 13 de març va ser la primera mesura de confinament que es va adoptar. “No s’ha pensat en cap moment en els infants. És veritat que els nens s’adapten més fàcilment que nosaltres a aquestes situacions. Però també cal pensar que el cervell dels nens s’està desenvolupant i necessiten moviment i la interacció amb els altres”, explica la Charo Carrió, professora de 4t de Primària de l’Escola Infant Jesús – Jesuïtes Sant Gervasi. 

Nens i nens a plaça de la Vila de Sarrià © Elena Bulet

Durant aquestes setmanes, les polítiques que han de seguir els centres educatius han estat nucli de diverses polèmiques. Si avançar temari o no, si cal posar deures, com i quan es fa la selectivitat… “D’un dia per l’altre, hem hagut d’afrontar el repte d’educar a distància sense poder comptar amb la part social i afectiva que ens ajuda tant en la nostra tasca”, afirma la professora. Des del seu centre, han tingut molt clar que la funció de l’escola era acompanyar l’alumnat i aconseguir el seu benestar emocional. “Per això, hem intentat fer un seguiment molt proper dels infants i les famílies, veure en quina situació es trobaven i a partir d’allà construir. Hem fet videotrucades en què ens apropem al nen i parlem directament amb ell i sobretot videotrucades de grup, perquè els nens puguin interactuar entre ells”, descriu la Charo. 

La Soraya i el Miguel patinen després de molts dies sense poder sortir de casa a Via Augusta – Vallmajor © Elena Bulet

En les diferents tasques que demana als nens i nenes, la Charo ha pogut observar un treball conjunt entre infants i famílies que “segur que ha construït uns lligams afectius molt importants”. Un altre aspecte a destacar és la unió entre famílies i centres educatius: “Al compartir una mateixa preocupació i des del reconeixement i l’empatia es pot aconseguir que l’escola sigui més de quatre parets.”.

Mesures pels infants des d’una perspectiva adultocèntrica?

“Hi ha molts països europeus que ja fa dies que deixen sortir els infants de manera controlada”, compara la Charo. La professora també apunta que no s’han tingut en compte les condicions socioeconòmiques de cada família: “Està clar que les lleis uniformes normalment són injustes, no és el mateix passar el confinament en una casa amb jardí que en un pis sense ni tan sols un balcó. Al final, sempre surten perjudicats els mateixos i crec que és important que a nivell social també pensem en tot això”. 

Ja s’han anunciat les primeres indicacions sobre com serà el desconfinament, però les famílies segueixen amb dubtes sobre el que vindrà. “Els nens estan pagant per quelcom que afecta als adults. Des de la meva perspectiva és injust, i farà més mal que bé a la societat”, afirma l’Esther, la mare de l’Alma. Sent que les seves filles han canviat des del confinament, estan amb nervis i trastorns del son: “No sé com es revertirà aquesta situació. Quan puguem sortir els nens tornaran a ser els d’abans? Els nens són el futur de la societat i potser estan patint danys psicològics per aquesta situació”. 

Nens i nenes jugant a la Via Augusta © Elena Bulet

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.