Explorar El Jardí
Maria Josep Tort
Amb una superfície de 4.230 m², la finca de cal Mandri constitueix un indret excepcional on s’entrelliga ruralitat, ostentació i decadència. Els seus jardins ens remeten a la història dels seus orígens senyorials. La seva situació geogràfica, com a balconada sobre l’antic torrent de les monges, multiplica el seu encant.
Història
La finca de cal Mandri, situada al carrer Major de Sarrià, núm. 173, s’estén sobre un gran terraplè sustentat per un gran mur de pedra, que limita a ponent amb l’antic torrent de les monges, avui transformat en el Parc de Joan Reventós. L’edifici, de caràcter neomodernista, és obra de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia. Es construí entre els anys 1906-1913 sobre els fonaments d’una antiga masia que va adquirir Francesc Mandrí Castellet l’any 1855.
La torre actual la va erigir el matrimoni Francisco de Paula Mandri Dezo i Josefa Rosell Bages, que es relacionaven amb els prohoms de la Renaixença catalana i el clero i, no van tenir fills. El bisbe Josep Torres i Bages, cosí de la senyora Mandri, hi va viure durant un temps. Posteriorment, el 1949, Concepció Masó Golferichs va comprar la finca, va modificar la seva estructura i la va dividir en cinc habitatges. Actualment, la seva filla, gairebé centenària, n’és la propietària.
L’edifici, catalogat per l’Ajuntament de Barcelona, conté una torratxa lateral coberta per un teulat a quatre aigües amb un ample i bonic voladís, que es va rehabilitar l’any 1997. Els balcons, la tribuna, els murs i arcs de pedra vista són remarcables, com també, els esgrafiats, que dibuixen delicades sanefes de color verd clar sobre les finestres. El balcó principal està esculpit amb pedra emulant les fulles i les glans del roure.
El jardí històric
A principis del segle XX, els jardins de cal Mandrí van assolir el seu màxim d’esplendor. La gent deia que s’assemblaven als jardins de Versalles. Jordi Jové i Permanyer els va dissenyar imitant l’estil eclèctic de l’arquitecte i paisatgista Nicolau Rubió i Tuduri.
Els jardins es regaven amb l’aigua de les mines de cal Canut, can Borràs, can Lladó i, la mina Grott, procedent del pantà de Vallvidrera. Abans de la Guerra Civil, Càndido es cuidava del jardí i dels animals que hi sovintejaven. Hi havia ànecs, oques, paons reials i fins i tot simis.
Els jardins actuals
En el decurs del temps, els jardins de cal Mandri s’han assilvestrat. Molts arbres han esdevingut centenaris, la competència d’algunes espècies en detriment d’altres s’ha consolidat i, el deteriorament de diversos elements ornamentals i decoratius ha afeblit el seu encís, però, malgrat tot, el jardí ha guanyat naturalitat. S’ha reinventat en un jardí de caràcter paisatgista, on la natura és la protagonista principal.
El jardí conté un munt de racons sorprenents que dibuixen un mosaic de paisatges amb personalitat pròpia. La presència d’alguns elements arquitectònics, com la capella, el colomar, la caseta o la bassa, li atorguen un valor afegit inqüestionable. El conjunt d’horts i antics fruiters ens remet al passat rural de l’indret.
El jardí clàssic situat darrere la casa, l’antic Versalles, dibuixa un conjunt de parterres de simetria regular al voltant d’un estany circular central, avui en desús, amb tanques vegetals i arbustos més o menys retallats en formes decoratives, i algun arbre destacable com un teix.
El jardí del voltant de la capella constitueix l’indret més feréstec. Una xarxa de camins sinuosos davallen fins a un indret de recolliment amb antics bancs de pedra, fonts i brolladors en desús, envoltats d’una vegetació exuberant. Molt a prop, destaquen dues grans alzines i un cedre de l’Himàlaia centenaris, que constitueixen els exemplars més vells del jardí. Un colomar s’albira al fons, al costat d’un impressionant lledoner.
El jardí de la Creu de Terme se situa al voltant d’una placeta encerclada per tanques de pitòspor, tuies i una singular magnòlia flanquejada per dos bancs de ceràmica. Una creu de terme presideix la plaça. Al costat, una caseta amb una glicina emparrada, davant la qual s’albira una antiga piscina reconvertida en bassa i un estany amb peixos i paraigüets.
Els horts orientats a ponent contenen oliveres, mandariners, caquis, tarongers amargs, figueres, etc. Darrere s’albira un petit bosquet de pins pinyoners centenaris, un vell garrofer, un roure africà, alguns eucaliptus i un fals aladern. Els jardins de cal Mandri constitueixen un oasi verd que ens interroga sobre la seva història. Amaguen un munt de secrets i, brillen, per l’emocionant i suggerent encant de la seva decadència.
