Explorar El Jardí
M. Josep Tort
En entrar al recinte del Centre Mèdic Teknon, se’ns descobreix un immens espai enjardinat coronat per impressionants fileres de palmeres que s’enlairen ufanoses per sobre els edificis adjacents. Un conjunt de terrasses i escalinates ens apropen a l’entrada principal, després de creuar diverses àrees enjardinades de tall clàssic i geometria regular. Els jardins del Centre Mèdic Teknon traspuen mediterraneïtat, classicisme i contemporaneïtat i, tanmateix, relaten part de la història amable i alhora convulsa de l’indret.
Història
L’antiga Torre Vilana reconvertida actualment en el Centre Mèdic Teknon va ser propietat, a finals del segle XVII, de les famílies Vilana i Dalmases. Constituïa una de les grans finques de l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, situada sota l’antic camí de Sant Gervasi a Sarrià, avui conegut com el carrer dels Quatre Camins. A mitjan segle XIX la família Vilana-Dalmases va urbanitzar la part baixa de la finca i el 1890 va vendre la part superior als Escolapis per construir l’Escola Pia de Sarrià.
L’any 1911 el matrimoni Barraquer va arrendar la Torre Vilana i la va compartir amb els seus sogres. La finca era plena de jardins ostentosos amb brolladors, conreus, un gran estany, zones boscoses, un petit zoològic i un conjunt d’enjardinaments que s’emmirallaven amb els jardins de Versalles. Popularment, a aquesta finca l’anomenaven el petit Versalles.
Després de la Guerra Civil, l’any 1942, la Congregació Sant Pere ad Vincula va adquirir la finca i la va utilitzar com a asil de joves delinqüents a qui, sota un estricte i repressor règim carceller, intentaven ensenyar algun ofici. El 1977 va deixar de funcionar i l’any 1989 l’Hospital Quiron-Teknon va comprar els terrenys per construir-hi un gran complex hospitalari que va implicar l’enderroc, gairebé total, de l’antic asil.
L’any 1991 s’inicien les obres de construcció del Centre Mèdic Teknon. De l’antic edifici es va salvaguardar la façana principal que està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i, també, bona part dels elements arquitectònics que configuraven l’antic jardí, com els murs que sustenten grans terrasses enjardinades, les balustrades, els conjunts d’escalinates d’accés a l’antic edifici i alguns detalls ornamentals significatius.
Els jardins
El complex sanitari abasta una extensió aproximada de 3,8 hectàrees, de les quals 1,5 estan enjardinades. El desnivell del terreny d’uns 18 m d’alçària va determinar la construcció d’un conjunt d’escalinates, rampes i terrasses que dibuixen un jardí d’inspiració clàssic, perfectament ordenat, amb avingudes que generen fastuoses perspectives i amb una gran profusió de parterres que contenen plantacions retallades, reduïdes a volums estrictament geomètrics (art topiari).
En el decurs del temps, aquests jardins de caràcter històric, es van adaptar al tarannà dels diferents propietaris. A principis del segle XX, sota la tutela de la família Barraquer, aquests jardins possiblement van expressar el màxim grau d’ostentació i complexitat.
Entrant pel carrer Vilana, dues línies de palmeres molt altes i primes, del gènere Washingtònia, flanquegen l’accés. Al final s’arriba a la base d’una doble escalinata, ornamentada amb boniques balustrades, al bell mig de la qual destaca una històrica font, avui en desús, presidida per dos grans peixos de pedra amb les cues entrelligades. Alguns gerros de pedra se situen sobre els pilars de les baranes que limiten el conjunt de terrasses d’aquest sector i el gessamí grimpador, amb la seva fragància i espectacular floració, entapissa bona part dels murs verticals.
Més amunt, s’albira una escalinata semicircular que enllaça amb un gran jardí geomètric, situat davant mateix de l’edifici històric que conté quatre parterres que dibuixen una creu, al bell mig del qual s’inscriu una plaça quadrangular amb accés directe a l’entrada principal de l’edifici històric.
Limitats per tanques retallades de xiprer, els quatre parterres contenen mates arbustives d’escal·lònia (Escal·lònia rubra), que dibuixen curiosos laberints perfectament podats. En un dels parterres s’enfila un esplendorós xiprer. L’escal·lònia és una espècie de fulla perenne molt resistent, amb una floració llarga i aromàtica.
Als dos costats d’aquest jardí geomètric, se situen dues avingudes paral·leles flanquejades per grans palmeres del gènere Phoenix, que constitueixen el senyal d’identitat de l’indret. Als voltants, albirem altres parterres geomètrics entapissats amb heures, gespes, pitòspors i tanques retallades d’escal·lònia, que vesteixen la resta d’espais enjardinats del complex sanitari.
Els jardins del Centre Mèdic Teknon ens sorprenen per les grans dimensions i pel caràcter genuïnament mediterrani de les espècies que hi habiten. Les palmeres dels gèneres Phoenix i Washingtònia acaparen l’atenció i fascinació del visitant i constitueixen un senyal indiscutible d’identitat i mediterraneïtat.
