Els Josepets, a la plaça de Lesseps

Abans i ara

Fotografia: Javier Sardá; text: Jesús Mestre Campi

L’església parroquial dels Josepets formava part del convent dels carmelites descalços de Santa Maria de Gràcia, i va ser construïda el 1626 en el que aleshores era el camí que anava de Barcelona a Sant Cugat, dins del terme de Sarrià. El 1705 s’hi va enterrar el príncep Jordi de Darmstadt, mort en la batalla de Montjuïc, i el 1819 l’aristòcrata i escriptor Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà. L’any 1836, amb la desamortització i l’exclaustració, el convent va ser subhastat i els frares el van haver d’abandonar. Posteriorment va ser enderrocat i només va subsistir precàriament l’església.

El lloc on hi havia el convent quedava al límit entre els municipis de Sant Gervasi de Cassoles i Gràcia, delimitat per la riera de Vallcarca. El gran creixement i expansió de Gràcia al segle XIX va comportar que els seus habitants demanessin una nova parròquia, cosa que es va fer el 1868 amb l’antiga església dels Josepets, ara restaurada i condicionada. En aquesta parròquia hi anava tan gent de Gràcia com dels petits nuclis habitats del Putxet i del Farró, que tenien l’església més a prop que la parròquia de la Bonanova. En la fotografia històrica, atribuïda a Jaume Anglada Colomines i corresponent cap el 1890, s’hi veu l’aspecte a finals del XIX, quan ja era parròquia. El juliol de 1936, en esclatar la Guerra Civil espanyola, l’església va ser atacada i part de la coberta enfonsada. Les obres de reconstrucció van començar el 1941 però no es va consagrar de nou fins al 14 de gener de 1962. La restauració de 1998 li va donar la fisonomia actual.

Publicitat

La foto de l’actualitat mostra el dinamisme de la plaça Lesseps sota la mirada de l’aspecte tradicional de l’església. Cal remarcar que, als soterranis, s’hi mantenen vestigis de l’antic convent que avui fan una funció social: hi ha caus d’agrupaments escoltes i d’esplais, com l’Esplai Josepets, i també els locals del centre d’acollida Heura.