Publicitat

Els jutges són humans (i també tenen ideologia)

"La cúpula judicial espanyola ja havia avisat que entorpiria tant com pogués l'aplicació de la llei d'amnistia", escriu M.Saumell

spot_img

Publicat el 8.7.2024 7:59

Opinió

Miquel Saumell

Després de molts entrebancs, el poder legislatiu va acabar aprovant democràticament la llei d’amnistia, i dotze dies després —per què tants?— es va publicar al BOE. En aquell instant la llei va entrar en vigor. Però uns quants jutges i fiscals de la cúpula judicial espanyola ja havien avisat que entorpirien tant com poguessin l’aplicació de la llei, i després hem anat constatant que no parlaven per parlar. Convé recordar que jutges i fiscals fins i tot es van manifestar al carrer quan la llei encara s’estava elaborant, i si això no és una interferència d’un dels poders (el judicial) sobre un altre (el legislatiu), s’hi assembla molt. I la separació de poders?

Publicitat

Els jutges són humans i, per tant, també s’equivoquen, i ho fan en una proporció similar a la resta de la societat. I com a humans que són, els jutges també tenen ideologia. I tenen tot el dret a tenir-la, només faltaria! El problema que té la societat espanyola amb alguns jutges és, però, que quan aquests redacten les seves resolucions no estan disposats a prescindir de contaminar-les amb la seva ideologia.

Publicitat

“Els jutges són empleats dels ciutadans, però resulta que per més malament que facin la seva feina, el sistema no ens permet acomiadar-los”

Els errors judicials són criticables. És un dret que té la ciutadania que paga a jutges i fiscals uns salaris i altres avantatges associades al càrrec més que raonables, amb l’objectiu que facin bé la seva feina. Dit d’una altra manera, els jutges són empleats dels ciutadans, empleats nostres. Però resulta que, per més malament que facin la seva feina, el sistema no ens permet acomiadar-los. Així que només ens queda l’opció de criticar-los.

“Pretendre, com fan alguns, que els jutges no es poden criticar per les equivocacions que cometen és ridícul”

Pretendre, com fan alguns, que els jutges no es poden criticar per les equivocacions que cometen és ridícul, i més tenint en compte que de vegades les equivocacions judicials tenen tota la pinta de ser ideològicament intencionades. Veient tot això, cada dia som més les persones que ens hem atipat d’escoltar els discursos oficials que diuen que el respecte per la independència judicial i la separació de poders no permet la crítica als funcionaris que no fan bé la seva feina.

Miquel Saumell es dedica al comerç internacional

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"
spot_img

Fotogaleria | La Festa Major de Sarrià, en imatges

Del 3 al 12 d'octubre, la vila viu moments de cultura popular, música, dinars de germanor i per primera vegada, una trobada de vehicles clàssics

Com fer una novel·la a partir d’una biografia?

Elisabet Capilla, veïna de la Bonanova, publica "Sense el Jofre"

El pregó que hauria fet Anna Aguilar-Amat a la Festa Major de Sarrià

"Quan miro enrere sento orgull d’haver nascut i crescut en aquest barri. Per la convivència pacífica dins dels contraris, per la solidaritat i per la cultura compartida i les tradicions revisades"

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí