Arts i lletres
Marina Barraso
‘A menudo mi ruta me llevaba por lo que entonces se llamaba el desierto de Sarriá, que no era más que un amago de bosque perdido en tierra de nadie. La mayoría de las antiguas mansiones señoriales que en su día habían poblado el norte del Paseo de la Bonanova se mantenía todavía en pie, aunque sólo fuese en ruinas. Las calles que rodeaban el internado trazaban una ciudad fantasma. Muros cubiertos de hiedra vedaban el paso a jardines salvajes en los que alzaban monumentales residencias. Palacios invadidos por la maleza y el abandono en los que la memoria parecía flotar, como niebla que se resiste a marchar’.
Carlos Ruiz Zafón ens presenta a Marina un Sant Gervasi diferent. Roman la connotació senyorial, burgesa i benestant del barri, però hi afegeix un hal·lo de misteri, de foscor i d’enigma poc habitual en les novel·les que tenen com a escenari la part alta de la ciutat de Barcelona. L’esplendor de Sant Gervasi queda enrere, i la decadència i el record de temps gloriosos, llunyans, guanyen terreny. Mansions abandonades, jardins descuidats i un ambient opressiu vertebren l’univers paisatgístic creat per Zafón.
El passeig de la Bonanova constitueix un eix cartogràfic essencial en la història de Marina. És per sobre del passeig, en una vella fàbrica en decadència, on l’Òscar, el protagonista de la novel·la, descobrirà els secrets més ocults que s’hi allotgen, sempre de la mà de la Marina, la noia misteriosa que dóna títol al llibre. Però per trobar la clau que destapi tants enigmes, la parella d’amics s’endinsarà també al cor del barri de Sant Gervasi… ‘Descendimos hasta el paseo de la Bonanova y, desde allí, giramos en dirección a San Gervasio. Cruzamos frente al agujero negro del bar Víctor. Un grupo de pijos parapetados tras gafas de sol, sostenía unas cervezas y calentaba el sillín de sus Vespas con indolencia. Una vez llegamos a la calle Dr. Roux, Marina giró a la derecha. La enigmática sonrisa seguía sellando los labios de Marina’.
El llibre s’impregna d’una atmosfera boirosa, gris i, fins i tot, al·legòrica. L’amor, la soledat, la nostàlgia i la intriga formen part de la temàtica principal de la seva narrativa. Així doncs, tot passejant pels carrers de la ciutat, des de Sarrià fins al Born, l’escriptor fa de Barcelona, i de Sant Gervasi, un indret tan inescrutable i tenebrós com inexorablement captivador.
A la imatge detallada, detall de la coberta de Marina.
