Publicitat

Els misteris de la Bonanova

spot_img

Publicat el 4.4.2016 10:00

Arts i lletres

Marina Barraso

A menudo mi ruta me llevaba por lo que entonces se llamaba el desierto de Sarriá, que no era más que un amago de bosque perdido en tierra de nadie. La mayoría de las antiguas mansiones señoriales que en su día habían poblado el norte del Paseo de la Bonanova se mantenía todavía en pie, aunque sólo fuese en ruinas. Las calles que rodeaban el internado trazaban una ciudad fantasma. Muros cubiertos de hiedra vedaban el paso a jardines salvajes en los que alzaban monumentales residencias. Palacios invadidos por la maleza y el abandono en los que la memoria parecía flotar, como niebla que se resiste a marchar’.

Publicitat

Carlos Ruiz Zafón ens presenta a Marina un Sant Gervasi diferent. Roman la connotació senyorial, burgesa i benestant del barri, però hi afegeix un hal·lo de misteri, de foscor i d’enigma poc habitual en les novel·les que tenen com a escenari la part alta de la ciutat de Barcelona. L’esplendor de Sant Gervasi queda enrere, i la decadència i el record de temps gloriosos, llunyans, guanyen terreny. Mansions abandonades, jardins descuidats i un ambient opressiu  vertebren l’univers paisatgístic creat per Zafón.

Publicitat

El passeig de la Bonanova constitueix un eix cartogràfic essencial en la història de Marina. És per sobre del passeig, en una vella fàbrica en decadència, on l’Òscar, el protagonista de la novel·la, descobrirà els secrets més ocults que s’hi allotgen, sempre de la mà de la Marina, la noia misteriosa que dóna títol al llibre. Però per trobar la clau que destapi tants enigmes, la parella d’amics s’endinsarà també al cor del barri de Sant Gervasi… ‘Descendimos hasta el paseo de la Bonanova y, desde allí, giramos en dirección a San Gervasio. Cruzamos frente al agujero negro del bar Víctor. Un grupo de pijos parapetados tras gafas de sol, sostenía unas cervezas y calentaba el sillín de sus Vespas con indolencia. Una vez llegamos a la calle Dr. Roux, Marina giró a la derecha. La enigmática sonrisa seguía sellando los labios de Marina’.

El llibre s’impregna d’una atmosfera boirosa, gris i, fins i tot, al·legòrica. L’amor, la soledat, la nostàlgia i la intriga formen part de la temàtica principal de la seva narrativa. Així doncs, tot passejant pels carrers de la ciutat, des de Sarrià fins al Born, l’escriptor fa de Barcelona, i de Sant Gervasi, un indret tan inescrutable i tenebrós com inexorablement captivador.

A la imatge detallada, detall de la coberta de Marina.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf

Neix la Copa Sarrià, un torneig per fer barri a través del futbol

Organitzada per exalumnes del Sant Ignasi, comptarà amb la participació de vuit equips masculins de Sarrià-Sant Gervasi i espera ser un espai de trobada per a tot el veïnat

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf
spot_img

La Drogueria Rovira de Galvany suma un prestigiós premi internacional

El guardó nacional dels Global Innovation Awards és l'últim d'una llarga llista de reconeixements per a l'emblemàtic establiment

Ignasi Moreta rellegeix el Maragall més vitalista a Sant Gervasi

La conferència inaugural del cicle “Travessar la nit fosca” reivindica la vigència de Joan Maragall des d’una lectura que vincula mort, vida i espiritualitat, amb la participació del CIC, Sant Ildefons i familiars del poeta

“Pla per Roig”: el cara a cara entre dues mirades oposades de la literatura catalana, unides pel país i la llengua

L’obra que es representa a la Fàbrica del Farró recrea l’entrevista històrica entre Montserrat Roig i Josep Pla i reivindica el llegat compartit de dues figures clau del segle XX

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí