Opinió
Llorenç Sena (conseller de BComú)
Proveu de passejar per Sarrià i evitar els carrers dedicats a abats, abadesses, bisbes, cardenals, rectors, beats, sants, mossens i marededeus. És una tasca gairebé impossible de complir: Sarrià, i la resta del districte, en van plens a vessar.
Carrer de l’Abat Samsó, plaça de Benet XV, carrer del Bisbe Sivilla, passeig i plaça de la Bonanova (en honor a la mare de Déu de Bonanova), carrer de Calatrava (orde militar i religiós), carrer de la Capella de Can Caralleu, carrer del Cardenal Vives i Tutó, plaça de Fra Eloi de Bianya, carrer de la Immaculada, carrer de la Mare de Déu de Núria, carrer de Maria Auxiliadora, carrer de Maria Reina, plaça de Mossèn Miquel Vall i Mundó, carrer Nou de Santa Eulàlia (verge i màrtir), i passeig de Sta. Eulàlia, carrer d’Osi (bisbe de Còrdova), carrer del Pare Miquel de Sarrià, carrer de Pere Tarrés (beat), carrer del Rector Voltà, plaça dels Romeus de Sant Medir, carrer del Rosari, placeta del Roser (per l’advocació de la Mare de Déu), carrer de Santa Amèlia, plaça de Santa Creu d’Olorda, carrer del Sagrat Cor, plaça de Sant Gaietà, carrer de Sant Jaume Apòstol, passeig de Sant Joan Bosco, carrer de Sant Pere Claver, plaça de Sant Vicenç de Sarrià, passeig de Santa Eulàlia, carrer de Santa Magdalena Sofia, carrer de la Santíssima Trinitat del Mont, passatge de Torras i Bages (eclesiàstic), carrer de les Santjoanistes (les monges), carrer de les Escoles Pies, etc.
D’una primera ullada sembla que l’imaginari, el relat, que se’n diu ara, de la història catòlica de la ciutat, té una nodrida representació als carrers, places, placetes i passatges dels nostres barris. O, dit d’un altra manera, ja toca donar contingut al mandat que recull el PAD del Districte, que assenyala el fort compromís de treballar per reduir les desigualtats de gènere i de feminitzar i democratitzar el nomenclàtor de la ciutat. Es tracta de pagar el deute que té Barcelona amb totes les dones que n’han contribuït a la construcció i que no han tingut cap reconeixement fins avui.
Aquí apareix la Universitat i Fundació Privada Abat Oliba, que demana de donar-li el nom de l’abat a la Rotonda de Bellesguard. En el seu escrit demana que s’anomeni Abat Oliba perquè el nom és duplicat, donat que ja existeix el carrer del Bellesguard. Sobre acceptar la duplicitat com a motiu de pes per canviar el nom d’una via pública, cal preguntar-nos què fer amb el passeig de la Bonanova i la plaça de Bonanova.
El problema és que la petició de la Universitat Abat Oliba ni encaixa en les línies estratègiques del PAD de Sarrià-Sant Gervasi ni acompleix els criteris de la ponència del Nomenclàtor, ja que el comte de Berga i de Ripoll, bisbe de Vic i abat de Ripoll, ni va tenir mai residència a Barcelona ni tampoc cap relació ni vincle amb la zona del Bellesguard. Ni la seva intensa activitat constructora d’esglésies va deixar empremta a Barcelona. Reputats historiadors n’han documentat una sola visita a la ciutat per resoldre un conflicte familiar de la seva protectora, la comtessa Ermessenda de Barcelona.
