Història
Roser Díaz
Fa un temps, vaig escriure un article sobre la font de la Plaça Molina, que en diuen “la Font Mutilada” perquè li falten elements originals que mai se li han reposat. En aquell moment no vaig trobar l’origen i la construcció de la font. Però a través de l’arxiu del barri i estudiant les factures del moment, he trobat una sèrie de dades que ens poden donar una mica de llum.
La història de la font de la plaça Molina comença quan es va demanar de col·locar una font sobre un pilar provisional que abastia d’aigua el veïnat. Aquesta documentació és de l’any 1874.
Per portar a terme l’encàrrec, es va crear una comissió encapçalada per Domingo Homedes i Gustavo Neizguer. Es va pensar en el projecte d’una font alta, robusta, que recollís l’aigua en una pila semblant a un baptisteri. El projecte es va adjudicar a Macario Planelles, qui va contractar l’artista Ramón Castañá.
Les interioritats
L’ànima de la font és una columna de ferro colat feta per Amador Pfeiffer. Per pujar l’aigua del subsol, es va comprar una bomba de dos claus grans de font pública a l’empresa Construcciones de Bombas Domingo e Hijos. Inicialment hi havia un fanal hexagonal, que va subministrar l’empresa Aparatos de alumbrado y calefacción Federico Ciervo.
La part artística del tractament de la pedra, la creació del pilar, el baptisteri, els escuts, l’ornamentació, és a dir, el que nosaltres veiem i abans ja hi havia, va néixer de la mà de l’escultor Ramón Castañá. Ell també va dissenyar quatre bancs de pedra per a la plaça.
La ubicació exacta de la font i del traçat de la plaça va sortir de l’estudi topogràfic de Narciso Ramirez.
El cost va ser el següent:
- Columna de ferro colat: 451,50 rals
- Claus grans i bomba: 320,00 rals
- Fanal, tubs de plom i transport: 200,00 rals
- Honoraris arquitecte Ramon Castañá: 327,00 rals
- Material de construcció: 307,00 rals
Tots aquests diners, majoritàriament es van recollir mitjançant donatius. Els més representatius són els dels senyors Francisca de Ortén i Eduardo Barring, que van donar cadascun 50 pessetes.
Inauguració
Va ser el dia 13 de setembre de 1874, a càrrec de l’alcalde José Campo. Va haver-hi begudes, menjar, i uns jocs de pirotècnia espectaculars a càrrec de Fuegos Erasmo de Pascual, del carrer Torrent de l’Olla 6.
Però què va passar? Per què és la Font Mutilada? Dues vegades la van treure per remodelar l’espai. Primer el 1961, però la van tornar intacta. Va ser el 1971, quan la font va patir una mutilació: l’escut de les quatre cassoles (hi havia quatre bòbiles, representatives de l’activitat terrissaire de la zona) va desaparèixer i la silueta de quatre cases soles va coronar l’escut de Sant Gervasi
Després, la placa que deia “Homenaje al Pueblo, varios vecinos 1874” tampoc es va tornar a col·locar. En el seu lloc… res. Quatre forats que testimonien que quelcom manca, que ja no hi és… No hi ha cap inscripció ni del poble ni dels records ni de l’origen. Només queden, com una mena de fulles en blanc de pedra, quatre espais emmudits des de l’ahir.
Amb aquestes dades he intentat donar una mica de vida a l’origen de la Font, que va néixer d’una iniciativa popular, sustentada pels donatius del barri. La font continua mutilada, però almenys en podem conèixer una mica més de la silenciada història.
