Publicitat

En braços del pare

Un exercici valent de reflexió i d'escriptura, una novel·la amb molta bellesa, i una invitació conscient a la lectura pausada

Publicat el 7.1.2019 10:00

Les ressenyes de la Casa Usher

Casa Usher

L’editorial Temerària té el lema “Tem l’home d’un sol llibre”, que nosaltres compartim i que a l’autor d’aquesta novel·la li escau: l’Àlvar Masllorens és editor, llibreter i escriptor amb obra poètica, de teatre i novel·la.

Al pròleg de En braços del pare recomanen que llegim, sentim, escoltem i veiem. I és que el llenguatge i la prosa tenen un pes especial en aquesta novel·la gràcies a la cura del seu autor, que s’entreté amb la tria de les paraules, amb una musicalitat que es deixa sentir, i amb una prosa poètica i, així ens porta a una lectura lenta, atenta, intimista que convida a la relectura.

Publicitat

El protagonista és pintor i professor d’Història de l’art, i és el narrador d’una història explicada en dues parts, que són les dues dones que ha tingut. La primera part (i més llarga) és per a la Joana, la mare dels seus dos fills. Les relacions familiars, els estius i les vacances, la paternitat o els orígens són els aspectes que tracten en un tram de vida més convencional.

La segona és per a la Maureen, la professora d’anglès que coneix a l’institut i que més enllà de representar la infidelitat i la novetat, amaga el secret d’una història pròpia. Des d’un començament sabem el trencament de la relació. A partir d’aquí, va explicant el com i el perquè i ho fa parant, reflexionant i escoltant-se. Això el porta a un viatge interior i de descoberta, que treu a la llum les vulnerabilitats, l’inexorable pas del temps i del fet d’haver de revisar per tornar a començar. Els records van apareixent entre el sentiment i la raó, a partir de les accions i de tot allò que es diu, però també del que no es diu ni es dirà. Dels silencis. El que en resulta de tot això és un exercici valent de reflexió i d’escriptura, una novel·la amb molta bellesa, i una invitació conscient a la lectura pausada.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Les recomanacions de la Casa Usher per Sant Jordi

Entre roses i dracs, les llibreteres han seleccionat històries que bateguen, des de joies de la ficció fins a assajos punyents

La desolació del “western” llatinoamericà: Páramo herido, de Fabio Neri

Una novel·la que subverteix els codis del gènere clàssic per radiografiar les cicatrius del colonialisme

Vuit adolescents amb guants de boxa: “Cop de llum”, de Rita Bullwinkel

L'escriptora s’ha consolidat com una de les veus més potents de la narrativa nord-americana contemporània gràcies a una prosa incisiva, física i radicalment original

“Una noia a la ciutat” o l’amor segons Mercè Ibarz

En la seva última novel·la, l'autora parla de memòria, amor i ciutat a partir d’un fet molt concret: la pèrdua del seu company
spot_img

La llum que ens perdem

Un nou relat de Maria Àngels Viladot

Què hauria escrit Montserrat Roig sobre el món d’avui?

No només enyorem l’escriptora que va ser. També enyorem els llibres que no ha escrit. Les interpel·lacions capcioses que no ha arribat a fer. N’enyorem la intel·ligència aguda i esmolada, que ens hauria ajudat a interpretar aquest temps convuls.

El Món Atlàntic: l’imperialisme modern entre tres continents

Tradicionalment, les poblacions s’expandien per àrees contigües, però la volta do mar, descoberta pels portuguesos i adoptada pels espanyols, va impulsar l’exploració oceànica del segle XVI i va iniciar el que els historiadors anomenen el món atlàntic

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí