Treballant al barri
Javier Sardá i Jesús Mestre
El Bar Restaurant Antiga Casa Rafael és un dels restaurants més antics i populars del nucli antic de Sarrià, situat al carrer Major, 77. Va ser fundat l’any 1873 com la Taverna Jornet i encara avui, la propietària del negoci, Antonia Garcia Martinmateo és familiar de Rafael, el seu fundador.
Els anys setanta se servien dinars i sopars, i entre hores hi havia servei de bar. En aquells temps de crisi, alguns clients portaven el menjar de casa (un entrepà o la carmanyola) i el bar els donava servei de coberts, plat, beguda, pa i fruita. Era un lloc on hi anaven treballadors, paletes i fusters que venien al barri per fer feines al sector de la construcció. Els anys vuitanta i noranta van ser temps de molta activitat, d’un treball en un entorn familiar i còmode. En aquests anys, van arribar a la Casa Rafael en Manolo i la Juli.
Manuel Martín Rodó treballa al bar des de fa 42 anys i Juliana Peixos Romero, des de fa 37 anys. Sempre han treballat plegats, des que ell va tornar de la mili. Manolo és del poble de Sanchotello, Salamanca, terra de pernils, on va néixer el 1960. Va arribar a Barcelona als 16 anys, per recomanació de Cesario, veí del seu poble, que treballava en el restaurant i sabia de la necessitat que hi havia de contractar personal.
Juliana és del poble de Sonseca, Toledo, terra de massapà, on va néixer en 1959. Va arribar a Barcelona amb 21 anys, després de deixar la feina en un taller familiar de torneria de fusta. Va ser una decisió atrevida, però meditada, quan es va quedar embarassada i va decidir ser mare soltera en una ciutat com Barcelona. El seu germà, casat amb la germana de l’actual propietària, la va acollir a casa seva i la va recomanar per treballar a la Casa Rafael.
Manolo va viure els seus primers anys en una habitació de lloguer del pis d’una veïna del restaurant, al carrer Major, 90. A Sarrià va entrar a l’acadèmia Giner, a la plaça de Sant Vicenç, on va acabar els seus estudis mentre els compaginava amb la feina de cambrer a mitja jornada de tardes. Li agradaven els números i quan va acabar els estudis tenia la idea de dedicar-se als negocis, al món comercial.
Juli i Manolo són vides paral·leles unides per una porta que separa els seus respectius espais de treball, la cuina i el menjador. Manuel és la cara visible del treball conjunt i ell més que ningú és conscient del refrany “darrere de tot gran home hi ha una gran dona”. Aquí és evident, ja que ella està darrere de la porta.
Hi ha dates que marquen els treballs i entorns familiars. En aquest cas a l’Antonia li van marcar dues dates: primer, la mort del seu marit, Alejandro Jornet García, el 1993, i el 2005 la mort a l’edat de 37 anys d’en Joan, el seu nebot, que havia agafat el timó de la Casa Rafael de la mà d’Antonia. La mort d’en Joan va ser molt viscuda al barri, ja que era una persona molt emprenedora, alegre, bromista i cap de la incipient colla castellera de Sarrià. A partir d’aquell moment, Antonia va anar delegant el negoci en el Manolo i la Juli. Quan la propietària es va jubilar, va tornar al seu poble, Esparreguera, deixant a Manolo com a responsable de l’arrendament i manteniment del pis.
Per mantenir un horari continuat d’atenció al públic combinen els seus horaris: la Juli obre a les 8 h per anar preparant els menjars, i Manolo tanca a les 24.30 h, després de la sortida de l’últim client. Superar els bastons a les rodes que et trobes al llarg de la vida, és necessitat vital. Per això Manuel i Juliana segueixen preparant i servint dinars i sopars, als veïns i visitants de Sarrià.
al centre, en Joan el cuiner al darrer, la tieta Antonia a l’esquerra, la Maria i amigues de Toledo
