Història
Carina Mut Terrés-Camaló
El prolífic i polifacètic escriptor Antoni Bergnes de las Casas va néixer, juntament amb la seva germana bessona Rosa, a Barcelona el 29 de maig de 1801 al si d’una família d’origen francès. El seu pare, Pau Bergnes Roca, era fill d’Antoine Bergnes, un emigrat de Castelnaudary (Aude) que tenia negocis relacionats amb la farina al país veí. Rosa de las Casas, la seva mare, pertanyia a una antiga i aristocràtica família francesa dispersada per la Revolució, descendent de Lluís VI de França, emparentada amb els més antics llinatges d’aquest país (com el biògraf de Napoleó, comte de Las Cases) i de remota vinculació amb Bartolomé de Las Casas, anomenat “apóstol de los indios”.
Des de petit, Antoni va manifestar una marcada predisposició pels estudis literaris. Va estudiar la carrera de Comerç, que en aquella època gaudia de gran consideració, exercint alguna activitat en aquest sentit que va abandonar per dedicar-se de ple a les Lletres. També aprengué l’alemany amb un professor desterrat de la seva pàtria per un afer d’honor i que més tard fou cridat pel príncep Ferran de Saxònia en casar-se amb la reina Maria I de Portugal. Fou company d’infància i joventut de Bonaventura Carles Ariba, amb qui tenia les mateixes afeccions i estaven units per una incondicional amistat. Va estudiar Geografia, Història i Filosofia, i va aprendre grec modern i antic. El 1820 havia guanyat la càtedra de Francès a l’Escola de la Llotja, i el 1825 viatjà per països de tradició protestant, afins a l’ideal filantròpic que exercí durant tota la seva vida.
Cap al 1831 funda l’editorial Antonio Bergnes y Cía., al carrer d’Escudellers on residia una colònia d’emigrats francesos. Un dels primers títols publicats fou la Historia de la Imprenta, escrita pel mateix Bergnes, a més de traduir i divulgar les obres dels millors autors nacionals i estrangers com el Gil Blas, novel·les de Walter Scott, Chateaubriand, Arlincourt, Schiller, Foscolo, Manzoni, Goethe, etc. i col·laborant al Diccionario Geográfico Universal i a la Biblioteca de Conocimientos Humanos cap als anys 1832-3, en la que també va treballar el seu amic Pascual Madoz. A l’editorial col·laboren gent de la vàlua de Manuel Rivadeneyra (1805- 1872) qui més tard serà l’editor de Pere- Felip Monlau, Mor de Fuentes, etc. Per iniciativa seva funda un periòdic que esdevingué diari, El Vapor, que durant cinc anys fou el més representatiu de la seva època. En ell va publicar l’Oda a la Pàtria, del seu amic Aribau, considerada l’inici de la Renaixença catalana. Edità els tres únics opuscles que va publicar, en vida i anònimament, el poeta Manel de Cabanyes (1808-1833). També fou el primer divulgador de les teories evolucionistes a Espanya en traduir i publicar les obres de Buffon (1832), Virey (Historia natural del género humano, el 1835), Bory de Saint-Vincent i Lamarck.
La guerra civil o Primera Guerra carlista va accelerar la crisi de la universitat de Cervera i com que la major part del claustre havia acordat i realitzat el trasllat universitari a la ciutat de Solsona, aquest acte de defecció vers el govern d’Isabel II va donar lloc a què es gestionés el trasllat oficial de la universitat a Barcelona, en la que Bergnes de las Casas va ocupar la càtedra de Grec i fou Degà de la Facultat de Filosofia i Lletres en 1857, en l’època de Milà i Fontanals, Llorens i Barba, etc. Fou nomenat rector de la Universitat de Barcelona des de 1868 fins al 1875 i durant aquesta difícil etapa política resolgué encertadament les dificultats que es presentaren gràcies al seu caràcter conciliador i tolerant. En 1861 fou mantenidor dels Jocs Florals d’aquell any.
Va contraure matrimoni amb la seva cosina germana Concepció de las Casas, neboda —com ell— del comte de las Casas, biògraf i company de Napoleó en el desterrament de l’illa de Santa Elena. La seva germana bessona Rosa es va casar amb el seu cosí Bernat Agustí de las Casas, propietari dels Jardins del Tívoli (situats entre el passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya i els carrers d’Aragó i Diputació, aproximadament) on se celebraven representacions teatrals i la filla de la qual —Albina— va contraure matrimoni amb el dramaturg Frederic Soler ‘Pitarra’ essent el seu oncle-polític Antoni Bergnes el seu editor en diverses ocasions. El fill de Pitarra, Ernest Soler de las Casas —pintor, escultor i escriptor— li feu un magnífic retrat a l’oli que encara es conserva a la casa familiar de Sitges del carrer de Sant Bartomeu, i també li va fer un altre la seva cosina Adriana Dufour de Las Cases, excel·lent pintora. Els estius els passaven a la torre que tenien al carrer de Saragossa, al llavors municipi independent de Sant Gervasi de Cassoles. Antoni Bergnes va tenir nombrosa descendència encara que en pocs anys va perdre a la seva esposa i cinc dels seus fills. Dos d’ells —Antoni i Calixt— van contraure matrimoni amb dues germanes Soler —María i Elvira- Lluïsa— netes del síndic sitgetà Lluis Soler i Sagarra, dels Afanys i desencís de cosa pública, qui més va contribuir a fer que Sitges deixés de pertànyer a la Pia Almoina per passar a dependre de la corona espanyola.
Fou nomenat senador el 1872 i havia sigut agraciat un any abans amb la Gran Cruz de la Orden de María Victoria —esposa del rei Amadeu I de Savoia— reina amb qui Bergnes va mantenir una bona amistat malgrat el seu tarannà més aviat lliberal i republicà. Home de gran sobrietat a pesar dels seus càrrecs i honors, continuà treballant segons l’antic lema de la família “Semper paratus” (sempre dispost) col·laborant al Mundo Ilustrado —els seus articles sobre Egipte van ser molt llegits— fins a la seva mort el 17 de novembre de 1879, que va constituir un dia de dol per les Lletres del país. Barcelona va honrar un dels seus carrers amb el seu nom i el seu retrat, pintat per Ramón Martí i Alsina, figura entre els primers quadres exposats a la Galeria de rectors de la Universitat de Barcelona. El seu nebot Antoni Ravé Bergnes de las Casas —fill de la seva germana gran Juana—, catedràtic de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i president de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona, fou el seu primer biògraf, publicant la seva semblança a El Mundo Ilustrado. La família feu donació del seu arxiu a la Universitat de Barcelona, una de les aules de la qual va rebre el seu nom. Aula Bergnes, i a principis del segle passat es fundà la Biblioteca Bergnes de las Casas, a la Gran Via barcelonina, què fou assimilada per la Biblioteca de Catalunya, dedicada al món editorial.
