Societat
Sergi Alemany
- Macroblocs de pisos turístics a Sarrià-Sant Gervasi: el rècord és un edifici de Balmes amb 34 habitatges
- El problema de l’habitatge a Sarrià-Sant Gervasi, l’opinió de Jaume Clotet
Bonaplata, el carrer que s’ha fet famós a Sarrià per la lluita de la plataforma Defensem Can Raventós en contra de la construcció de 53 pisos de luxe –el més barat costarà 875.000 euros– a l’últim pulmó verd del nucli antic, torna a estar en el punt de mira de l’especulació immobiliària. Aquesta vegada, segons ha pogut saber El Jardí, la propietat del bloc número 20 d’aquest carrer, que inclou sis pisos i dos locals als baixos amb negocis, vol convertir l’edifici en pisos turístics, cada cop més descentralitzats a la ciutat i presents al districte, tal com va radiografiar aquest diari a principis d’any gràcies a una investigació de Nació.
Als llogaters actuals del bloc de Bonaplata 20 no els renovaran més els contractes i hauran de deixar el pis a tot estirar el 13 de juny. El propietari va enviar fa unes setmanes un burofax als veïns -a què ha tingut accés El Jardí- perquè marxin en un termini de tres mesos. En un dels pisos, però, hi viu la Vicenta Marill Solé, de 101 anys i que té un contracte de lloguer de renda antiga que el fa indefinit. Això, a la pràctica, comportarà que hagi de conviure al bloc com a única llogatera mentre es facin obres per preparar l’arribada dels turistes. A ella, el propietari no la pot fer fora.
Pel que fa a la resta de veïns, dels cinc afectats, dos es veuran forçats a abandonar l’antiga vila, i els altres tres estan mirant de trobar una solució a correcuita per quedar-se al barri. “Teníem al cap que ens renovarien el contracte de lloguer a l’alça, però mai que això s’acabava aquí”, lamenta a El Jardí un dels veïns del bloc, el Francesc. En el seu cas, fa trenta anys que va entrar-hi a viure i explica que el trasbals vital que està patint, amb 65 anys d’edat, és “brutal”. “Com a ciutadà de Sarrià i de Barcelona, em sento francament maltractat”, diu. El Francesc es mostra crític amb els fons d’inversió i el canvi de tipologia del veïnat en augment al barri.
Una comunitat de veïns arrelada a Sarrià
“Des de la coneixença amb el propietari, podria haver agafat el telèfon fa set o vuit mesos i avisar de les intencions que tenia, i no fer-ho amb els tres mesos d’antelació que marca la llei“, critica el mateix veí, que en el seu cas va trucar a l’administrador de la finca en rebre el burofax el passat 7 de març: “Em van dir que ho sentien molt, però que amb el canvi de lleis, la propietat volia dedicar els pisos a una altra cosa”. Actualment, el Francesc pagava un miler d’euros mensuals per viure al seu domicili, on hi era des de fa 30 anys.
Uns dels altres afectats són un matrimoni, el Jordi i l’Elena, veïns de replà del Francesc, i mostren a El Jardí el seu malestar amb el propietari de l’edifici. “Hi té tot el dret, però no amb les formes que ho ha fet”, critiquen després d’haver renovat l’últim contracte per cinc anys i no tenir cap avís previ al burofax rebut fa poques setmanes. Per això, junt amb altres veïns del bloc no descarten preparar unes pancartes per penjar als balcons abans d’haver de marxar del barri: “Que no quedi en l’anonimat el propietari”.
El Jardí també ha parlat amb la veïna centenària, Marill Solé, que està “dolguda” pel trasbals que afronten els seus veïns. Destaca el bon veïnatge de l’escala, “mai sense cap problema” entre ells, i recorda que el seu pare, Jaume Marill Cañameras, hi va anar a viure a començaments del segle XX. A casa conserva rebuts domiciliats el 1919, per 30 pessetes al mes, quan Bonaplata era el carrer de Barcelona, el que unia la capital catalana amb el poble de Sarrià fins a la seva annexió el 1921. Aleshores Can Bonaplata, Can Raventós i aquesta casa del número 20 del carrer eren les principals edificacions; la resta, eren masies i cases populars.
El TSJC va anul·lar la prohibició de concedir noves llicències de pisos turístics
Tot i la prohibició vigent a Barcelona des del 2014 de concedir noves llicències per a pisos turístics -aquesta es va concedir aquell any-, l’anul·lació per part del TSJC del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) al·legant un error de l’Ajuntament de Colau en la redacció del planejament, va obligar el consistori a continuar concedint fins a 615 noves llicències i 271 més es troben en revisió i potser també s’hauran d’acabar aprovant.
A més, el nou govern de Collboni ha frenat l’escletxa trobada en la justícia per BComú per a revocar les llicències turístiques -la llei catalana permet retirar un permís d’activitat si el negoci no s’ha posat en marxa tres mesos després de tenir la llicència activa- fins que es demostri, van argumentar fonts municipals a principis d’any, que existeix “seguretat jurídica” per a fer-ho. De moment, i fins que els jutjats no diguin el contrari, l’Ajuntament de Barcelona sortint va aconseguir fa un any tirar enrere amb aquesta fórmula 69 de les 120 llicències de pis turístic concedides inicialment a la propietat del bloc de pisos del carrer Tarragona 84, a l’Eixample.
Una casa construïda per paletes sarrianencs el segle XIX
Els veïns de la finca de Bonaplata 20, construïda per paletes sarrianencs -Sarrià tenia fama de bons paletes el segle XIX-, han posat el cas en coneixement del Sindicat d’Habitatge de Cassoles i el Sindicat de Llogateres, perquè com a mínim consti al registre de veïns expulsats de casa seva. Representen a famílies que fa segles que vivien a Sarrià i estan vinculades al barri i a les seves entitats, tot al contrari del que molt probablement passarà a partir d’ara amb els seus substituts forasters d’alt poder adquisitiu i un vincle nul amb l’entorn més pròxim.
