Societat
Sergi Alemany
L’aspecte exterior en deia molt. El 2016 era una altra època per a la Fundació ESMEN, situada a la part alta de Barcelona, al barri de la Bonanova, dedicada a oferir serveis a persones adultes amb discapacitat intel·lectual. “Tot estava tancat i des del carrer no s’hi veia res. Semblava que entressis en una presó” explica l’actual director, Ignacio de Gispert. “No tenim res a amagar” afegeix Imma Tarifa, la directora de la llar residència Albatros, propietat de la fundació.
La llar residència Albatros és, com el nom indica, una llar on viuen persones que necessiten suport en algun moment de la seva vida diària. “Això és casa seva i ells en són les persones usuàries, que no usuaris”, remarca l’Imma, per a qui el llenguatge és de vital importància per arribar a una plena inclusió social algun dia. Tant la fundació com la llar residència comparteixen parcel·la física al carrer de les Escoles Pies, a escassos metres del Centre Mèdic Teknon o l’Escola Pia de Sarrià i davant d’un altre centre escolar, el John Talabot.
Formar part del barri
“Volíem fer un acte de Sant Jordi col·laborant amb escoles del barri, però ens va agafar la pandèmia”, recorda l’Ignacio. En aquest sentit, el de tenir visibilitat al barri, assumeix que tenen molt camí per recórrer. “És un objectiu en general de les persones amb discapacitat, fer-se visibles”, puntualitza l’Imma, que critica que molts cops s’envien aquestes persones a la muntanya, a llocs amb poc moviment .
Són les onze del matí d’un dimecres i els residents d’Albatros estan treballant, cadascú al seu centre ocupacional, de 9 a 17 h, com feien cada dia abans de l’arribada de la covid-19. “Per viure aquí han de tenir una ocupació diürna fora de la llar, però amb la pandèmia vam passar a ser residència 24 hores”, recorda l’Imma, a conseqüència del tancament dels centres ocupacionals.
Una pandèmia amb dues morts a l’hospital
La pandèmia va colpejar la llar residència Albatros a principis de març, quan encara no s’havia decretat l’Estat d’Alarma. “Ens trobem el 9 de març amb set quadres de febre alhora i a la següent setmana ja teníem dos exitus (morts)”, explica l’Imma. Es tractava de dues persones que havien estat derivades a l’hospital amb pneumònia bilateral. En paraules de la doctora Morera del CAP Sarrià, Albatros era “un coronavirus ambulant” des d’aquell moment fins que va fer net de positius: en total, una vintena.
Mentrestant, calia continuar gestionant el dia a dia més bàsic a la llar: higienes, menjars, receptes que caducaven, medicaments que no arribaven, telèfons que no paraven de sonar… “Necessitàvem més mans que personal qualificat!”, deixa caure l’Imma, alhora que agraeix haver pogut superar aquella “guerra”. En aquells moments, el professor dels tallers de fotografia va passar a fer d’educador, una col·laboradora del taller de teatre va ingressar com a voluntària, etc. “La feina al món social és vocacional”, diu l’Imma, amb tretze anys d’experiència en aquest racó del barri de la Bonanova.
Per a l’Ignacio, el director de la fundació, ha estat el pitjor dels gairebé cinc anys al capdavant d’ESMEN, però considera que s’ha fet un gran aprenentatge: “Al final el més important són les actituds, el control de les emocions, la resiliència… i tot això que és clau ho hem après tant persones usuàries com treballadors, arran de la pandèmia”. Segons l’Ignacio, el treball en xarxa amb Salut, Afers Socials i el DINCAT (la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual) també ha estat de vital importància.
“Ens sentim molt més preparats que abans, però en alerta davant d’aquest virus”, reconeix el director. Avui en dia les persones usuàries de la llar surten de nou cada matí en direcció al seu centre de treball i tornen utilitzant el transport públic o acompanyades, en alguns casos, pels seus tutors legals. Un intent d’acostar-se a la plena normalitat, malgrat l’època en què vivim.
*La Fundació ESMEN, amb 30 anys de vida, és de titularitat privada, però treballa per gestió delegada de la Generalitat. Només 10 de les 62 places de la llar residència Albatros són privades; la resta compten amb una subvenció pública.
