Gent del barri
Maria Antònia Font Fernàndez
Hi ha una dita popular segons la qual «Roda el món i torna al Born». Servidora proposa la variant següent: «Agafa el sarró p(e)rò torna al Farró». Aquesta dita neològica la podríem aplicar a l’Ester Rodríguez, una de les ànimes de l’activisme farronenc.
És secretària de l’associació de veïns i de la de comerciants, i presidenta és de la Colla de Sant Medir, un càrrec heretat: mentre portava la secretaria, van morir el president i un vocal, el meu marit. Ara que han passat quatre anys, han fet eleccions noves i el càrrec no l’ha heretat, sinó que és resultat de la votació.
Participes en les entitats del Farró. Comencem parlant de la colla de medins?
És La Humorística, una colla que el 2012 va arribar a centenària. La fita va ser molt especial, perquè vam aconseguir arribar-hi tots els que hi érem. La nostra meta era aquesta, ara es tracta de mantenir-nos: no arribem a 12 socis, però els que som hi som.
I pel que fa a l’associació de veïns, quina és la seva trajectòria?
Es va refundar el mateix 2012, ja que la junta anterior plegava. El president era el mateix que el de la Colla de Sant Medir, el secretari també… I bona part de nosaltres. Ens vam estrenar aquí mateix [a la bodega Pàdua, on fem l’entrevista]. A l’agost acabàvem els enterraments i al setembre fèiem la Festa Major: l’havíem muntat i l’havíem de fer. I després ha vingut una roda d’activitats, fins que hem arribat a la cinquena Fira Solidària i a la cinquena Festa Major. L’associació ha tingut altes i baixes com a tot arreu, però el nucli inicial, que som 5, s’aguanta prou bé.
D’on et ve aquesta vena associacionista?
Tot i que vaig néixer en una clínica del carrer d’Hercegovina, de petita vaig viure a Sant Andreu, que és on es van establir els meus pares quan es van casar. El 1982, però vam tornar, al carrer de Vallirana 24, i l’associacionisme em ve justament dels pares: van ser pioners de la festa a la plaça, i nosaltres, com a criatures, ens apuntàvem a tot.
Després vaig anar a viure a Gràcia, al carrer Verdi, que no és gaire lluny d’aquí, i enllaçava la festa de Verdi de Dalt (de la qual, per cert, en vaig acabar sent presidenta) amb la del Farró. A Verdi mateix (on del 1992 al 1994 ens vam emportar premis) vaig conèixer el meu marit i d’allà vam anar a Hostalets de Pierola i a Esparreguera. Però al juny ja baixàvem cap a Gràcia i després cap aquí. Ara estic a Verdi del mig, he baixat una vorera.
La tradició associacionista de Gràcia és ben coneguda…
Gràcia és una molt bona escola, en aquest sentit: sempre aplico al Farró la seva base, i sempre ha funcionat.
La pregunta següent és obligada: què ens pots avançar de Vil·la Urània? S’inaugurarà aquesta primavera?
Uf! No… A veure, a les poques reunions a què ens han convocat, ens han dit que s’inaugurarà cap al setembre. La idea del govern era inserir l’acte en el programa de la Festa Major, però nosaltres volem que sigui o abans o després. És clar, ens ho hem batallat molt i hi volem ser tots, i per Festa Major sempre hi haurà algú que no podrà venir.
‘Aplico al Farró la base
associacionista de Gràcia,
i sempre funciona’
Està pensat que sigui un centre cívic, cultural, social…
Encara hi ha aspectes per aclarir i per tancar, però d’entrada, part de la Casa Sagnier passarà a Vil·la Urània. Ja ho ha propagat i per tant diria que és quasi segur: si més no, s’han presentat al concurs. La Casa Sagnier passarà a ser un Casal de Joves, que ja ho és, però tot l’equip de la guarderia, la galeria, etc. es desplaçaria al local nou. Això no vol dir, però, que la gestió la porti la mateixa empresa. Val a dir que algun dia es farà un concurs per gestionar el centre.
La idea inicial no era que fos un centre autogestionat, a la manera de la Casa Orlandai de Sarrià?
Efectivament, el 2012, el govern d’aleshores ens van assegurar que ens n’encarregaríem nosaltres. Era al juliol i ens vam quedar en estat de xoc, però vam pensar que faltava temps i que ja en parlaríem. Si fins i tot s’havia de construir l’edifici! Però ara que veiem aquests 3.000 metres ens adonem que nosaltres no sabem fer gaires coses més que no siguin festes majors. Havíem pensat en la Irene, la directora de la Casa Sagnier i en Ismael, un becari de la UOC amb experiència en gestió associactiva a Montcada per fer-ho junts. Aleshores és quan ens van proposar la gestió compartida, que, pel que he acabat entenent (ens hem hagut de formar tots), quedaria així: a dalt de la piràmide hi hauria el representant municipal, la federació d’entitats, i la direcció del centre, per sota representats dels col·lectius que no siguin de la federació. La federació agruparia entitats com ara Veïns Farró, Farró Digne, l’Escola Lys, Germinal, Colla Humorística i Aster.
Hem estat parlant del Farró, però segons els administratius, el Farró forma part d’un barri anomenat El Putxet i El Farró.
Són dos barris molt diferents, però; i diria que sociològicament també. És clar que jo la gent del Putxet no la conec tant. El veïnat del Farró és gent molt participativa i atenta al seu entorn: tenim la Campanya de Radars, que implica molts botiguers. Els centres educatius també s’impliquen molt en el barri… Són centres molt diferents: un de públic, un de monges i una cooperativa, i tots tres col·laboren, realment fan coses.Per cert, ara s’ha creat un grup de percussió, però han d’anar a La Violeta, a Gràcia…
És curiós el sentiment farronenc, perquè l’Albert Om ens va matisar que ell no viu ni a Sant Gervasi ni a Gràcia, sinó al Farró…
L’hem ensenyat bé! També corre per aquí la Vicky Peña, que abans vivia al carrer de Saragossa i ara al de Vallirana. Doncs l’Albert havia de ser el primer pregoner, però el primer any tot va ser molt sobtat i ho vam proposar al regidor, després ens va dir que acabava d’arribar, després que encara no ens coneixia prou; l’any següent ho vam proposar a la Maria Antònia Rigat, que havia estat consellera de Convergència, i també viu aquí; i a la fi, l’Albert va poder fer un discurs que va estar molt bé. El 2016 el va fer l’actor i director Pau Miró, que ara viu al carrer de Guillem Tell. I el 2017, serà una persona que no fa gaire va dir que només li faltava fer el pregó de Festa Major del Farró.
Per acabar després de tanta festa… Quines mancances té el barri (o sub-barri, pels administratius) del Farró?
Ara estem en gestions amb el veïnat del Galvany per aconseguir un bus de barri. Les entitats ja el vam demanar al Plenari: és que ni el CAP ni l’Hospital Plató ni els Serveis Socials ens queden a prop, o a sobre els carrers fan pujada. Després hi ha el problema dels gossos, però ja depèn del civisme de la gent. Anem millorant, doncs, però encara no n’hi ha prou.
I fins aquí la primera entrevista de la contraportada d’aquest any. Que seguim millorant, i ho anem fent amb energia, que no és poc.
