Política
Jesús Mestre
El jardí de Can Fabra va reunir el passat 29 de maig en una vesprada primaveral una petita multitud en l’acte “Cap dona en l’oblit”, amb motiu de l’aniversari de l’expresidenta del Parlament i política empresonada Carme Forcadell. Va ser sobretot una exposició d’emocions, més que de consignes polítiques, on un grapat de dones va anar llegint les cartes enviades per les preses, exiliades i encausades polítiques.
Mireia Boya, exdiputada de la CUP, va tancar l’acte amb l’encàrrec de fer una glossa a Forcadell, que va estendre a les seves companyes de presó o exili: “Hem de parlar d’oblit per parlar de memòria” i, recollint una frase de Montserrat Roig, va animar a estimar per vèncer l’oblit. Boya, com a encausada, va constatar per experiència pròpia que la por existeix, però que desapareix quan sents que hi ha molta gent al carrer que no t’han oblidat”. Per ella, Forcadell és el referent per fer una política més humanitzada, més d’anades i tornades que de veritats absolutes. Aquest era l’objectiu de l’acte, republicà i feminista, convocat pel CDR Galvany – 1·OCT Augusta, el dimecres 29 de maig, als jardins de Muñoz Ramonet. Un acte que s’havia fet, amb un format similar, feia un any.
Les cartes de la llibertat
Pepa Arenós va conduir l’acte, que va començar amb la cantada col·lectiva de la cançó ‘Que sentiu tot aquest clam?’ de la mà del cor del CIC, i va donar pas a la lectura de “les cartes de la llibertat”. Va començar Isona Passola llegint la carta que havia enviat Forcadell des d’Alcalá Meco. Va recordar que la “revolució dels somriures” seguia ben viva i que cal seguir lluitant per la llibertat de Catalunya i de totes i cada una de les dones del país: cal fer una república de drets i llibertats per a totes. Va seguir la primera de les intervencions de la cantautora tortosina Montse Castellà, que va interpretar ‘A la voreta de l’Ebre’.
“La nostra resiliencia persistirà”, Dolors Bassa
“Una república catalana per millorar la vida de tothom”,
Meritxell Serret
Després, van venir les cartes de Dolor Bassa (llegida per Mercè Amat); de Clara Ponsatí (per Àngels Pujol); Meritxell Serret (per Carme Rocamora); Anna Gabriel (per Mercè Alegre) i Marta Rovira (per Gemma Amat). Rovira va recordar l’abraçada que es van fer amb la Forcadell al Parc de la Ciutadella, just abans de marxar a l’exili, ara ja fa més d’un any. Les lectures s’interrompien per les actuacions del Cor del CIC, que va interpretar ‘Que tinguem sort’, de Lluís Llach, ‘Senyor Sant Jordi’ i, per acabar l’acte, ‘Els Segadors’, cantada per tothom. Entremig, Montse Castellà va protagonitzar un dels moments més potents de la vesprada cantant ‘Revolució’: “Som la gent que ha decidit dibuixar nous horitzons, construir un nou país en igualtat, lliure i en pau. Tanca els ulls, dona’m la mà, crida amb mi sense temor. Revolució!”
Tothom va desitjar que l’any vinent no calgui tornar a fer la crida “Cap dona en l’oblit”.
