Societat
Sergi Alemany Erra
“Dona gust veure el teatre ple, però el motiu és trist”, diu el poeta sarrianenc Frederic Bou. Aquest diumenge a la tarda Ricard Julià Capdevila (1953-2023) ha rebut l’homenatge pòstum del seu estimat barri de Sarrià en un acte multitudinari al Centre i Teatre que ell mateix va ajudar a renovar des del punt de vista de l’associacionisme a partir de l’any 2006. El món associatiu del barri, la ciutat i el país ha lloat durant gairebé tres hores -l’acte estava previst per durar 1 h 30′- la seva figura, amb la família asseguda a la primera fila.
Només entrar, pels altaveus del Teatre de Sarrià sonava la cançó Arrels del grup de folk català Esquirols, un gran exemple del vincle entre la música i l’escoltisme que tant va estimar i promoure Julià, iniciat en el moviment escolta als 16 anys a través dels Lluïsos de Gràcia, fins a acabar esdevenint secretari general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), a més d’inaugurar i dirigir els primers Albergs de Joventut de Catalunya. Era només el preludi d’una funció molt especial, supervisada fins al darrer detall pels fills Francesc, Bruna i Bernat, i per la seva esposa, Montserrat Morera, amb l’organització al darrere del Centre i Teatre de Sarrià, el Consell d’Associacions de Barcelona, la Federació d’Ateneus i la Taula d’Entitats de Sarrià.
El primer que han escoltat els assistents quan s’han apagat els llums ha estat la veu de Ricard Julià amb un missatge enregistrat el 15 de març -quinze dies abans de morir- en format de podcast amb els seus fills, fent una lloança al personal sanitari del país que el va atendre en diagnosticar-li un càncer mortal. “Que tingueu bona nit i gràcies per escoltar tot aquest rotllo”, acabava dient l’àudio, fent vessar les primeres llàgrimes de la nit entre el públic, abans de donar peu a una vintena d’intervencions amb anècdotes llegides des de dalt de l’escenari per persones que van treballar i conviure amb ell.
Treballador incansable per a l’associacionisme, la joventut i el teatre
“En Ricard feia política de treballar per a la ‘polis’, la societat, no des de la part formal de la política de ser alcalde o regidor”, destacava en representació les Joventuts Comunistes de Catalunya i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), Joaquim Fradera. O posar en valor que “no és fàcil col·lectivitzar les idees, però ell tenia predisposició, paciència i perseverança”, recordava com a representant de la Taula d’Entitats de Sarrià, Enrique Delgado, en un acte conduït magistralment per l’escriptora, crítica literària i germana de Ricard Julià, Maria Lluïsa Julià.
Amic, pare, cristià, escolta, inquiet, hiperactiu, lluitador, senzill, picaresc, generós, integrador, compromès i renovador són alguns dels múltiples adjectius amb què se l’ha volgut recordar des de l’Agrupament Escoltes i Guies Lluïsos de Gràcia, els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, la Direcció General de Joventut, el CNJC, el Centre de Sarrià i la Taula d’Entitats, la Fundació de l’Esperança i la Federació d’Ateneus de Catalunya, entre altres entitats vinculades al món de l’associacionisme, el cristianisme i la joventut, móns a què es va entregar Julià.
“Vivia l’associacionisme com ningú”; “tenia les idees clares i sempre es volia renovar, mai quedar-se en el passat”; “donava importància al fet de treballar bé”; “gaudia de la feina, fins i tot, fent pressupostos”, “ha deixat petjades per cors i entitats on ha caminat”; “era el nostre àngel de la guarda” o “Ricard, ens quedem a vetllar el foc”, són només algunes de les frases recollides en un acte de record i homenatge a una trajectòria associativa com poques han existit a Catalunya. Mentrestant, els fills reconeixien obertament haver descobert en els últims dies “vessants del papa” que desconeixien i que estan segurs que van enriquir el seu caràcter. “Ha fet mil coses, però sempre ha tingut temps per a nosaltres, i allà on hem anat hem fet el que ell ens va ensenyar”, deien.
Tot plegat, acompanyat per les actuacions del cor de Cambra Dyapason, diversos grups de l’Orfeó Sarrianenc i del Grup de Teatre de Sarrià, en què va participar com a actor i del qual s’han pogut veure algunes escenes enregistrades en pantalla. També, pel merescut reconeixement dels fills també cap a la seva esposa, que va presidir durant catorze anys el Centre Parroquial i Cultural Sant Vicenç de Sarrià compartint feina, projectes i il·lusions amb Ricard Julià. Una parella “oberta, generosa i compromesa”, en paraules d’una de les moltes intervinents en l’acte de comiat.
Amor, fermesa i tendresa d’un pare, marit i avi a qui “li agradava fer les coses ben fetes”, com s’ha recordat en més d’una ocasió durant l’acte. Aquesta funció al teu estimat Teatre de Sarrià, Ricard, estava molt ben treballada.
