Eva Eladi (Cs): “Soc una defensora de l’escola concertada perquè garanteix la pluralitat i la llibertat d’ensenyament”

El Qüestionari amb Eva Eladi

0
Eva Eladi © Frederic Esteve

El Qüestionari

Carme Rocamora

A quin barri vas néixer? 

A Galvany i en concret, a la Clínica Corachan. 

A quin barri vius? 

A Galvany.

Amb qui vius? 

Amb el meu marit, els fills ja no viuen a casa.

Lloguer o propietat? 

Propietat.

Recicles a casa? 

Sí, i des de la pandèmia més. 

Eva Eladi davant del monument a Pau Casals © Frederic Esteve

T’agrada cuinar? 

És una de les coses que més m’agrada. Els caps de setmana puc passar-me tot un matí a la cuina, i durant el confinament vaig passar-hi moltes hores. Vaig aprendre-hi de la meva mare, que cuinava molt bé. 

Què és el primer que fas quan et lleves? 

Em dutxo, em vesteixo i em preparo l’esmorzar per sortir com un llamp.

Quin mitjà de comunicació consultes cada dia? 

Tinc moltes alertes de diferents mitjans i m’envien notificacions com feu vosaltres. També al Port hi tenim un recull de premsa i des del meu grup municipal m’envien les darreres notícies de Barcelona.

Vas anar a l’escola pública, concertada o privada? I els teus fills? 

Vaig anar a una escola concertada, igual que els meus fills. Soc una defensora de l’escola concertada perquè garanteix la pluralitat i la llibertat d’ensenyament.

Vas anar a la Universitat? A quina? Què vas estudiar? 

No hi vaig anar quan em tocava: vaig casar-me molt jove, amb 23 anys, i ja tenia dos fills. Però de gran vaig estudiar Protocol i Ceremonial de l’Estat i Internacional a la Universitat d’Oviedo; Gestió de Patrimoni Cultural, a la Universitat Europea Miguel de Cervantes; i Transport Marítim i Gestió Portuària, a la Universitat Politècnica de Madrid.

Eva Eladi al Turó Parc © Frederic Esteve

Mútua o salut pública?

Sempre he tingut mútua: crec que ajuda a alleugerir la bona sanitat pública que tenim a Barcelona.

Tens vehicle privat? 

Sí, per a mi és indispensable: m’agrada sortir els caps de setmana i no dependre del transport públic. 

Què volies ser de petita? 

Com que soc la gran de cinc germans, sempre m’han agradat els nens, i fins i tot vaig estudiar puericultura a la tarda al carrer Muntaner, on ara hi ha el Centre Cívic Vil·la Florida.

Quin tret principal destacaries del teu caràcter?

Soc molt oberta, m’agrada molt la gent.

Quina qualitat aprecies més d’una persona? 

Que sigui positiva, riallera i em faci passar una bona estona.

Què esperes dels teus amics? 

Que encara que no parlem gaire sovint i que ens veiem poc, sempre tingui la sensació que estan a prop.

Eva Eladi © Frederic Esteve

El teu principal defecte? 

Que no sé dir que no.

Una persona a qui admires. 

Marie Curie. Va ser la primera dona a guanyar un Premi Nobel i la primera professora de la Universitat de la Sorbona. Una lluitadora que va arribar a cotes impensables a la seva època.

Per què has decidit dedicar-te a la política? 

Perquè he treballat tota la vida per a mi, però sempre he volgut fer alguna cosa per a la meva comunitat, pels problemes dels meus veïns, ajudar-los amb petites coses que puguin millorar-ne el dia a dia. La política municipal és una bona eina per dur-ho a terme.

Què faràs quan deixis el càrrec? 

Hi he estat quasi dos anys amb plena dedicació i ara he tornat a treballar al Port de Barcelona.

Tens una vocació frustrada? 

No, cap.

Eva Eladi en un banc del Turó Parc © Frederic Esteve

Una cançó que t’identifiqui.

L’estiu és època d’havaneres i una que m’identifica és la del Josep Lluís Ortega Monasterio dedicada al canó de Palamós: “No més guerres, no més morts, no més bombes, ni més foc…”.

Recomana’m un llibre. 

La sombra del viento, de Carlos Ruiz Zafón, a qui, a petició del nostre grup municipal, se li a fet un homenatge a la seva Barcelona natal.

Recomana’m una sèrie. 

Ho tinc malament: no tinc temps. Si miro la tele, solen ser les notícies o alguna pel·lícula del cap de setmana. 

Si poguessis agafar el cotxe i anar a un lloc, on aniries ara mateix? 

M’encanta conduir: aniria cap a la província de Girona, que ho té tot, de la Cerdanya a la Costa Brava.

Amb què et poses contenta? 

Amb una tarda amb els meus cinc nets. És el que més feliç em fa.

Què et fa por? 

No poder dependre de mi mateixa.

Què odies? 

Les discussions per la política. M’agrada parlar de política, però respecto qui pensa diferent i m’agrada que em respectin també a mi.

Per quines coses plores? 

No soc gaire ploranera, però hi ha moltes coses que m’emocionen.

Tens mascota? 

Des que vaig néixer sempre hem tingut animals a casa, però des que va morir el darrer gos ja no n’hem tingut. 

Eva Eladí en un dels camins del Turó Parc © Frederic Esteve

Amb quin polític del Plenari que no sigui del teu grup aniries a prendre alguna cosa? 

Amb el regidor Albert Batlle. És una persona molt interessant, amb qui es pot parlar de tot i de qui sempre aprens alguna cosa 

Qui creus que ha estat el millor regidor de Sarrià – Sant Gervasi? 

Tots els regidors mereixen el meu respecte, ja que tots han treballat pel districte des del seu model de ciutat.

Traient l’alcaldable del teu partit, quin creus que coneix millor la ciutat? I quin et representaria millor?

És una resposta que no em pertoca donar a mi, sinó als militants de cada grup municipal. A mi no em representaria millor cap d’ells, en tot cas el que porti un programa electoral amb més punts de coincidència amb Ciutadans: que sigui liberal, de centre i moderat

Un racó del districte on relaxar-te? 

El Turó Parc.

I per fer el vermut? 

Qualsevol terrassa dels bars que envolten el Turó Parc.

Supermercat o botiga de barri? 

El Mercat de Galvany, les botigues del barri i també el supermercat que tinc més a prop de casa.

A quin país voldries viure? 

M’agrada tot Espanya.

L’últim país on has viatjat

Itàlia. 

Què és el que més trobes a faltar d’abans de la pandèmia? 

El fet de poder viure sense vigilar els contagis, amb petons, abraçades i sense mascareta.

Quin canvi que la pandèmia ha provocat mantindries en el futur? 

A Barcelona, cap. M’agradava la ciutat amb formiguer de gent, les botigues obertes i sense totes aquestes coses inútils que ha posat la senyora Colau pels carrers. Ara tenim una Barcelona més bruta i desendreçada. 

Una màxima amb què t’identifiquis. 

“La vida és una aventura, atreveix-te”, de Teresa de Calcuta

Proposa’m una pregunta per al següent conseller que entrevistem.

Si tinguessis una tarda per passejar pel districte, on em portaries?

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.