Història
Manuel Castellet
Nascut a Figueres el 6 de febrer de 1912, fill d’un metge de la ciutat, Ramon Sunyer, i d’Àngela Balaguer, la vida de Ferran Sunyer fou molt dura per a ell i la seva mare. El pare morí de tuberculosi quan Ferran tenia només dos anys i, dos anys després, moria també la germana de la mare, que deixava orfes tres infants petits, Maria, Maria del Àngels i Ferran Carbona Balaguer. Als 24 anys, Àngela Balaguer era vídua i amb quatre criatures al seu càrrec. Fou aleshores que decidí traslladar-se a Barcelona, on disposaria de més facilitats per tenir cura dels menuts, especialment del seu fill. Es van establir al número 3 del carrer d’Àngel Guimerà (actualment, el número 36, per un canvi de numeració al carrer després de cobrir la Via Augusta per soterrar-hi el ‘tren de Sarrià’).
Allà va viure durant anys la família, que a l’estiu es desplaçava al poble de Vilajoan (ara al municipi de Garrigàs), a l’esplèndida masia dels Sunyer, amb importants relacions socials, com podien ser els germans Dalí. La vida a Barcelona era bastant rutinària: les nenes i el Ferran petit (en Carbona) a l’escola; el Ferran Sunyer no, a casa. I així van anar passant els anys.
Quan Ferran Carbona va començar a estudiar a l’Institut Químic de Sarrià, el nostre Ferran es va interessar per la física que li explicava el seu cosí i després per les matemàtiques… fins que un dia es va adonar que en un llibre francès d’àlgebra hi havia un resultat equivocat, que ell va poder arreglar i que, després de contactes amb matemàtics de l’Acadèmia de Ciències de París, esdevindria el seu primer article d’investigació. Com s’explicava això?
Ferran Sunyer no solament no va anar mai a escola, sinó que no va poder escriure mai, ni caminar, ni vestir-se, ni… Era totalment dependent dels altres com a conseqüència d’una paràlisi cerebral per asfíxia en el part. Les capacitats intel·lectuals les tenia, però, intactes, i així, durant els anys quaranta, cinquanta i seixanta del segle passat fou l’únic matemàtic resident a Catalunya –i gairebé l’únic dels residents a Espanya− la trajectòria del qual entra en la concepció actual d’allò que entenem per un ‘investigador en matemàtiques’.
Guardonat amb diversos premis de recerca a Catalunya i a Espanya, a la mort de la seva mare tingueren cura d’ell les dues cosines, que sacrificarien la seva vida professional i personal perquè ell pogués rebre matemàtics estrangers, que venien a consultar-lo, o assistir a congressos. Com que Ferran Sunyer no podia escriure, elles passaven a màquina els seus articles de recerca que els dictava amb una veu dificultosa.
Sunyer va morir el dia 27 de desembre de 1967, a les Tres Torres, d’una parada cardíaca. Anys després, Maria i Maria dels Àngels Carbona crearen la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, que estimula la recerca en matemàtiques
