Explorar El Jardí
Maria Josep Tort
L’esclat de la floració a la primavera constitueix un espectacle extraordinari, un festival de formes, colors i fragàncies que magnetitza els nostres sentits. Flors i més flors, un repertori inabastable de “vida extremadament efímera” que desferma grans complicitats amb l’entorn. Milions d’insectes encuriosits al seu voltant no paren de vibrar a la recerca del preuat nèctar. I en aquest ball, es produirà el miracle de la fecundació on les espècies perpetuaran el seu llinatge.
Les flors són les estructures reproductives presents a la majoria de les plantes del món on es produeixen els esdeveniments més decisius del seu cicle biològic. Representen gairebé el 90 % de totes les espècies botàniques terrestres, de les quals en depenen la resta d’organismes del planeta. Hi ha flors bisexuals o hermafrodites amb els dos sexes situats a la mateixa flor, i flors unisexuals, amb els sexes separats en flors independents. Aquesta diferenciació es dona també a escala d’individu. Per exemple, les alzines i els pins, etc., tenen flors masculines i femenines en el mateix individu (Monoiques) i, altres, com els salzes i el teix tenen peus mascles i peus femelles (Dioiques). Altres variables també es donen en menor freqüència.
Les peces estèrils de la flor, els sèpals i els pètals amb els seus variats colors i textures, s’expliquen com una adaptació funcional al reclam i la recepció d’animals transportadors de pol·len amb la finalitat d’induir la reproducció sexual. Aquest procés de transferència del pol·len (cèl·lules sexuals masculines) s’anomena pol·linització i culmina en la fecundació dels òvuls (cèl·lules sexuals femenines), que donarà lloc al desenvolupament del fruit i les llavors, procés que garantirà, al seu torn, l’expansió de l’espècie.
La pol·linització a través del vent, l’anemofília, és el sistema més primitiu, poc especialitzat i amb una taxa de malbaratament exagerada. Hom calcula que del més d’un milió de grans de pol·len escampats, n’arribarà només un a la seva destinació. Les plantes anemòfiles són els cedres, els avets, els pins, les sequoies, els teixos, els faigs, les gramínies i, en general, totes les poblacions monoespecífiques. Multimilions de micropartícules de pol·len es desplacen conduïdes pel vent, en gegantins eixams.
L’aigua (Hidrofília) és un agent pol·linitzador molt poc freqüent, fins i tot, entre les espècies aquàtiques. La pol·linització a través d’animals es diu zoofília. Als països temperats, com el nostre, els pol·linitzadors són els insectes, que visiten les flors regularment. El pol·len s’adhereix al cos de l’animal i, passivament, es deixat sobre els òrgans femenins de la mateixa flor o d’altres. L’eficàcia d’aquest procediment rau en l’oferiment per part de les flors d’alguna recompensa (nèctar i pol·len) als pol·linitzadors per tal d’assegurar la regularitat de les visites. El nèctar és un líquid ensucrat que es produeix als nectaris, situats a la base de les peces florals. Les abelles fan la mel, amb el nèctar que recullen.
També és necessari que les flors cridin l’atenció mitjançant reclams òptics o bé olfactius. Els colors cridaners de les flors, la diversitat de formes, textures i fragàncies constitueix una estratègia evolutiva transcendental per atraure els pol·linitzadors i fer possible la reproducció sexual de les plantes. Els pol·linitzadors més importants són les abelles, els borinots, les mosques i les papallones, i ocasionalment alguns ocells i ratpenats. El color de les flors resideix en els pètals on s’acumulen un conjunt de pigments que, amb l’acció de la llum solar, creen una diversificada i fascinant gamma cromàtica.
La importància dels pol·linitzadors té una transcendència enorme. El 75 % dels principals conreus del món que produeixen fruits, verdures i llavors depenen de la pol·linització, principalment d’insectes. Aquestes poblacions estan disminuint a escala mundial, la qual cosa significa una amenaça per a la seguretat alimentària i la salut dels ecosistemes. Aquest declivi, que en alguns casos s’enfronta al risc d’extinció, es deu a l’augment de malalties en explotacions apícoles, l’ús de pesticides, la proliferació d’espècies invasores com la vespa asiàtica, els efectes del canvi climàtic, etc. Amb relació als pol·linitzadors al medi urbà, s’estan endegant múltiples iniciatives per augmentar i diversificar la seva presència que, actualment tenen grans dificultats per subsistir i, tanmateix, molts beneficis per oferir-nos.
A molts parcs, jardins i horts Urbans de Barcelona s’estan instal·lant els anomenats “Hotels d’Insectes” per facilitar-los la nidificació i augmentar la diversitat d’espècies pol·linitzadores que, al seu torn, podrien aconseguir floracions més primerenques i prolongades, i augmentar les reserves de nèctar.
