Publicitat

Foix i Riba a la Casa Usher

spot_img

Publicat el 27.7.2018 9:30

Arts i lletres

Juanjo Compairé

Una tarda de finals de primavera, a l’ombra dels ficus i de la buguenvíl·lia del pati de la Casa Usher una quarantena de persones ens reuníem per sentir les veus de JV Foix i Carles Riba de les mans i de la boca dels poetes i creadors Jordi Cornudella, Perejaume i Dolors Miquel. Dos poetes coetanis (nascuts el mateix any, fa 125 anys) portats per tres poetes gairebé també coetanis.

Publicitat

L’excusa? Potser l’efemèride d’aquest segle i quart. Potser la publicació en format de llibre de butxaca de tres llibres cabdals dels poetes homenatjats: Diari 1918 i Sol, i de dol; Les irreals omegues; Onze nadals i un cap d’any, de J.V. Foix i Elegies de Bierville; Salvatge cor; Darrers poemes, de Carles Riba.

Publicitat

En Perejaume parlà del torrent de la poesia catalana. El torrent viu que passa entre Foix i Riba i que recull l’aigua que ve d’Ausiàs March i de ben abans, que s’estanya en aquests tres poetes presents i segueix avall empaitant altres de més joves.

Dues maneres de fer poesia, molt diferents. Foix, un poeta més musical, més “cantaire”, de llengua més variada, fa servir arcaismes – però també mots molt moderns, en aquesta barreja tan “foixana” del vell i el nou- tot molt ben amanit amb dosis de sornegueria i misticisme. És un poeta que entra més per la imaginació visual i per l’oïda. Llegir Foix – ens diu Dolors Miquel- és sentir la “matèria” del so, que de tant en tant és també el so de la terra.

Riba és, per contra, més conceptual, sense descurar del tot la musicalitat dels seus textos, especialment present en els darrers poemes. Al mateix temps, és un poeta molt eròtic en descriure les relacions amoroses, com podem veure a Salvatge cor: “qui no mori d’amorós/ l’amor no el prendrà a mercè”.

Els dos poetes es troben després de la guerra. Riba ha patit també l’exili i aquesta experiència (en paraules de Perejaume) l’acaba de fer com a poeta. Es troben de nou al Port de la Selva. Els poemes i escrits que s’han dedicat l’un a l’altre, l’amistat que han anat covant es fonen en una abraçada de mutu reconeixement. I la Casa Usher fou aquella tarda la Casa Vermella que cantava en Foix, “on viu l’orat que farga a mitjanit”.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

El Jardí 116, abril de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_116_Abril25.pdf

La família de Montserrat Caballé, amb un desnonament pendent, aconsegueix aturar-lo per situació de vulnerabilitat

El jutjat suspèn el desnonament durant quatre mesos per permetre la intervenció de les administracions, davant els impagaments acumulats i la manca d’alternativa residencial del germà de la soprano
spot_img

Comencen les obres de millora del Parc de la Font del Racó

S'allargaran un any, es millorarà el drenatge i es plantarà nova vegetació per cobrir els espais buits

L’abstenció de Junts impedeix aprovar una declaració de suport a Palestina al ple de Sarrià-Sant Gervasi

El text mostrava solidaritat amb la població de la Franja de Gaza, el suport a les accions de la Flotilla, reiterava la petició immediata d'un alto el foc i el desig d'assolir una pau "justa i duradora" a la regió

Sarrià–Sant Gervasi homenatja les persones centenàries

L'Auditori Carme Serrallonga acull més de 150 persones per celebrar la fita; els homenatjats van compartir experiències i vivències

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí