Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

Francesc Vilasís-Capalleja i l’art de l’esmalt

Publicat el 30.5.2016 9:30

interiors de barri

Jesús Mestre Campi

A la imatge destacada, una obra de Francesc Vilasís on compagina l’esmalt amb materials trobats.  A sobre, l’artista al taller, rodejat de pigments de vidre i forns. Fotografies cedides per Francesc Vilasís-Capalleja
A la imatge destacada, una obra de Francesc Vilasís on compagina l’esmalt amb materials trobats.
A sobre, l’artista al taller, rodejat de pigments de vidre i forns.
Fotografies cedides per Francesc Vilasís-Capalleja

En Francesc ens rep al seu estudi-taller enfilat en un sobreàtic de l’avinguda de la Via Augusta, prop de la plaça Molina. Va néixer l’any 1932 a la plaça de la Llibertat, a Gràcia, i l’any 1962 es va casar amb la Margarita, amb qui ha tingut quatre fills, tres noies i un noi, van obrir casa a Sant Gervasi, on encara viuen, avui al carrer Brusi. En Francesc és un dels 223 catalans de tots els temps que han estat escollits com a catalans universals per la seva aportació, en aquest cas com a esmaltista, segons un llibre editat l’any passat: Aportacions Catalanes Universals, Fundació Occitano Catalana, Barcelona 2015).

En Francesc Vilasís-Capalleja és esmaltista o esmaltador, un art que va ser molt reconegut en altres temps però que actualment té pocs seguidors, sobretot per la seva complexitat, ja que demana un gran coneixement del dibuix, de la pintura i de les tècniques mil·lenaries de l’esmalt. Vilasís considera que el dibuix és la base per qualsevol de les Belles Arts, i de petit dibuixava i pintava en qualsevol paper que li anava a les mans. L’esmalt el va “descobrir” a 12 anys i va ser a partir d’aquest moment, la seva vertadera vocació i per sempre més. S’ha especialitzat en la tècnica de l’esmalt pintat al foc sobre metalls, en les seves ben definides variants i materials a emprar. És una tècnica d’una extraordinària riquesa: el foc és el principal element, difícil de controlar per les seves inesperades reaccions en cada una de les cuites necessàries a altíssimes temperatures. La màgia del foc.

Publicitat

Els estudis i l’ofici

Quan li preguntem perquè és esmaltista, explica que va ser gràcies als seus mestres de l’escola primària i de l’escola d’art i oficis artístics de Llotja, que van informar el seu pare, que també tenia ànima d’artista i una gran sensibilitat emotiva. Va entrar a l’Escola Massana el 1944, acompanyat amb el pare per entrevistar-se amb el director Miquel Soldevila que amb els anys seria el seu mestre. Va ser quan va “descobrir” l’esmalt a través d’una porta mig oberta que recordarà tota la vida. En veure’l tan embadalit, el director Soldevila (un eminent esmaltador), va dir, al pare: “aquest noi serà esmaltador”. Va estar a l’Escola Massana 11 anys estudiant, i a la manufactura creada per Miquel Soldevila, durant 13 anys, fins al 1960, cosa que el permeté continuar els estudis. El mestre Soldevila deia que era el seu deixeble predilecte; van ser uns anys molt feliços!

A partir de mitjans dels anys seixanta inicia una trajectòria professional i artística que l’ha portat a exposar les seves creacions arreu del món: Barcelona, Londres, Brussel·les, Mont-real, Nova York, Llemotges (on ha estat convidat reiterativament a les Bienale International de l’Art de l’Email), Ginebra, Tòquio, San Diego, etc. Anualment ha exposat, i ho segueix fent, als centres d’art més prestigiosos del món. I les seves obres en esmalt al foc sobre metall han aconseguit un reconeixement internacionalment com peces originals i úniques; la majoria d’elles estan en museus o en mans de col·leccionistes que estimen i valoren el preciós art de l’esmalt.

Segueix estudiant contínuament per descobrir
els secrets d’aquestes precioses
i mil·lenaries tècniques, i de la “màgia” del foc

En Francesc considera que tot ho deu als pares i als seus mestres. Si no fos així, les seves obres no existirien. I fins avui ha complert una trajectòria de 70 anys de plena dedicació en l’art de l’esmalt. I ha seguit estudiant contínuament per descobrir els secrets d’aquestes precioses i mil·lenaries tècniques i de la “màgia” del foc. Sempre ha realitzat les obres amb plena llibertat prescindint de modes, tendències, avantguardes i conceptes massa rígits.

Però la seva preocupació actual és que passarà amb l’ofici d’esmaltador, ja que hi ha molt poca gent interessada a exercir-l-ho. O, fins i tot, amb el seu estudi, un món fora de temps que conté una gran col·lecció de llibres d’art; el taller-laboratori amb els centenars de pots amb sorra de vidre de tots els colors imaginables, i amb les eines de l’ofici, amb forns que arriben als 1.000 graus de temperatura. Tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona estan interessats a trobar sortides a aquest llegat tan singular, però els canvis polítics no han ajudat a trobar una solució definitiva.

Al cor de Sant Gervasi, doncs, hi viu un gran artista de projecció universal que vetlla pel manteniment de l’antiquíssim art de l’esmalt.

El taller de l'esmaltista, amb  els pigments de vidre ben classificats i els forns. Fotografia cedida per Francesc Vilasís-Capalleja
El taller de l’esmaltista, amb els pigments de vidre ben classificats i els forns.
Fotografia cedida per Francesc Vilasís-Capalleja

Notícies relacionades

Som Galvany celebra una festa de barri amb música, activitats infantils i propostes familiars

La programació tindrà lloc aquest cap de setmana, els dies 14 i 15 de novembre, amb activitats a la plaça Cardona i a l'Institut Menéndez y Pelayo

La delinqüència baixa un 12 % a Galvany, però augmenten les lesions i els robatoris a vehicles

Societat Carme Rocamora i Seguí El Consell de Barri de Sant Gervasi – Galvany, celebrat el 26 de maig, va centrar bona part de la sessió...

La Drogueria Rovira de Galvany suma un prestigiós premi internacional

El guardó nacional dels Global Innovation Awards és l'últim d'una llarga llista de reconeixements per a l'emblemàtic establiment

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf
spot_img

Enjardinaments a les antigues cotxeres de Sarrià

Un conjunt residencial de Sarrià projectat per Josep Antoni Coderch sobre les antigues cotxeres del tramvia

La memòria com a trencaclosques: «La sombra del padre»

De l'escriptor Antonio Monegal, veí del districte, una reconstrucció íntima de la vida del seu pare a través dels documents, els records familiars i els silencis de la memòria

L’edicle de l’estació de Sant Gervasi recupera l’aspecte original de 1931

Ferrocarrils de la Generalitat ha finalitzat la rehabilitació de l’accés de plaça Molina, amb una inversió de 670.000 euros que ha permès recuperar la marquesina de vidre que es va retirar durant una reforma als anys seixanta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí