Societat
Jesús Mestre Campi
Moltes persones que ens van deixar durant els mesos de confinament del 2020, amb motiu de la pandèmia de la covid-19, no les vam poder acomiadar com es mereixien. Una d’elles va ser Roser Oller i Montia (coneguda també com a Roser Oller de Capell, pel cognom de qui fou el seu marit) que va morir el 24 de març del 2020, amb 90 anys. Finalment, el dimecres 24 de novembre del 2021, un any i mig després, se la va poder acomiadar en un acte que va ser funeral i homenatge a parts iguals. La Parròquia de la Bonanova i l’Associació de Veïns de Sant Gervasi de Cassoles (AVSGC) van col·laborar en organitzar aquest acte a l’església de la Bonanova.
Va oficiar la breu missa de funeral mossèn Enric Castells, i els fills de la Roser van presentar l’homenatge. El marit, en Jordi Capell, havia mort el 1970, quan els fills encara eren petits. Una coral d’Antics Escolars de Montserrat, acompanyada per l’orgue, anaven fent interpretacions musicals entre les diverses intervencions.
L’Associació de Veïns de Sant Gervasi de Cassoles va tenir un protagonisme especial en glosar la participació pública d’Oller en la vida activista de barri, però també en la vessant política on va ser una de les fundadores de Convergència Democràtica de Catalunya el 1974 i diputada al Parlament entre 1992 i 1995. De fet, l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol es va acostar a saludar a la família i l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias va estar present al llarg de l’homenatge.
Josep M. López i Ciré, actual president de l’AVSGC, va fer una breu presentació per introduir l’expresident de l’associació Lluís Arboix, que definí a Roser com “la presidenta a l’ombra de l’associació”. També era una dona molt activa, amb molts contactes, i amb una percepció de la realitat que li permetien identificar les necessitats més urgents del barri. Roser, de la mà de l’AVSGC, es convertí en una activista de la Bonanova, el seu barri de tota la vida. Deia sovint que no s’ha de defallir davant de l’Ajuntament, que cal ser pacient i persistent per poder aconseguir els objectius que es persegueixen.
La intervenció amb més contingut va ser la de la Cristina Villà, que havia mantingut llargues converses amb Roser Oller amb el propòsit d’escriure un text, potser un llibre, sobre la història de l’AVSGC. Va desgranar una llarga llista de les moltes reivindicacions de l’associació i també dels seus assoliments, com ara que cases destacades que estaven en desús, com Can Castelló, Pere Pruna o Vil·la Florida, acabessin sent centres públics, avui molt actius i que donen un important servei a Sant Gervasi.
També va ser la principal animadora, l’any 1990, de la recuperació de la Festa Major de Sant Gervasi; de la Il·luminació de Nadal el 1991, aconseguint una aportació dels veïns de la plaça de la Bonanova per guarnir el xiprer; de la cavalcada de Reis, juntament amb Barnavasi; del Bus de Barri, etcètera. Van ser moltes les accions que Roser va protagonitzar per aconseguir millores i, sobretot, identitat de barri. Encara en queda alguna de pendent pel futur, com ara convertir el carrer de Sant Gervasi de Cassoles com l’eix central del barri, pacificat de trànsit.
L’acte va acabar amb intervencions de familiars i d’alguns dels molts néts, que entre altres aspectes van comentar la seva passió per la música. La coral va interpretar noves cançons i a la cloenda de l’homenatge es va cantar, conjuntament amb la gent que omplia la parròquia, El Virolai. El barri de la Bonanova va poder finalment acomiadar Roser Oller Montia (Roser Capell), 1930-2020, In memoriam.
