Cultura
El Jardí
Durant aquesta Quaresma, el barri de Galvany ha estat l’escenari d’un espai de reflexió sobre la vida, la mort i l’esperança. Amb el títol Què podem esperar?, l’Associació CIC i la parròquia de Sant Ildefons del carrer Madrazo, dues institucions molt arrelades a Galvany, han organitzat un cicle de conferències quaresmals que ha reunit més de tres-centes persones en dues sessions de reflexió i diàleg.
El 31 de març, el teòleg, jesuïta i antropòleg Xavier Melloni va inaugurar el cicle amb una ponència titulada La mort, una major naixença. Melloni va proposar una mirada serena i transformadora sobre la mort: no com un final, sinó com un pas cap a la plenitud. Des de la seva experiència espiritual i acadèmica, va defensar que la mort ens interpel·la a tots i que cal reconciliar-nos amb la nostra finitud per poder viure amb més profunditat.
Va posar sobre la taula temes com el dret a una mort digna, la necessitat de reconciliar-nos amb la nostra finitud i la importància de no tenir por de parlar de la mort en una societat que sovint la silencia. Amb referències a l’experiència mística, a Jesús de Natzaret i fins i tot a testimonis de mort clínica, va convidar a veure la mort com una “segona naixença”, una transició que ens torna a la nostra essència més autèntica. La seva intervenció va generar un diàleg amb el públic, que va compartir experiències i preguntes, trencant així el tabú que sovint envolta aquest tema.
Una setmana després, el 7 d’abril, va ser el torn del filòsof i teòleg Francesc Torralba, que va omplir la sala d’actes del CIC amb més de 170 assistents. La seva conferència, titulada Afrontar la mort amb esperança, va partir d’una vivència íntima. Lluny de fer una exposició teòrica, Torralba va parlar des de la seva pròpia experiència: la pèrdua del seu fill de 26 anys en un accident de muntanya l’estiu de 2023.
D’aquest dol n’ha sorgit un llibre, No hi ha paraules, on comparteix el seu viatge personal a través del dolor, la tristesa i la reconstrucció del sentit. En la conferència, Torralba va explicar com una pèrdua tan gran sacseja tot: el cos, les emocions, les relacions i, en molts casos, les conviccions. Va parlar obertament del patiment, però també de la necessitat de no ajornar allò essencial, com demanar perdó, dir t’estimo o agrair als qui ens acompanyen.
Va deixar clar que la mort forma part de la vida, i que pot ser un moment per repensar com vivim, quines prioritats tenim i com podem acompanyar millor el patiment dels altres. El seu missatge va ser profund, però senzill: no podem evitar el dolor, però sí acompanyar-lo amb sentit, presència i paraula.
Tant Melloni com Torralba van coincidir a criticar la negació contemporània de la mort i a proposar una educació per a la finitud, per acompanyar millor tant el propi procés vital com el dels altres. Tots dos van apostar per una espiritualitat oberta, dialogant i compromesa amb una vida viscuda des de l’essencial.
El cicle Què podem esperar? ha estat una mostra clara que Galvany no només és actiu culturalment, sinó també espiritualment viu. Amb iniciatives com aquesta, la Fundació CIC i la Parròquia de Sant Ildefons ofereixen espais de pensament i fe, i teixeixen comunitat, convidant a mirar la vida -i la mort- amb profunditat i esperança.
