Cultura
Casa Usher
En Connell i la Marianne són dos adolescents que estudien en el mateix institut d’un petit poble d’Irlanda. No tenen res en comú, pràcticament no saben de l’existència l’un de l’altre. Ella és esquerpa, solitària i la consideren la freak de l’institut; ell és sociable, atractiu, una estrella de l’esport: a tothom li agrada en Connell. Oculta a tots els que els rodegen, sorgeix una connexió especial entre ells i comencen una relació poc corrent i desigual que els canviarà.
A mesura que avancem en la novel·la, presenciem com els dos adolescents s’obren camí cap a la vida adulta, a les palpentes, sense manual d’instruccions, aprenent a força de caure i mirar d’aixecar-se de nou. Ens colem a la seva intimitat, ens reconeixem en les seves alegries, decepcions, pors o il·lusions.
Sally Rooney explica a la novel·la Gent normal (Edicions del Periscopi i Literatura Random House, 2019) la història d’aquests dos nois, de com es troben i es separen, de quina manera s’estimen, es fereixen, es parlen i no s’entenen, es separen però no es perden. En capítols curts que van fent saltirons en el temps, des del mes de febrer de 2011 fins quatre anys més tard, la Marianne i en Connell creixen, canvien l’un per l’altre, gràcies i per culpa de l’altre. Com ja va fer en la seva òpera prima –Conversaciones con amigos (Literatura Random House, 2018)-, Rooney fa un retrat amb bisturí de les relacions actuals: l’amor, la dependència, la por, la pèrdua, la valentia, la fragilitat, la incomprensió, la comunicació, la soledat, les amistats, la família…
Una radiografia d’una generació que ha estat educada per arribar a ser un ideal, però a la qual no els han ensenyat a gestionar el desencant, el fracàs o la frustració; massa preparada per triomfar sobre el paper i gens per sobreposar-se a la vida de debò.
