Opinió
Munsa Mompió
A Barcelona, i especialment al districte de Sarrià – Sant Gervasi, hem normalitzat una realitat inacceptable: que tenir accés a una escola bressol pública sigui més aviat un miracle. L’educació de 0 a 3 anys no és un simple recurs de conciliació familiar per a qui s’ho pugui pagar (tot i que, sens dubte, fa una tasca de conciliació essencial per a moltes famílies). És una eina imprescindible, la primera etapa del sistema educatiu amb una clara incidència en la reducció de les desigualtats i la garantia de la igualtat d’oportunitats.
Malauradament, però, les escoles bressol públiques al districte continuen sent insuficients i, en alguns barris, fins i tot inexistents (com és el cas de Sant Gervasi – Galvany, les Tres Torres o el Farró). Les dades del curs 2025-2026 ens diuen que el 47 % de les famílies que van demanar una plaça no la van aconseguir, i l’oferta actual de places només dona cobertura a un escàs 14 % dels infants del districte. Unes xifres que ens situen a la cua de la ciutat, juntament amb districtes com l’Eixample.
No podem oblidar, a més, que aquestes dades són en part invisibles i no contemplen les famílies que ni tan sols s’atreveixen a demanar plaça pública i recorren directament a altres alternatives, com el sector privat.
L’any 2023 el PSC va presentar-se a les eleccions municipals amb el compromís de construir una escola bressol a Sant Gervasi, per tal de corregir una situació històricament injusta. Com s’explica que un barri com Sant Gervasi – Galvany, on viuen 47.000 veïns i veïnes, no tingui ni una sola escola bressol pública?
Sembla, però, que les promeses se les emporta el vent. Fa uns mesos Jaume Collboni va anunciar el seu horitzó per a l’any 2030 d’escoles bressol i cap era al districte de Sarrià – Sant Gervasi. De fet, mentre entre els anys 2015 i 2023 el govern de Barcelona en Comú va obrir 10 nous centres i en va ampliar 2 més a tota la ciutat, el PSC només té previst fer-ne 6 i ampliar-ne 1 fins al 2030 (quan ni tan sols saben si formaran part del govern). Cal dir, a més, que totes elles ja havien estat projectades durant el mandat anterior i podrien, de fet, estar totes en marxa. Per tant, cap nova iniciativa pròpia d’un govern que pensa més en el màrqueting que en les necessitats reals.
El més greu d’aquesta situació és que la manca de places no és només un problema de manca de sòl o de pressupost, és una manca absoluta de voluntat política. Durant el mandat passat, Barcelona en Comú va treballar en un reglament per permetre el pas de les escoles bressol privades que ho volguessin a la xarxa pública. Una eina pionera inspirada en el decret de la Generalitat en el cas de les escoles concertades (com és el cas de l’Escola Projecte al districte) per augmentar l’oferta pública de manera més ràpida i garantir la continuïtat de projectes educatius consolidats. Una eina que va quedar pràcticament enllestida, només a l’espera de la seva aprovació.
Doncs bé, el PSC fa tres anys que té aquest reglament menystingut i oblidat en un calaix. I aquesta paràlisi té conseqüències reals que afecten els veïns i les veïnes, com hem vist amb la situació viscuda a la llar d’infants El Ginjoler. Una oportunitat perduda perquè una escola bressol pogués passar a la xarxa municipal mantenint un projecte de barri, en català i de qualitat.
Tot i que l’equip professional i l’antiga entitat gestora volien aquest pas a la xarxa pública, la resposta de l’Ajuntament ha estat que “no és possible” perquè el reglament “encara no s’ha aprovat”, sense més explicacions. Però la realitat és que no s’ha aprovat perquè no han volgut fer-ho. Què podem esperar, doncs, d’un govern que no és capaç ni d’aprovar allò que ja se li va donar fet?
L’educació 0-3 no pot ser el privilegi d’uns pocs i, per això, no podem permetre que aconseguir una plaça pública sigui una qüestió de loteria. Per això cal posar en marxa amb celeritat tots els mecanismes possibles per augmentar la xarxa d’escoles bressol. Perquè no podem oblidar que l’educació és un dret fonamental i una poderosa eina per transformar el món.
Munsa Mompió és consellera portaveu dels comuns a Sarrià – Sant Gervasi.
