Notícies de Sant Gervasi / Gent gran
Carme Rocamora (@CarmeCRS)
El 20,6% de la població del Putxet i el Farró són persones de més de 65 anys. D’aquestes, el 28,9% viuen soles. I la solitud, és una sensació força dura i cruel per a molta gent. Provoca tristesa i nostàlgia i evoca records d’aquells temps joves en què es vivia la vida acompanyat. Una manera de combatre-la és, precisament, ajuntant aquelles persones soles en un mateix lloc i que la companyia venci aquesta solitud tan freda.
Al carrer Craywinckel 12, al barri del Putxet, s’hi han aplegat al llarg dels anys diversos grups i generacions: els escoltes de Pere Quart, grups de catequesi, la coral i també un grup d’una cinquantena de gent gran. La llar es troba a uns baixos que veïns del Putxet van comprar per la parròquia de Santa Cecília, perquè així pogués donar-li un ús social. Les estances de la parròquia, molt properes, mostren deficiències i no són una zona adient per a trobar-s’hi: no estan condicionades i són força fredes.
Fins aquí tot bé. Es combat la solitud amb companyia i la llar presta un servei social sense finalitat lucrativa. Però ja fa uns quants d’anys que l’espai rep avisos i denúncies per part de dos veïns de l’edifici que es queixen pel soroll que es fa a l’espai. Arran d’aquests fets, aquest darrer any la Llar ha hagut de tancar gradualment les portes als grups que en feien ús, tancant definitivament del tot aquest gener. Van venir uns tècnics a fer una sonometria i van donar la raó als veïns. Ara la gent gran no hi pot accedir, ja que els tècnics del districte han fet arribar al mossèn Aureli un avís que la llar està oficialment tancada i no s’hi pot accedir. Tot i així, alguns elements són incògnites enmig de tot plegat: segons els usuaris, es va fer la sonometria “intencionada” a una hora concreta de la tarda on hi havia el grup de catequesi, per tant, en una franja molt precisa quan més soroll podia haver-hi. No és tot. Els documents que han arribat al mossèn no estan signats per cap persona en concret, element estrany enmig del sistema burocràtic.
La intervenció dels serveis municipals
Vàrem parlar amb l’Imma Sampé, directora de Serveis a les persones del districte. Segons ella des de la direcció han intentat fer d’intermediaris entre els veïns i el mossèn, però els primers no estan disposats a retirar la denúncia ni a negociar, ja que estan tips de la situació. Sampé, considera que han ajudat al mossèn donant-li terminis amplis perquè trobi un altre espai, ja que amb la sonometria feta, els veïns tenen la raó i ells no poden fer res més.
Com a alternativa a la situació, proposa que “la gent gran pot anar a la Llar Lluís Vidal o al Centre Cívic Vil·la Florida”, proposta que Joan Trullàs, representant de la gent gran del districte a l’Ajuntament de Barcelona, considera molt poc vàlida: “la gent de Santa Cecília és molt gran i moure’s més de dues cantonades realment suposa un problema” i a més a més afirma que “al centre Cívic Vil·la Florida hi ha gent amb un perfil més jove que la gent gran de Santa Cecilia i per tant no és el mateix”.
Des de govern, Joan Manel del Llano, conseller de Barcelona en Comú, informa que “amb la sonometria se’ls va notificar que havien de cessar només les activitats que produïen el soroll i insonoritzar l’espai” i que “al cap d’uns dies a Llicències van rebre un comunicat segons deixaven el local però que, des del departament, mai se’ls va recomanar que tanquessin”. Tot plegat contradictori tenint en compte els documents que té ara el mossèn, on hi apareix que la Llar està oficialment tancada. El mossèn precisament va fer el que se l’havia indicat: va anar traient als grups de manera gradual, deixant finalment a la gent gran que segons considera, no fa cap soroll inaguantable. A més a més, davant l’opció d’insonoritzar l’espai, el mossèn va esclarir que no hi ha diners per fer-ho i insta a què l’ajuntament els ajudi perquè puguin seguir realitzant el servei social tan essencial que suposa donar un cau a la gent gran que es troba tan sola.
La gent gran no fa soroll
i s’hi haurien de poder quedar a la Llar
Tant Fran Ribera, de l’Associació de Veïns del Putxet, com Joan Trullàs, consideren que es pot entendre que els escoltes, la catequesi o la coral vagin a un altre lloc, ja que aquests no tenen problema per moure’s a un lloc més lluny —tot i que la falta d’equipaments és un altre problema en l’ordre del dia del districte—, però la gent gran no fa soroll i s’hi haurien de poder quedar. A més a més, Fran Ribera, especifica que la llicència d’activitats que se’ls demana des de l’ajuntament és completament innecessària perquè les activitats que fa la gent gran són mínimes més enllà de trobar-se tots plegats a la zona; tenir una llicència d’activitats suposa haver d’habilitar la zona per cadira de rodes, tenir un extintor i d’altres elements que suposen costos impossibles de pagar per part de la parròquia.
El futur de la Llar
La solució, doncs, coincideixen els afectats, l’associació de veïns i el Joan Trullàs, passa per què l’ajuntament els pugui donar un cop de mà o per insonoritzar la zona o per poder habilitar i condicionar les estances de la parròquia, que ara mateix són un espai fred i sense les condicions adients per la gent gran.
Des de serveis tècnics diuen que l’opció que l’ajuntament els ajudi econòmicament no és viable perquè això és cosa del bisbat, tot i així, Trullàs, posa l’exemple del Casal de Sant Ildefons, on es podran ampliar serveis i horaris ara que l’ajuntament s’encarregarà de la gestió, “si hi ha voluntat es podrà solucionar, però com només estem parlant d’un grup de 50, 60 persones, l’ajuntament mira cap a una altra banda i no hi posa solució”.
El grup municipal de CiU de Sarrià-Sant Gervasi també s’ha pronunciat i diu que s’hauria d’explorar fer-hi precisament el mateix que a la parròquia de Sant Ildefons, tal com diu Trullàs. Tot i així, la percepció de la gent gran i de mossèn Aureli és que els tècnics de l’ajuntament estan tancats a col·laborar. I des de serveis tècnics estan donant alternatives que no són efectives. A més a més, arriben veus que comuniquen que hi ha un comprador interessat en el pis, i així doncs, la història s’embolica més encara i el procés es fa ben opac.
