Humilitat, esforç i diversió: així són les Williams del Club Natació Kallípolis

Reportatge

Ana Rubió Jiménez

Els dissabtes al matí, alguns dormen; d’altres aprofiten per fer les tasques de la llar, hi ha qui surt a córrer o a fer bicicleta, i elles, plogui o faci sol, practiquen natació sincronitzada. Són les Williams, un equip de dotze dones de mitjana edat del Club Natació Kallípolis, que el 2023 van viatjar al Japó per participar en el Campionat Mundial de natació sincronitzada. 

De grups com el seu n’hi ha ben pocs: l’equip de les Williams reuneix talents exolímpics i nadadores amateurs en una mateixa formació, una fórmula pionera a les competicions màster -majors de 25 anys- de sincronitzada. Sota la direcció de Bet Fernández, ja fa més de vuit anys que entrenen plegades, una activitat que esdevé, més enllà de l’esport, “un regal” per a totes elles. 

Així ho expliquen les seves components, que viuen la sincronitzada amb il·lusió i dedicació. Hi té molt a veure el moment vital en què es troben, diu l’Emma, “una etapa de maduresa en què ja has viscut moltes coses, algunes de ben difícils; recuperar l’emoció de les primeres vegades en aquesta aventura és un veritable regal.”

Els orígens

L’equip, amb una mitjana d’edat de cinquanta-cinc anys, neix de la voluntat d’oferir entrenaments de sincronitzada per a tots els períodes vitals. És una aposta de la Bet, que, després de retirar-se de la competició d’alt nivell, va voler apropar aquest esport a tots els públics: “Des de la persona que es vol preparar per als jocs olímpics, els infants que volen aprendre habilitats a l’aigua, fins a la gent multiesport que vol fer una mica de tot”. 

Amb aquest objectiu, la Bet va contactar amb les amigues més properes, moltes veïnes de Vallvidrera, i els va traslladar el repte. La Noe, que en aquell moment tenia la parella amb un càncer terminal, ho va veure com una oportunitat per desconnectar una mica i va ser la primera a sumar-s’hi. “Jo soc l’anti sincro”, afirma, “però vaig dir a la Bet que l’ajudaria a engegar el projecte i ho deixaria quan tot estigués en marxa”. Vuit anys després, encara la trobes a la piscina.

Segons l’Emma, el que van començar com una iniciativa amateur, lúdica i festiva, “no et diré un aquagym avançat, perquè ja era molt més, però per fer-nos una idea”, s’ha convertit en un projecte sòlid i compromès. Un projecte que va adquirir una dimensió inesperada amb la incorporació de cinc nedadores exolímpiques, cosa que va marcar un punt d’inflexió i va donar lloc a l’equip que coneixem avui dia. 

Campionat al Japó

Després d’aconseguir les primeres victòries i proclamar-se campiones de Catalunya, les Williams van viure un nou episodi decisiu el 2023. Una de les seves integrants, la Núria, va ser atropellada per una moto i, en recuperar el coneixement, va expressar que un repte en equip seria un estímul perfecte per recuperar-se més ràpidament.  Aquest estímul va arribar en forma de competició, però no una qualsevol: anirien al Campionat Mundial al Japó.

I dit i fet; “al cap de tres setmanes d’operar-se, la Núria arriba a la piscina amb cadira de rodes, la màquina la posa a l’aigua i ella amb un somriure d’orella a orella ens diu, va, nenes som-hi!”, relata la Cata, “i, és clar, tu veus això i dius, calla, i tira milles!”, afegeix. Uns mesos després, les Williams arribaven al Japó. 

Per a les Williams, guanyar no és la finalitat: l’objectiu és que cada membre doni el millor de si mateixa, partint de nivells d’experiència molt diversos. Com explica la Bet, en el món de la natació sincronitzada la competició sempre ha estat una prioritat, però “quan tens cinquanta anys i ganes d’aprendre, la perspectiva es radicalment diferent”. 

Per tot plegat, l’equip és una font de motivació: “Quan voldria tirar la tovallola, penso en les meves companyes i ho torno a intentar”, explica la Rebeca. Segons la Sarai, aquesta actitud és el que fa de la sincro “el millor bany d’humilitat i de perseverança que et puguis trobar, perquè no es tracta de si et surt a la primera o no, sinó que ho intentes mil vegades”. 

Humilitat i empatia que es reflecteixen tant dins com fora de l’aigua. Les Williams agraeixen que el grup és també un espai on créixer i acompanyar-se: Com diu la Marta, “el sentiment d’equip ens permet compartir les coses que ens passen: una dorm menys, l’altra té fogots, a l’altra li han marxat els fills de casa. Ho posem sobre la taula i aprenem a entomar-ho juntes”. Un privilegi que, sense la pràctica esportiva, no seria possible. 

Actualment, les Williams es preparen per a una competició a Canàries i una altra a l’Escala, amb un tercer repte a l’horitzó: el campionat mundial de natació que se celebrarà a Budapest el 2027. Hi ha feina a fer i moltes ganes de fer-la. Això sí, els dissabtes a la tarda no les busquis perquè -tal com ens comenta la Montse-, faci pluja o faci sol, elles estaran “fent la migdiada”.