Gent gran
Álvaro Urandúrraga
Com ja és sabut, actualment la malaltia de l’Alzheimer no té cura. Existeixen diversos fàrmacs que ajuden a enrederir els símptomes o controlar els trastorns de comportament associats a la malaltia. A més d’aquests tractaments farmacològics, també existeixen teràpies no farmacològiques, les quals ajuden a mantenir les capacitats de la persona el màxim temps possible, com l’estimulació cognitiva, la fisioteràpia, artteràpia, musicoteràpia etc. Tanmateix, i el que proposem exposar a continuació, és l’existència i practica de l’humor com a mitjà terapèutic.
Humor i Alzheimer. A priori, aquestes dues paraules no solen ser utilitzades dins d’una mateixa frase a causa de la duresa de la segona. Malgrat això, si ens endinsem en la primera descobrim un món rere d’ella que potser no s’ha tingut present o simplement no es coneixia. L’humor i el riure aporta una llarg llistat de beneficis, no només a nivell físic (ajuda a controlar la pressió arterial, tonificar els músculs facials, millorar la son o afavorir la secreció d’endorfines, les quals actuen com un analgèsic natural), sinó també a nivell emocional i social. Aquesta repercussió positiva de l’humor afecta per igual a totes les persones, però especialment en persones amb demència podrem obtenir millors resultats ja que existeix una afectació psicològica i emocional, la qual se sol manifestar amb tristesa, labilitat emocional, apatia o aïllament social. La intervenció terapèutica o comunicació des de l’humor suposa, en ells, un millor estat d’ànim, majors lligams socials i comunicatius i els aporta benestar i tranquil·litat.
Un bon sentit de l’humor facilita la socialització i és capaç de disminuir el nivell d’estrès, entre d’altres, i és en aquest punt on entra en acció la figura del cuidador. Darrere d’una persona amb demència sol haver un cuidador que dia a dia es desviu per aquell familiar o persona, i el qual arriba inclús a perdre la seva independència en pro a la persona afectada per la malaltia. Aquesta figura és l’altra cara de la moneda, i no sempre és tinguda en compte o reconeguda, mentre que és de vital importància la seva salut mental i el manteniment del sentit de l’humor. Ho confirmen les paraules del reconegut pallasso Marcel Gros: “Quan menys tens ganes de riure, és precisament quan més et fa falta”. En tots, però concretament en aquests casos, l’humor serveix com una eina per afrontar situacions complexes.
Així doncs, l’humor és una teràpia que sempre aportarà beneficis, i com a professionals que treballem amb aquesta patologia, és una actitud i acompanyant indispensable per a relacionar-se amb aquestes persones i obtenir resultats d’harmonia i benestar psíquic i emocional.
I sobretot, recordem que un esperit alegre ens ajudarà a afrontar la realitat de manera positiva.l
Álvaro Urandúrraga és educador social
Fundació Uszheimer
Centre de Dia i Unitat de Memòria
Passatge Forasté, 11-13
Tel.: 93 418 65 65
[email protected]
www.fundaciouszheimer.org
www.premisoletura.com
