15.8 C
Sant Gervasi
| Dimarts 20 d'octubre de 2020 |

I tot això qui ho paga?

Té sentit una despesa de 17 milions a Can Raventós quan la pandèmia ha agreujat problemes estructurals que fa temps que hauríem d’haver afrontat?

El Racó del Veïnat

Manel Pau

Llegeixo a El Jardí del mes d’octubre la informació sobre el projecte de construcció de
pisos a la finca de Can Raventós. Em sembla un article equilibrat en què es dona notícia sobre les diferents posicions dels grups polítics i de la plataforma veïnal. No tinc res a dir sobre els aspectes jurídics de la polèmica, ni sobre les suposades irregularitats, ni sobre les insinuacions de corrupció. Mentre no hi hagi més informació, cadascú pot decidir quina part el convenç més. Sobre el fons de la qüestió, l’editorial d’aquesta mateixa publicació considera que es tracta d’un “moviment social de denúncia  que ens sembla just”.

Evidentment, qui no voldria la creació d’un centre de dia per a la gent gran? Qui no firmaria a favor de més espai verd dins la ciutat? Però entro a la pàgina web de la Plataforma Salvem Can Raventós i hi llegeixo que en el punt 2 del manifest es demana: “Que l’ajuntament estudiï una fórmula que permeti, a la propietat, permutar l’edificabilitat existent a la finca en un altre espai del districte, de manera que tant l’edifici de Can Raventós com la totalitat del jardí passin a ser d’ús públic.” És aleshores que he pensat en la frase que s’atribueix a l’escriptor Josep Pla quan li van ensenyar els gratacels de Manhattan: I tot això qui ho paga?

El valor econòmic de l’operació està calculat en més de 17 milions. Si existís al districte un espai disponible propietat de l’ajuntament per fer l’esmentada permuta, això equivaldria econòmicament a comprar els terrenys de Can Raventós. Té sentit aquesta despesa? 

En el mateix número, s’informa que la biblioteca de Sarrià està aturada “perquè aquest any no es faran licitacions”. Tothom pot entendre per què. El govern català calcula que el producte econòmic del país disminuirà aquest any més del 10%. Els ingressos de les administracions depenen de l’activitat econòmica i és fàcil de veure que a l’Ajuntament no li sobraran els diners. Si hi hagués pressupost, algú no creu que per al barri és més urgent la biblioteca? Aquesta és una reflexió pensant només en Sarrià, però si ho mirem des d’una perspectiva de ciutat —que per mi és la correcta—, la situació en sectors com el turisme, l’hostaleria, o el petit comerç és un problema immens que haurem d’afrontar. Tots els indicadors ens diuen que hi ha i hi haurà moltes necessitats socials urgents: atur, pobresa, desigualtat… L’Ajuntament, com altres administracions, haurà de continuar dedicant molts recursos a tapar forats que no poden esperar.

Hauríem de pensar que la pandèmia ha fet visibles i ha agreujat problemes estructurals que fa temps que hauríem d’haver afrontat. Des dels més globals, com la crisi climàtica i la transició energètica fins a altres més locals, com les retallades en sanitat i serveis socials, o la reconversió de sectors productius, com el monocultiu turístic o la indústria de l’automòbil. No seria el moment de dedicar-hi tots els esforços?

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.