Editorial
El Jardí
Amb alts i baixos, la tardor d’aquest any diferent va avançant. Per exemple, ens hem quedat sense festes majors, igual que sense moltes altres coses: el setembre no hi va haver la festa del Farró, les de Barcelona i Vallvidrera han quedat molt disminuïdes, tampoc n’hi ha a Sarrià, que s’hauria d’estar celebrant aquests dies… Un any diferent, però hem de seguir lluitant decidits per la vida.
A les escoles, la lluita per la vida hi és present cada dia. Si fa uns mesos la mirada estava en els hospitals, ara l’hem de dirigir cap a les escoles. I tothom ha de col·laborar perquè surti bé. Tancar les escoles significa tancar de nou la vida social. Certament, no és gens fàcil, i es demana molt d’esforç i implicació a mestres, pares i mares, i als mateixos infants. I tota la resta hem d’ajudar. No és el moment de posar bastons a les rodes, perquè les dificultats són moltes i les tenim a sobre: com estava previst, molts grups-classe estan tancant i potser fins i tot alguna escola ho haurà de fer, però la gran majoria seguiran obertes i donaran un servei essencial a tots els infants i al conjunt de la societat.
Aquest setembre hem vist que hi ha molt de desig de recuperar la vida social. Evidentment no serà “normal”, perquè estem en moments excepcionals i probablement van per llarg. Però tots tenim ganes de tornar a relacionar-nos amb familiars, amics, col·laborador, gent; de gaudir d’espectacles artístics, exposicions, xerrades; o de participar en moviments socials de denúncia que ens semblen justos, com la mobilització contra el pla urbanístic de Can Raventós. Aquest octubre ha començat amb la Mostra de Comerç als carrers de Sarrià, un símptoma magnífic. I tothom tenim molt clar que tot plegat ho hem de fer amb la màxima seguretat sanitària. Per nosaltres i pels que tenim al costat. Hem d’estar convençuts a seguir les indicacions sanitàries per recuperar la vida.
