Casal de Joves Casa Sagnier
Aprenem a dibuixar abans d’escriure, distorsionem la realitat, la desfigurem i la transformem al gust de la nostra fantasia. Juguem a crear un nou món cromàtic fins a l’arribada de l’ull adult que ens limita a imitar els colors de la realitat. Anem transformant el que és quotidià en el nostre imaginari infantil que, cada cop, evolucionarà en un dibuix més complex i enrevessat, introduint valors representats per colors, textures i dimensions. Potser, en algun moment, vam arribar a fer una seqüència de tota una història que volíem explicar i, fins i tot, polir-lo amb un gust estètic. Malgrat això, no sempre arribem a aquesta fase, perquè cap de nosaltres comencem a dibuixar sinó que deixem de fer-ho.
El còmic representa ben bé els valors i l’imaginari col·lectiu que tota una societat ha anat construint al llarg dels segles, històries de l’estil Manga com “Naruto” o “One piece” tampoc no s’allunyen dels valors construïts des de l’antiga Grècia o Roma. L’heroïcitat, el coratge i l’honor dels herois adopten formes de guerrers medievals, ninges, samurais o, fins i tot, futbolistes, els nous herois de la nostra era. Dimonis, zombis, homes de terracota, pirates, alienígenes o qualsevol personatge desconegut que pot venir de ben lluny (un terme perillosament ampli) formen part dels nostres malsons col·lectius.
Podem magnificar les històries d’estar per casa sigui per riure o transformar-les en proeses, denunciar el que no ens agrada utilitzant la subtilesa, la ironia o satiritzar-la. Per trucar al 092 perquè el local de sota sobrepassa els decibels, ja tenim la realitat, una realitat que podem transformar-la a la dula en tot un univers fantàstic, en el qual el cos de policia pot canviar el seu uniforme blau marí per una armadura samurai convertint, així, a l’autoritat en un exèrcit del Japó antic. Podríem tirar més del fil i transformar a les forces malignes, allò que desconeix o tot allò que ens assalta en una plaga de llagostes, alienígenes que ens ataquen, o una invasió zombi i, potser estem inflant la realitat, posant-li més pa que formatge, però és l’evasió de la realitat el que ens permet dibuixar i fer còmics. Aquesta realitat, molts cops, és el soroll del bar que tenim sota de casa, és la caca de gos que acabem de trepitjar o l’empipament que ens provoca la mala convivència en els espais que compartim. La resolució de conflictes pot tenir moltes formes, l’ús de la creativitat, l’enginy i la fantasia és una fórmula de l’univers del còmic, que potser no és la més resolutiva, però ens estimula, ens transporta al nostre món imaginari, denuncia i fa visible el malestar col·lectiu.
Endinsa’ns en el teu univers fantàstic, explica’ns una història il·lustrada de convivència veïnal i deixa-la en mans dels teus superherois i vilans. Què farien ells davant la invasió de les caques de gossos? Com lluitaria la teva heroïna davant les rialles i el soroll del carrer que ens trenca el son? En el Concurs de Còmic Juvenil de Sarrià-Sant Gervasi, 500 € i un munt de premis estan en joc, i són reals! Si tens entre 12 i 25 anys, fins al 19 de maig pots presentar històries il·lustrades que expliquin, denunciïn o facin visible el què t’empipa o com s’ho faria el teu Àlter ego davant la manca de civisme.
I per fer-ho realitat, consulta les bases i les activitats al voltant del concurs al web del Casal.
www.casaldejoves.casasagnier.net
