La mirada jove
Carme Rocamora (@CarmeCRS)
No passa un sol dia sense crear. Té 22 anys, és d’Alcanar i fa dos anys que viu i té l’estudi al carrer Avenir, a Galvany. Es considera, a ell i al seu treball, “viu, eclèctic i intens”. Estudia disseny a Eina. No para de crear, de pintar, d’innovar, de provar, de posar-se fites i d’aconseguir-les.
Per què decideixes viure a Sant Gervasi?
És un barri que m’agrada molt; em sembla molt interessant la zona pel microsistema que hi ha: aquest batibull de gent, ja sigui amb aquest perfil de dona gran de barri i després una part més rància que sempre et mira per sobre de l’espatlla. Té la seva gràcia. És tot molt barri, aquí em sento com al poble.
Com decideixes dedicar la teva vida a l’art?
Un dia a classe, em vaig posar a dibuixar la meva companya del davant. I ho vaig decidir. Llavors estava fent batxillerat científic per entrar a Veterinària, però em vaig tornar boig i vaig decidir fer disseny.
Fotografia d’Adrià Mañes. Fotografia destacada de Carme Rocamora
Què significa l’art per a tu?
Una manera de no morir. És el que millor què sé fer i és quan millor estic. També significa buscar constantment: sempre intento descobrir nous objectes i matèria per posar a les meves obres. L’art és una de les coses que t’ha de sortir del cor.
Quins problemes tens des que entres en aquest món?
És més fàcil trobar un sicari que una bona galeria que et representi. Abans el galerista confiava en la gent jove però ara no, no s’arrisca. L’altre dia vaig mirar una bona galeria de Barcelona i la mitjana d’edat dels artistes que representava és 49 i mig… On quedem nosaltres?
Quines ajudes serien bones?
Les institucions ens haurien de donar més suport. Però la vertadera ajuda és que les galeries confiïn en la gent jove. A més a més, l’art com més comunicació té, a més gent arriba i al final una bona galeria és aquella que et pot donar molta comunicació de les teves obres i això es dóna en galeries que es mouen molt, que aposten i arrisquen. Jo he aconseguit fer alguna exposició perquè he picat moltes portes i he tingut sort, però ara estic buscant una bona galeria que em representi.
Què és l’últim que has fet?
L’exposició de “Vamos a la Playa” a Barra de Ferro (Born). Volia crear una platja d’una tendència molt kitsch a la vegada que estúpida perquè jo el que vull és que quan una persona ve a veure el meu art quedi absorbida pel tot; la gent està avorrida i amargada i jo vull que quan vinguin a veure les meves obres intentin desfer-se de les preocupacions per uns moments. Per això les meves peces sempre tenen aquest toc naïf, fins i tot infantil.
Què tal la rebuda d’aquesta exposició?
Exageradament molt bé perquè he tingut patrocinadors com els Germans Roca i a més a més, el primer dia de l’exposició van venir unes 400 persones entre les quals molta gent que no coneixia. També es va vendre un 50% de tot el que hi havia exposat
