Explorar el Jardí
M. Josep Tort
Hi ha pocs jardins que reuneixin un conjunt d’elements paisatgístics tan variats com els que trobem a la finca d’Aspasim a Vallvidrera. La costeruda orografia del terreny, el seu caràcter rural, la presència de restes de l’antic jardí històric que testimonien el seu passat burgès i el conjunt de la vegetació autòctona que hi habita, fan d’aquest indret un espai molt singular.
Una mica d’història
Aspasim és un centre de referència en educació especial que fa més de vuitanta anys que vetlla per les persones amb discapacitat intel·lectual greu, des de la proximitat i el respecte. Treballa en l’àmbit educatiu, ocupacional i residencial organitzant tallers, formacions per a professionals i generant espais de reflexió sobre l’escola inclusiva. A les escoles ordinàries acompanya als equips de mestres i famílies.
La història d’Aspasim es remunta a l’any 1938, quan Maria Mullerat, pionera en el treball amb discapacitats, rep l’encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona de detectar les alteracions cognitives dels alumnes de les escoles públiques. L’aliança amb la pedagoga Vicenta Verdú permet impulsar, l’any 1963, la Institució Mullerat i l’Associació de pares de nens amb disminució psíquica, actualment Aspasim. L’entitat va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 2015.
Antigament, la finca eren terres de conreu que s’estenien fins al pantà de Vallvidrera. En decaure l’activitat agrícola, els terrenys es van vendre per parcel·les i s’urbanitzà l’indret.
Els veïns de la torre senyorial de Can Feliu van comprar la finca i construïren l’edifici actual, can Solies, que, en l’actualitat està inclòs en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’any 1985 la Fundació Aspasim adquireix la propietat.
L’escola de Vallvidrera
Al bell mig de la serra de Collserola, a Vallvidrera, al carrer Mont d’Orsà número 22, se situa l’escola de la Fundació Aspasim, un espai obert a la natura on s’eduquen les persones amb capacitats diverses amb plans individualitzats enfocats al foment de la seva autonomia, a través d’activitats esportives adaptades, experimentació musical, dansa, relaxació i tallers ocupacionals.
Amb una superfície aproximada d’una hectàrea, l’escola conté un conjunt d’edificis formatius, instal·lacions esportives, horts i diverses àrees enjardinades de tipologies diferents. És un paratge que conserva l’essència del bosc primitiu i de la vida rural i des d’on podem gaudir d’unes vistes excepcionals sobre la ciutat de Barcelona i la mar Mediterrània.
Els jardins
Formen un mosaic d’enjardinaments diversos que entapissen tots els racons de la finca. La vegetació autòctona domina l’indret, amb espècies com els pins blancs i pinyoners, les alzines, els llorers, el marfull i el galzeran, entre altres.
En entrar a l’escola ens sorprèn la vella glicina emparrada a la façana sud-oest de la casa i el petit pont elevat que connecta l’antiga casa senyorial amb el jardí-hort que s’estén davant la residència Tomàs, nom que fa referència a masover que hi va viure.
Una rampa en zig-zag, adaptada i envoltada per un bosquet de grans pins, davalla fins a l’hort i abans d’arribar-hi es desdobla cap a l’antiga pista de tenis, que actualment s’utilitza com a espai polivalent. Un pi blanc centenari s’enlaira majestuós en aquest punt, al costat d’una jove mimosa florida. Entre la pista esportiva i la casa s’estén el que resta de l’antic jardí històric de la finca, un espai en pendent solcat per rampes esglaonades que encerclen parterres limitats per murs de rocalla, dins els quals destaquen arbres remarcables com dos grans cedres i un conjunt de llorers. Un indret envaït per la vegetació autòctona de Collserola, en el qual s’albira una petita joia arquitectònica: un pou modernista vestit amb una bonica cúpula i sostre de trencadís.
Quan enfilem el pendent, arribem a la façana est de la casa, flanquejada per un conjunt de troanes, llorers i un teix, l’arbre sagrat de moltes cultures ancestrals. Trobem altres espais enjardinats més contemporanis darrere l’edifici principal. Una magnòlia i una olivera s’enlairen a prop d’un parc infantil limitat per tanques d’evònim del Japó i pitòspor. Una línia de xiprers encerclen una caseta de fusta i, davant, unes canyes de bambú, margallons i alguns arbres caducifolis dibuixen un espai molt agradable.
L’hort inclusiu de la Fundació Aspasim
Orientat a nord-oest, al vessant mig obac de la serra de Collserola, el preciós hort d’Aspasim s’estructura en cinc terrasses esglaonades en forma de mitja lluna que van creixent en amplitud pel vessant més costerut de la finca. Sustentades per antigues parets de pedra seca de llicorella, les diferents feixes llueixen a la primavera amb l’esclat d’ufanoses hortalisses. Alguns fruiters, canyissars i mates de llorers s’arrengleren als marges dels bancals i un conjunt de plantes aromàtiques entapissa la part del tal·lus més assolellat.
En arribar el fred, l’hort s’empobreix, però les hortalisses d’hivern com les cols, les pastanagues i les carxofes continuen vives en una pausada activitat. Un pou i un vell cirerer florit s’albiren a la feixa de baix i un roure centenari marca el límit de la propietat veïna. En el tercer bancal hi trobem l’aula taller i altres construccions annexes que permeten l’aixopluc, guardar les eines, fer tallers de cuina i, tanmateix, crear espais de relació i convivència entre tots els usuaris.
L’hort d’Aspasim constitueix un espai d’aprenentatge excepcional sobre el funcionament de l’hort ecològic, una aula a l’aire lliure oberta a tothom que permet a les persones amb discapacitat poder ensenyar als alumnes d’altres escoles ordinàries, com funciona i es cuida un hort. Una proposta interactiva que reporta inqüestionables beneficis.
