Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Explorar el jardí
Maria Josep Tort
Al bell mig del barri de Pedralbes, a tocar del Parc Natural de Collserola, entre els carrers de Panamà, Miret i Sans, Arnús i Garí, se situa la Torre de Santa Caterina, anomenada també Torre de Pedralbes, “lo Lleó” o Torre Güell. Es tracta d’una finca, actualment, de mitja hectàrea que conté una antiga masia amb alguns elements gòtics, que evidencien el seu origen medieval. Es va catalogar l’any 2000 com a bé cultural d’interès local. Actualment, és una casa senyorial envoltada de jardins i horts socials, propietat de la família Ferrer.
Història
La història de la finca es remunta al segle XVII, quan la Torre de Santa Caterina va recaure, probablement, per donació testamentària d’un particular, en mans dels frares dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi van viure i explotar les terres durant segles. La finca s’estenia fins a Sant Pere Martir i ocupava una extensió de 40 hectàrees de terres de conreu, principalment vinya i olivera, destinades a la producció de vi i oli per al consum dels monjos. A més, disposava d’estables de producció ramadera, horts, cellers, una capella i una mina d’aigua coneguda com la Font del Lleó, que abeurava tots els conreus i que es va fer molt popular entre els barcelonins a principis del segle XX.
A conseqüència de la desamortització de Mendizábal, que comportà la nacionalització dels béns de l’Església, l’any 1837 s’enderrocà el convent de Santa Caterina de Barcelona, seu dels dominics, situat a l’emplaçament de l’actual mercat de Santa Caterina de Barcelona, i el 1842 el conjunt de possessions eclesials es van vendre en subhasta. A partir d’aquest moment, la Torre Santa Caterina va passar a mans de diferents propietaris. Als inicis del segle XX la finca la va adquirir Santiago Güell i López, baró de Güell, que va transformar la casa per donar-li l’aspecte actual. Posteriorment, va ser adquirida per la família Giró-Masana i l’any 1986 va passar a mans de la família Ferrer Salat, fins al dia d’avui.
L’any 2020, la família Ferrer-Salat va cedir el jardí històric a la Fundació Ferrer Green for Good, per desenvolupar projectes d’horticultura urbana per a col·lectius en situació de vulnerabilitat. Un projecte que va néixer del propòsit de reverdir i fer productius espais en desús de l’Àrea Metropolitana de BCN.
Els jardins
Els jardins de la Torre Santa Caterina els va projectar el prestigiós arquitecte i paisatgista Nicolau Rubió i Tudurí (Maó, 1891 – Barcelona, 1981), un dels màxims representants del noucentisme a Catalunya i principal promotor del “jardí mediterrani”. Va ser director de Parcs i Jardins de Barcelona entre el 1917 i 1937 i professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior de Bells Oficis.
Els jardins, de 4.000 m² de superfície, conserven l’essència arquitectònica i paisatgística projectada per Rubió i Tudurí, però amb un canvi substancial. El conjunt de parterres, geomètricament arrenglerats pendent avall, que probablement devien oferir un esclat de flors, colors i perfums d’espècies mediterrànies, s’ha convertit avui en l’anomenat Jardí comestible de la Torre Santa Caterina, un conjunt extraordinari d’horts ufanosos, amb una gran varietat d’hortalisses, arranjats per voluntaris i tècnics que contribueixen a alimentar persones vulnerables, a través d’aliances estratègiques i col·laboracions amb institucions i entitats socials.
Dins el jardí comestible, albirem una bonica bassa rectangular per abeurar els conreus, alguna palmera i un conjunt de xiprers ufanosos alineats, que enlairen la mirada cap al cel. Un jardí vertical ens crida l’atenció.
Al marge esquerre dels horts, s’estén un bosquet mediterrani amb espècies autòctones de Collserola com les alzines, els pins pinyoners, pins blancs, llentiscles, marfulls, ullastres, llorers, garrofers, etc. Una caseta d’eines i un indret per fer compost s’albiren en un espai amagat.
Entrant per la plaça de l’escultor Ramir Rocamora, un til·ler i un pitòspor arbori ens donen la benvinguda i, seguint la tanca que limita amb el carrer d’Arnús i de Garí, entapissada amb l’extraordinària enfiladissa flor de la passió (Passiflora sp.), s’enlaira un eucaliptus i un conjunt de vells pins pinyoners.
Els jardins i horts de la Torre Santa Caterina enlluernen per la magnitud, l’ordre, la conservació i l’atractiu, i, així mateix, pel llegat històric que atresoren.
