21.9 C
Sant Gervasi
| Dimarts 22 de juny de 2021 |
Publicitat

Jaume Oliva (Junts): “Vaig anar a l’escola concertada però si algun dia tinc fills aniran a la pública”

El Qüestionari amb Jaume Oliva

Publicitat
Publicitat
Carme Rocamora
Cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada

El Qüestionari

Carme Rocamora

Aquest mes comencem una nova secció d’entrevistes amb preguntes de resposta ràpida als consellers de Sarrià-Sant Gervasi. Enceta El Qüestionari el conseller de Junts Jaume Oliva.

A quin barri vas néixer?

Des que vaig néixer que visc a Galvany, al carrer Descartes amb Santaló.

A quin barri vius?

Quatre números més enllà de la finca on vaig néixer, i on abans vivien els meus avis per part de mare.

Amb qui vius?

Actualment visc amb els meus pares. Per desgràcia, la precarietat laboral i els contractes de curta durada i feines intermitents no m’han permès poder afrontar un lloguer a Barcelona.

Lloguer o propietat?

Per ara, cap.

Recicles a casa?

Sí, reciclo. Però sobretot, intento reduir al màxim els residus que genero. Per posar alguns exemples: faig el iogurt a casa en lloc de comprar-lo, compro sabons i productes de neteja a granel (al Biopompas de Sant Elies) i quan he de comprar envasos no reutilitzables intento que siguin el més grans possibles.

T’agrada cuinar?

M’encanta, i ho faig prou bé!

Què és el primer que fas quan et lleves?

Beure un bon glop d’aigua fresca!

Quin mitjà de comunicació consultes cada dia?

Des del juny passat que no segueixo de forma diària cap mitja informatiu ni miro la tele (“Crims” a part). Ara llegeixo notícies que m’arriben per grups de WhatsApp o que em trobo al timeline de Twitter. 

Jaume Oliva als Jardins de Muñoz Ramonet © Frederic Esteve

Vas anar a l’escola pública, concertada o privada? I els teus fills?

Vaig anar a l’escola concertada, a La Salle Bonanova. Però si algun dia tinc fills aniran a la pública.

Vas anar a la Universitat? A quina? Què vas estudiar?

Sí, soc biòleg per la Universitat Autònoma de Barcelona. Vaig estudiar biologia per pura curiositat de com funciona el món i la vida. I ho vaig gaudir tant que ho tornaria a fer.

Mútua o salut pública?

Tenim un gran sistema de salut pública, amb uns grans professionals, i això cal posar-ho sempre en valor. De fet, jo mateix soc treballador de l’Institut Català de la Salut, i ho veig cada dia des de dins. Tanmateix, la falta de recursos crònica fa que hi hagi alguns aspectes de caire superficial en què una mútua privada pot aportar certa comoditat per a qüestions lleus o ambulatòries. 

Tens vehicle privat?

Tinc un Volkswagen Polo de 14 anys que està en perfecte estat i que d’aquí poc més de tres anys ja no podrà circular per Barcelona…

Què volies ser de petit?

Quan anava a l’ESO volia ser investigador. I ho vaig provar uns anys i em va avorrir infinitament trobar-me sol dintre un laboratori fent experiments amb tubs d’assaigs, pipetes… Per treure el millor de mi, necessito el contacte amb la gent i treballar en equip.

El tret principal tret del teu caràcter?

Intento ser una bona persona. Crec que a vegades és quelcom que no es valora prou.

Quina qualitat aprecies més d’una persona?

En coherència amb la pregunta anterior, la bondat.

Què esperes dels teus amics?

Que siguin al meu costat quan fan falta sense necessitat de dir-los que fan falta.

El teu principal defecte?

Uff, podria fer-ne una llista. Per triar-ne un de graciós, podria dir que soc tremendament despistat per a algunes coses. Els qui em coneixen ho saben i ho pateixen.

Una persona a qui admires.

N’admiro moltes, totes elles persones anònimes que han passat en algun moment per la meva vida. Em donen inspiració i força a l’hora d’afrontar adversitats i prendre decisions.

Per què has decidit dedicar-te a la política?

No ha sigut pas una decisió. M’hi he trobat. Evidentment, sí que vaig decidir implicar-me en política, a finals del 2010, amb dos clars objectius: contribuir a fer una societat més justa i aconseguir la independència de Catalunya.

Què faràs quan deixis el càrrec?

Seguir treballant per a la gent del districte. Quan vaig decidir implicar-me en la política, mai se m’havia passat pel cap que això significaria treballar colze a colze amb el veïnat per millorar els nostres carrers. I aquest regal que m’he emportat, aquesta implicació amb els barris on vivim, vull que continuï amb o sense cadira de conseller.

Jaume Oliva als Jardins de Muñoz Ramonet © Frederic Esteve

Tens alguna vocació frustrada?

No m’agrada parlar de frustració. És millor parlar de reorientacions laborals o de carrera. De perseguir allò que en ens apassiona en cada moment.

Una cançó que t’identifiqui.

No sé si m’identifica, però m’agrada molt Depende, de Jarabe de Palo, i el gran Pau Donés.

Recomana’m un llibre.

The selfish gene, de Richard Dawkings. Que per cert, en tinc la versió de butxaca que vaig comprar fa un parell d’anys a la Casa Usher. Un espai esplèndid de Galvany per als amants de la lectura amb un sorprenent pati interior. 

Recomana’m una sèrie.

“Plats bruts”. 

Si poguessis agafar el cotxe i anar a un lloc, on aniries ara mateix?

A Pals, al Baix Empordà. Espero que quan es publiqui aquesta entrevista ja s’hagi acabat aquest maleït confinament comarcal.

Amb què et poses content? 

Veient els amics, la majoria dels quals no veig tant com voldria, però amb qui en retrobar-nos sembla que no faci ni dos dies de l’últim dia que ens vam veure.

Què et fa por?

Sentir, d’aquí uns anys, que he malgastat el temps. Espero que no passi.

Què odies?

Una cosa que em treu molt de polleguera és l’incivisme. Soc dels que, quan algú llença un paper al terra o no recull la caca del gos, els demana que ho facin. Per ara, encara no m’han girat la cara…

Per quines coses plores?

Quan tinc atacs de riure soc dels que acaba plorant de riure. 

Tens mascota?

La Trufa i la Misèria són les meves dues gates. La Trufa la vam adoptar a través d’una associació perquè la van trobar abandonada a un contenidor. La Misèria la vam rescatar atrapada a uns safarejos de Torroella de Montgrí.

Amb quin polític del Plenari que no sigui del teu grup aniries a prendre alguna cosa?

Tinc la sensació que el Blas Navalón és una d’aquelles persones amb qui és fàcil riure. No el conec gaire, però crec que almenys passaríem una estona agradable.

Qui creus que ha estat el millor regidor de Sarrià – Sant Gervasi?

Des del 2015 que estic implicat al districte que n’han passat uns quants, tots ells de BComú i PSC. Però, entre que a tots se’ls ha vist molt poc el pèl i que han anat canviant cada dos anys, se’m fa difícil poder jutjar la seva tasca. Tanmateix, he de dir que almenys el senyor Mòdol i el senyor Batlle han complert amb la seva obligació d’assistir als consells de barri. No es pot dir el mateix del senyor Pisarello. 

Un racó del districte on relaxar-te?

Els Jardins de Muñoz i Ramonet. Són una petita illa de tranquil·litat i pau enmig del soroll i contaminació de la ciutat. 

Jaume Oliva als Jardins de Muñoz Ramonet © Frederic Esteve

I per fer el vermut?

El bar Mandri. Imprescindible demanar les seves braves i l’amanida d’arròs.

Supermercat o botiga de barri?

Per a la compra habitual, solc anar al supermercat. Per a coses més concretes o per a ocasions especials, botiga de barri. Cal que tots plegats, i jo el primer, apostem pel comerç de barri també en la compra diària.

A quin país voldries viure?

A una Catalunya independent. No tinc cap dubte que amb les eines d’un estat enfocat a les persones, i no a les elits (florentinos, amancios i companyia), podríem tenir una qualitat de vida molt millor i ser el país més punter del sud d’Europa.

L’últim país on has viatjat.

L’estiu del 2019, vaig viatjar dos mesos a Canadà fent voluntariats a diverses granges orgàniques. Tot i que si m’he de quedar amb un viatge, sens dubte seria Nova Zelanda.

Què és el que més trobes a faltar d’abans de la pandèmia?

La mobilitat intercomarcal i el fet de poder anar a sopar a fora o prendre unes cerveses amb els amics sense haver d’estar pendents de ser a les deu a casa, com la Ventafocs…

Quin canvi que la pandèmia ha provocat mantindries en el futur?

Els aforaments limitats. El silenci als trens. I sobretot, per la conciliació que suposa, el teletreball i les reunions telemàtiques.

Una màxima amb què t’identifiquis.

No soc gens futboler, però crec que el “Salid y disfrutad” de Johan Cruyff és una frase a tenir en compte en molts moments de la vida: no deixa de ser una espècie de Carpe diem.

Proposa’m una pregunta per al següent conseller que entrevistem.

“Quina va ser la teva primera feina remunerada?”

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.