12.6 C
Sant Gervasi
| Dissabte 23 d'octubre de 2021 |
Publicitat

Jocs i joguines… qüestió d’infants?

El joc és una eina o una excusa a través de la qual intentem millorar les habilitats cognitives

Publicitat
Publicitat
Carme Rocamora
Cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada

Gent Gran

Carmen Martínez

Utilitzar jocs i joguines, objectes moltes vegades associats als infants, com a eina terapèutica és útil en el tractament de pacients amb demència o en el de persones que pateixen altres malalties cognitives i/o emocionals. Es tracta d’un recurs que permet i facilita la interacció amb el seu cuidador i/o educador-terapeuta mantenint la seva autoestima.

El joc és una eina o una excusa a través de la qual intentem millorar les habilitats cognitives, funcionals i socials de la persona, així com també el seu estat d’ànim i la millora de la seva qualitat de vida de manera integral.

Són un recurs que produeix un efecte tranquil·litzador, facilita la comunicació i proporciona una sortida emocional. No podem oblidar doncs, la vessant social i els jocs comunicatius. La utilització de jocs en l’ambient familiar pot ajudar, i molt, a destensar situacions i ambients, a apropar posicions intergeneracionals i de rols, a interactuar de forma més relaxada i en conseqüència afavorir un estat d’ànim i emocional positiu, a crear una situació comunicativa i de relacions socials entre els diferents participants (néts, fills, cònjuge…).

És sabut que l’estimulació constant d’una persona amb demència és fonamental per mantenir-lo present i en contacte directe amb la realitat que l’envolta. L’afecte i la paciència són una peça clau quan l’Alzheimer, o qualsevol altre malaltia semblant, fan entrada a la nostra vida.

Els jocs ideals, com a recurs estimulador i terapèutic, no existeixen. És a dir, igual que passa amb la resta d’eines i recursos que es poden utilitzar, el grau de positivitat dependrà del grau d’evolució de la malaltia sense descuidar la història de vida, edat, caràcter i personalitat de la persona malalta. Poden i han d’adaptar-se als seus hobbies, gustos i capacitats. Cal tenir present que segons evolucioni la malaltia, el joc, les joguines i les situacions lúdiques que es vulguin presentar s’hauran de modificar a la situació i interessos del moment i de la persona. Com passa a qualsevol altre tipus d’activitat proposada, els jocs seran útils a les nostres pretensions en el grau que la persona aconsegueixi realitzar-los de manera òptima. Per tal d’aconseguir èxits diaris de la nostra activitat educativa i terapèutica, una part fonamental de la nostra feina com a cuidadors i educadors és la creativitat constant i obligada que demanen els canvis constants de les malalties neurodegeneratives en general (capacitats, estats d’ànim, caràcter,…).

Un record és un tresor i d’això moltes vegades no som conscients fins que ho perdem. Per aquesta raó tots els recursos que es trobin al nostre abast són fonamentals per aconseguir tornar els màxims possibles a la persona i si s’aconsegueix divertint-nos i alliberant tensions… millor que millor.

Carmen Martínez és mestre d’educació especial, Fundació Uszheimer, passatge Forasté, 11-13

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.