Societat
Sergi Alemany Erra
Ha passat mig any des que El Jardí informava d’un cas d’assetjament immobiliari a la Joieria Marsans Maluquer per abandonar les Galeries de Sarrià, ara tancades. La pressió al matrimoni que formen el Joaquim i la Rosa Marta, propietaris de la joieria, va acabar donant resultat, però van vendre cara la seva pell fins a obtenir una permuta. Des de la darrera Setmana Santa, han traslladat totes les seves joies a un local del carrer Salvador Mundi número 2, a escassos metres d’una de les antigues entrades a les galeries.
Aquest mes, entregaran les claus del vell local que van ocupar als anys 80 convertint-se en els primers habitants de les Galeries Sarrià -abans Centre Comercial Sarrià-, fins ara, que n’han estat els últims resistents. Constant Inversiones va aprofitar el 2019 amb la pandèmia de la covid per anar comprant locals fins a obtenir el 90% de la propietat i ara, amb el 10% restant aconseguit, haurà de decidir què fa amb l’espai, pel qual en un passat es va interessar l’empresa Ametller Origen, però va fer tard perquè els germans Xavier i Oriol Aguilar (Constant Inversiones) ja havien avançat en l’adquisició de mòduls de les galeries.
Segons han explicat fonts de l’empresa a El Periódico, la intenció és “revitalitzar” les galeries. De moment, els cartells de fusta situats a l’entrada per Major de Sarrià i Salvador Mundi, han desaparegut. “Ens hauria agradat quedar-nos un cartell o rètol interior com a record, però de seguida que ho vam dir, els van treure”, explica a El Jardí la Rosa Marta Maluquer, copropietària amb el seu marit Joaquim Marsans de la joiera. “Si entraven 20 persones a la joieria l’últim mes, les 20 es preguntaven què es farà amb les galeries; nosaltres no tenim una resposta clara”, diu Maluquer.
“Les vivències amb el veïnat no es paguen amb diners”
Ara, el Joaquim Marsans i la Rosa Marta Maluquer s’adapten a la nova vida professional en aquest nou local que encara tenen a mig muntar, i tot i que prefereixen mirar cap al futur i donar servei molts més anys al barri, no poden oblidar els més de 40 anys viscuts a l’interior de les Galeries Sarrià, ni tampoc el trist final. “Es casava la nostra filla un dissabte, i dijous estaven rebentant el terra de davant del nostre local, després d’haver tallat l’aire condicionat; allà vam decidir tancar, trucar-los (a Constant Inversiones) i dir que per aquí no hi passàvem”, recorda Marsans.
Tot i això, no han perdut el somriure i recorden que l’empipada “els va durar dos dies”. A partir d’aquí, que la gent continués visitant la joieria tot i haver-se tancat l’accés principal per Major de Sarrià, va ser un estímul més per decidir no enfonsar-se. “Ens hem sentit tan estimats pel barri, que molta gent ens ha comparat fins i tot amb la Llibreria de la Plaça quan es va incendiar“, verbalitza la Rosa Marta entre emocionada i contenta.
“La nostra passió és la joieria, som feliços amb això, i les vivències amb el veïnat no es paguen amb diners. Són minuts de la nostra vida que són irrepetibles”, reivindica el Joaquim, que aprofita per recordar que tant ell com la seva esposa es dediquen a “solucionar problemes” de la gent, més que a vendre joies noves. Des de posar la pila o la corretja d’un rellotge, fins a personalitzar una joia amb un pressupost concret… coses que per molt Internet que tinguis a casa, no es poden fer, apunta.
Mentre estiguin vius, volen treballar a la joieria
“Mentre estiguem vius, volem treballar a la joieria. La gràcia d’aquest negoci és el servei que donem a la gent”, diu el Joaquim, conscient que tots dos tenen edat de jubilar-se, però no volen fer-ho. “Podríem vendre totes les joies que tenim i retirar-nos, però per nassos no ho hem fet”, comenta el matrimoni entre somriures de complicitat. A la seva avançada edat, de fet, han entrat al món del diamant de laboratori -molt més barat que la pedra mineral extreta de terra- conscients que “tot evoluciona”, i que cada cop queda menys dedicada a l’orfebreria.
“Cada cop es fabrica més en 3D, però la personalització de la joia és el més bonic”, reivindiquen mentre no tanquen la porta a incorporar tard o d’hora “una persona d’ofici”, un joier o rellotger, que vulgui donar continuïtat al negoci en un futur amb el seu tarannà de vocació de servei al barri. “L’ànima de la joiera és ella, jo organitzo la cua de clients”, diu somrient el Joaquim. I no falla, perquè quan sortim a l’exterior a fer fotos per aquest article, passa pel carrer l’activista social i comunitària sarrianenca Montserrat Morera, que saluda de manera afectuosa el matrimoni, abans de continuar la marxa.
