Societat
Dani Silva
- Els sarrianencs escullen el seu millor comerç (i no és el Bar Tomàs)
- L’emblemàtic Caffe San Marco de Major de Sarrià, convertit en una franquícia
No és una ciutat fantasma, però l’escassa il·luminació, les runes i els comerços buits han deixat a les Galeries Sarrià un aire orfe que genera la sensació de despoblació. Només un maniquí, visible des de l’entrada del carrer Salvador Mundi i amb un cartell de “Som Oberts” és, paradoxalment, l’únic element de vida si es fa una ullada des de l’exterior. L’entrada per Major de Sarrià, està tancada. Podria ser perfectament l’escenari d’una pel·lícula de zombis de sèrie B, però és només el reflex d’un dimecres d’octubre a la tarda en una Barcelona i un Sarrià que tenen un suculent cartell de venda penjant del coll. El Joaquim Marsans i la Rosa Marta Maluquer, de la Joiera Marsans Maluquer, són el darrer bastió contra l’especulació en aquestes galeries situades al cor de l’eix comercial de Sarrià on, des de fa tres anys, neden a contracorrent.
“Vivim en un assetjament constant”, explica a El Jardí la Rosa Marta, quan una trucada l’interromp. Ella i el seu marit, en Joaquim, són els propietaris de l’últim negoci en peu de la trentena que hi havia arribat a haver a les Galeries Sarrià fins fa quatre anys, i aquest novembre bufaran les espelmes dels 41 anys oberts, tants com les galeries. Però no tot és felicitat. Fa tres setmanes, denuncien que algú els va arrencar la instal·lació de l’aire condicionat, es queixa contrariat el Joaquim, i la seva dona afegeix que va ser “premeditat” perquè tenen els informes de l’empresa de seguretat que l’alarma es va desactivar quatre minuts després que ells marxessin. “A les 14.02 h la vam connectar, a les 14.06 h la van desactivar, i a les 14.32 h la van connectar de nou”, afegeix la joiera.
De 26 botigues obertes l’any 2019 a un únic comerç el 2023
Qui va desconnectar l’alarma del local? “Doncs, ells”, responen amb un somriure resignat a l’uníson. “No sabien desconnectar-la i van trucar a un dels anteriors propietaris, que van ser qui ens va avisar”, diu la Rosa Marta. Per “ells“ es refereixen a un grup inversor barceloní que, l’any 2019, va reunir-se amb cadascun dels propietaris de les Galeries Sarrià per comprar-los la seva participació dins la comunitat de propietat. En aquella època, només hi havia tres locals buits i una capacitat per a 29 negocis. Amb el pas del temps, la majoria de comerços van vendre els locals, ja fos amb una permuta -un canvi d’espai- o una transacció econòmica íntegra pel valor de l’immoble. El matrimoni joier, però, s’hi va negar i, a poc a poc, el bullici que regnava històricament a les galeries es va apagar com una espelma al vent. Ara, els seus únics veïns són una pila de runes visibles a terra des d’aquest estiu i la soledat dels locals buits que els envolten.
“Han aixecat el terra de l’entrada de Major de Sarrià, ens han tancat la porta i han deixat les runes al mateix passadís”, comenta incrèdul en Joaquim. Des del juliol, expliquen que les accions per forçar-los a marxar han augmentat, des d’acomiadar el vigilant de les galeries quan li faltaven només tres anys per jubilar-se, empaperar el local de davant seu per evitar que es vegi llum des de fora, fins a arrencar els comandaments de l’aire condicionat. El Joaquim creu que “només falta que contractin uns sicaris”.
Mentre xerrem dins el local, un home gran amb la bossa de la compra entra a les galeries, travessa els dos passadissos fins a arribar al cartell on es llegeix “Galeries Sarrià 108” (c/ Major de Sarrià, 108) que està just al costat de la joieria, i observa el panorama. Són dos segons, només. Mira les runes, observa la persiana baixada, nega amb el cap, i torna a marxar per on ha entrat. Ja no existeix la drecera.
La Joieria Marsans, en possessió del 10% de les Galeries Sarrià
“Nosaltres no volem diners, volem seguir treballant i fent barri, que és el que ens omple”, diu la Rosa Marta. El grup inversor té en aquests moments el 90% de la propietat, però encara els falta el 10% que controla el matrimoni. La Rosa Marta i el Joaquim van acceptar que, si la permuta era per ubicar-los a Major de Sarrià, acceptaven, però ara com ara el grup inversor no els ha ofert aquesta possibilitat. La gentrificació que pateix Sarrià també ha estat un dels motius que ha portat altres propietaris a vendre el seu negoci de barri, essent l’eix comercial de Sarrià una oportunitat llaminera per a molts especuladors.
“Ens estan fent la vida impossible, els lloguers ofeguen els comerços. Ni que estiguéssim al passeig de Gràcia”, critica de manera vehement la Rosa Marta, quan l’entrada d’una clienta interromp la nostra conversa. “Aprofitem i t’ensenyo què hi ha a dalt de les galeries”, em diu el Joaquim, que agafa embranzida per un dels passadissos. L’espai té tres plantes i està connectat per unes escales: el pis inferior és un pàrquing, el del mig són les galeries i el superior, una terrassa gegant on el sol del migdia castiga sense miraments. “Si fas volar una mica la imaginació, segur que entens ara molt millor l’interès dels inversors”, comenta amb un somriure sorneguer el Joaquim.
A la botiga, la Rosa Marta està acabant de tancar una venda. Baixem i en Joaquim recorda la força i el suport que els envien els clients i veïns, que els diuen que no es rendeixin. “Ens porten regals i demanen que resistim”, expliquen. Malgrat l’arrelament al barri, el joier reconeix que el negoci “s’ha ressentit”. Per sort, diuen tenir una “clientela fidel” que els ajuda a continuar. La Rosa Marta se m’acosta i els pregunto per si han buscat ajuda. “Tenim un advocat i hem contactat amb l’Ajuntament, que ens diu que negociem“.
Entre les opcions de permuta del grup inversor, els van oferir un local de 40 m² a la plaça Artós, però consideren que el seu negoci i la seva vida està a Major de Sarrià. “És molt senzill”, conclou el Joaquim, argumentant que tenen mil històries amb els clients i que han acabat coneixent a la família de tots ells.
“Rosa Marta, explica-li aquella de les joies perdudes!“, deixa anar el Joaquim. Resulta que un dia es va presentar una clienta dient que el seu net s’havia trobat una bosseta amb tres joies i que ho volia vendre, perquè així el net es podria comprar una peça que li faltava per a l’ordinador. “Jo li vaig dir que anés als Mossos, que devien ser peces d’un valor sentimental alt”, diu la Rosa Marta. Al cap d’uns deu dies, es veu que es va presentar una clienta explicant que havia perdut dues arracades i un anell.
– Estaven en una bossa verda? Així fineta?
+ Sí! Saps qui les ha trobat?
– Sé qui és, però no sé on viu.
Finalment, van acabar esbrinant qui era, es van presentar a casa la dona i li van retornar les joies. “A mi em va regalar un ram de flors i al noi li va comprar la peça per l’ordinador”, recorda la Rosa Marta. Més històries així, amb un final feliç, són les que volen continuar compartint amb el barri.
Hola, es MOOOLT necessari instalar un McDonalds a Sarria. Es una vergonya que els veïns i veïnes de la vila ens haguem de desplaçar a altres barris per menjar una burger. Aixo es intolerable! que som menys que els veïns i veines de gràcia???