Política / Entrevista
Carme Rocamora, Sergi Alemany
Jordi Martí Galbis (Barcelona, 1961) és des de finals d’agost el nou líder de Junts a l’Ajuntament de Barcelona. Agafa relleu a l’exalcalde Xavier Trias, Martí Galbis acumula una llarga trajectòria política amb presència al Congrés dels Diputats, la Generalitat i l’Ajuntament. A Sarrià-Sant Gervasi, el seu estimat barri és el Putxet, i del 2015 al 2019 va ser regidor president del Consell Plenari del Districte, un càrrec que fa un any va tornar a assumir, i que ara deixarà d’ocupar a partir del dilluns 7 d’octubre. En aquesta entrevista denuncia, com ja ha fet al llarg dels anys, la manca d’inversió al districte. També apunta les desigualtats com un dels principals problemes a la ciutat i tanca la porta a negociar els pressupostos amb el govern, que considera que ja ha escollit la via del tripartit.
Carme Rocamora i Sergi Alemany
El 7 d’octubre deixa de ser el regidor president de Sarrià-Sant Gervasi. És incompatible amb ser president de Junts a l’Ajuntament?
No existeix una incompatibilitat normativa i em podria dedicar a les dues responsabilitats, però crec que és molt millor centrar-te en una sola cosa i fer-la el millor possible. He intentat dedicar aquest any al màxim a Sarrià-Sant Gervasi, però ara m’he de centrar en cos i ànima en la presidència del grup municipal.
Com queda ara el seu compromís amb Sarrià-Sant Gervasi?
La meva responsabilitat es limitarà a ser un regidor adscrit al districte, però continuaré fent tot el que pugui per a Sarrià-Sant Gervasi i la seva gent. Evidentment, amb un rol diferent, però amb els galons de president del grup municipal de Junts també tindré un interès a no perdre el batec d’aquests barris, que són els meus. Hi estaré a sobre.
Què ha estat el més bonic de servir al districte?
El contacte del dia a dia amb la gent. Veure que després d’escoltar el veí, pots transformar més enllà dels discursos, els programes electorals, els eslògans i la lluita partidista quan hi ha unes eleccions. Poder conèixer a la gent dels barris i saber els dèficits existents. L’època en què governàvem amb Trias, quan podíem transformar i millorar les coses a petita escala, va ser bonica. Ens va permetre estimar els barris i ser estimats alhora.
I el més desagradable?
No hi ha res desagradable. El que passa és un tema estructural que és decebedor, i és la manca de poder real dels districtes, perquè fa que moltes de les demandes de la gent no es puguin arribar ni tan sols a acceptar perquè depenen d’un tercer. És un tema competencial i aquí hi ha un debat de fons pendent, que és si l’Ajuntament de Barcelona entoma algun dia una nova descentralització que permeti als districtes poder ser molt més útils del que són en aquests moments.
“L’Ajuntament ha d’entomar algun dia una nova descentralització que permeti als districtes ser molt més útils”
El seu relleu serà, si res no es torça, Titon Laïlla. Li fa alguna recomanació?
No. És una gran persona, molt compromesa, amb moltes competències i que és del barri. El que era molt important era intentar que la persona que estigués a la presidència fos veïna del districte. Amb la seva experiència i la seva manera de fer, segur que farà una molt bona feina. Al darrere tindrà un equip de Junts per Catalunya-Trias per Barcelona que vull fer valdre, perquè són 10 consellers que d’alguna manera són també l’equip de la presidència del districte.
Quina és la salut de Junts al districte? La seva llista va ser la guanyadora incontestable a les municipals amb el suport de més del 40%. Com veu a la militància i que copsen al carrer sobre el paper que estan fent a l’oposició?
La salut és bona, però existeix un repte molt important, que és el congrés del partit a finals d’octubre, en el qual tenim molts deures a fer. Un d’ells és veure de quina manera apoderem a la gent que està treballant al territori, per tenir més recursos per engrandir la família de Junts arreu, també a Sarrià-Sant Gervasi. Guanyar amb el 40% dels vots les eleccions municipals està molt bé, però l’endemà la vida continua i, per tant, el que s’ha de fer és molta feina per mantenir-se. Em prenc aquest congrés com un punt d’inflexió que a mitjà termini ens hauria de donar més eines i més capacitat d’incidència, i de fer més i més bona feina a Sarrià-Sant Gervasi i a la resta de districtes de la ciutat.
“Hi ha d’haver molta més unitat entre les forces democràtiques per combatre l’extrema dreta”
Vox va ser quarta força al districte en les eleccions autonòmiques. Què fer davant l’increment de l’extrema dreta, tant espanyola com catalana?
No tenim només un problema a Barcelona i Catalunya, ni tan sols a l’estat espanyol, és global. Davant d’això, existeixen molts diagnòstics sobre com combatre la xenofòbia, l’extrema dreta, i el feixisme. Entre tots, no ho estem fent bé, perquè si no l’extrema dreta no estaria amb aquesta pujança. Hi ha d’haver molta més unitat entre les forces democràtiques i tenir uns valors absolutament oposats als de l’extrema dreta. Hem de combatre amb arguments i alternatives les receptes fàcils i demagògiques de l’extrema dreta, parlant clar perquè la gent ens entengui. Si volem fer una ciutat millor, hem d’explicar com la farem millor. Ha de ser amb receptes que s’entenguin i que siguin factibles. Els problemes complexos no s’arreglen amb solucions simples.
Per tant, parlar clar i actuar més enllà de fixar línies vermelles?
Les línies vermelles s’han de mantenir. No pot haver-hi cap col·laboració amb aquest tipus de forces. Però no és només un tema estètic i retòric, hi ha d’haver treball alternatiu, no només per desprestigiar i desautoritzar aquests moviments, sinó també per demostrar que des dels governs i des de les oposicions democràtiques es pot fer una feina molt millor i solucionar els problemes que al final inflen de vots a aquesta gent.
Vostè no marxarà d’X, l’antic Twitter?
Espero no marxar d’enlloc. Les xarxes i plataformes tenen la seva part negativa, però els polítics i la societat en general hem d’aprofitar tots els canals existents per explicar-nos i debatre amb la gent. Tancar portes no crec que sigui la solució. Això que han fet Colau i Collboni és respectable, evidentment, però crec que s’equivoquen.
“Els grans mals a Barcelona provenen de les desigualtats creixents i de la manca de lideratge dels governants”
Ara que vostè és el líder de Junts a Barcelona, quin creu que és el gran mal actual d’aquesta ciutat que cal resoldre abans que res?
Els grans mals provenen de les desigualtats creixents i de la manca de lideratge dels governants. Les desigualtats han anat provocant una sèrie de danys col·laterals molt importants, i aquí hi té molt a veure el maltractament que pateix el país des del punt de vista del finançament. Catalunya és maltractada d’una manera ferotge des de fa 40 anys de manera fiscal i financera. Per tant, sense una solució del finançament, no podrem entomar solucions reals a la majoria de problemes que tenim com a ciutat i com a país.
I quin és el principal problema a Sarrià-Sant Gervasi? Dit d’una altra manera, on posarien l’accent de les prioritats al districte si vostès governessin la ciutat?
És un problema que denunciem des de fa anys, i és que som el districte vagó de cua de la ciutat. Som els últims a rebre les inversions de l’Ajuntament, les coses es van fent velles i apareixen noves necessitats que creixen sense ser cobertes, com el tema de l’habitatge. Fa 10 anys ja era un problema, però ara és el principal problema, i per a la gent jove encara més. El fet d’estar discriminats des del punt de vista de la inversió els últims 40 anys, excepte els quatre anys de Trias que vam arribar a la mitjana de la inversió de la ciutat, fa que tinguem un problema estructural al districte de manca de competitivitat des del punt de vista dels serveis públics.
“Sense inversions, Sarrià-Sant Gervasi es va descapitalitzant”
Per tant, posarien el focus sobretot en inversions al districte.
Cal un pla de xoc per recuperar el temps perdut. Ara es farà la reurbanització del carrer Balmes, d’acord, però arriba després de nou anys amb el projecte al calaix. Tot arriba tard i malament en aquest districte. Després s’ha de prioritzar la inversió, perquè aquí tenim uns barris de muntanya que estan deixats a la mà de Déu, un Galvany on viuen prop de 50.000 persones i no es fa pràcticament inversió… Sense inversió, la societat sarrianenca i de Sant Gervasi es va descapitalitzant.
Ha parlat del problema de l’accés a l’habitatge. Cada vegada veiem més veïns expulsats del barri. De moment, des de Junts s’han oposat a la regulació de lloguers. Però quina és la seva recepta per qui ha nascut al districte i no hi pot continuar vivint?
Abans dèiem que s’ha de parlar clar. Estem tardant tant a prendre mesures per tenir habitatge a preu assequible que no ho resoldrem amb un mandat ni amb dos. Les mesures que es prenguin avui no serviran perquè a curt termini es noti. Cal un pla d’inversions molt potent a tots nivells per prioritzar l’increment d’oferta d’habitatge, sigui públic, concertat o a preu assequible, perquè si no hi ha un increment d’oferta estem sempre en el mateix. Al mercat, entre oferta i demanda, què passa? Quan hi ha poca oferta, hi ha molta demanda i els preus pugen. Per tant, hem d’incrementar els propers anys moltíssim l’oferta pública, amb recursos públics, per crear habitatge principalment de lloguer a preu assequible.
Com generem un preu assequible?
S’ha de fer un gran pacte polític i social amb els operadors, tant públics com privats, i amb els promotors, perquè a 20 anys vista tinguem aquest problema bastant solucionat. Sense els privats no ho farem. Hem viscut vuit anys, amb la senyora Colau i els socialistes, amb decisions de fracàs, perquè les solucions no són exitoses si des del primer moment no es posa a tothom d’acord. La reserva del 30% de l’habitatge protegit en promocions privades es va fer amb bona voluntat, però els constructors i promotors privats van dir que ells no participarien. I què ha passat? Que hem perdut des de l’any 2018 sis anys en què s’han construït 90 pisos a Barcelona per aquesta via. Les receptes equivocades les hem de canviar.
Com ha estat la relació amb la regidora del districte, Maria Eugènia, Gay, els primers dotze mesos de mandat?
Tenim una relació cordial i amable. La nostra feina no és barallar-nos amb la gent ni amb el govern, sinó fer que les coses funcionin. També estem fent una oposició al districte molt contundent, clara i dura, especialment a través del portaveu Pol Lliró, que ha posat els punts sobre les is a cada plenari per denunciar la manca de resultats de l’acció de govern de la regidora Gay.
Complicitat, però contundència.
No hem deixat perdre l’oportunitat de dir-li a la senyora Gay i al seu equip de govern en minoria que no dialoguen prou amb qui té la majoria absoluta al plenari, que som nosaltres. Hem reclamat tenir un paper important en el diàleg i la proposta, però no s’està duent a terme ni en l’escolta ni en el compliment. En cada plenari s’ha aprovat almenys una proposició de Junts, la majoria per unanimitat, i gairebé cap s’ha acabat executant.
De l’antic regidor, Albert Batlle, sempre va dir que amb dedicar-hi moltes hores com ell feia, no n’hi havia prou i que calia invertir en recursos pel districte. Intentaran negociar els pressupostos de la ciutat per introduir-hi mesures que siguin d’interès pel districte?
Serà molt difícil perquè Collboni té previst negociar i pactar els pressupostos amb ERC i els comuns. Quan l’alcalde ja estableix una prioritat d’aquest tipus, nosaltres estem als antípodes. Ens enfrontarem a les receptes de tripartits que tant mal ens han fet els últims anys a Barcelona. Estàvem disposats a pactar amb els socialistes algunes mesures per canviar les prioritats de la senyora Colau, ho hem intentat, però ells mateixos han tancat la porta. Els pressupostos no els pactarem, però estem disposats a parlar d’altres coses.
“No descartem guanyar visibilitat arribant a pactes de ciutat amb el govern”
L’entrada d’ERC o dels comuns al govern, podria ser un bon instrument perquè vostès endurissin l’oposició, però creu que tindran una visibilitat suficient, si no participen de la governabilitat, per a un canvi en les següents eleccions?
La visibilitat es pot obtenir fent una bona oposició, dura, però positiva i útil. És una visibilitat minoritzada pels mitjans de comunicació en general, però no renunciem a aspirar a tenir-la. Tenim un espai per erigir-nos en alternativa. I tampoc no descartem guanyar visibilitat arribant a pactes de ciutat amb el govern amb allò que ens interessa a nosaltres i que interessa a la ciutat, i que suposin un canvi d’estratègia respecte dels acords PSC-comuns.
Veu a Collboni governant en solitari fins al final del mandat?
Jo crec que farà un govern de coalició ben aviat. Esquerra està esperant que el congrés del partit es produeixi i hi hagi resultats sobre si la militància de Barcelona accepta o no fer aquest pas. Als comuns, Colau se’n va al plenari d’octubre, i hem de veure també quin paper jugaran els pròxims mesos.
“Collboni no és un bon alcalde, tot i que molta gent el concep com el mal menor a Colau, i això és molt trist”
Tot aquest moviment de lideratges a Junts, ERC i els comuns pot haver beneficiat el PSC? El rival a batre ara mateix és Collboni?
El rival a batre és i serà Collboni. No és un bon alcalde, tot i que molta gent el concep com el mal menor a Colau, i això és molt trist. Nosaltres no ens conformem amb això. El que volem és un alcalde o una alcaldessa que brilli per si mateix i que no hagi de brillar per contraposició amb una alcaldessa que va ser molt dolenta.
Creu que la batalla entre partits independentistes pot haver portat força gent a votar de nou el PSC?
És evident que el debat polític a Barcelona no es pot mimetitzar amb el debat polític a Catalunya. Això ho sabíem, i a les eleccions municipals vam fer una campanya barcelonina i vam guanyar. Alhora, la confrontació en el món independentista ens ha perjudicat a tots. La confrontació, la divisió i el divorci ens afebleix i és una llàstima. També és veritat que vam ser capaços fa un any d’arribar a un acord de govern entre Trias i Ernest Maragall, i no és un tema menor. Ara, les circumstàncies han canviat i estem en una altra fase.
“El divorci independentista ens afebleix i és una llàstima”
Junts li demana actuar molt diferent de com ho feia amb CiU o Convergència?
El país i les maneres de fer, també les noves generacions, han canviat. Estem tots obligats a fer un procés d’adaptació permanent i continu a les noves necessitats. És veritat que hi ha un conjunt d’aspectes i valors que per a mi eren bons abans, en l’època de Convergència, com el treball, l’honestedat, la sinceritat, la proximitat, el compromís i el patriotisme ben entès. Aquests valors són actius. Fa 10 anys, en fa 20, i jo crec que per a mi, ara, ho continuen sent.
Vostè ha estat més de 30 anys la mà dreta de Xavier Trias a Convergència i Unió i després Convergència. Què li queda del seu llegat?
Hi ha valors que són universals i intemporals. Per què es coneix a Trias, a banda de per haver estat alcalde de Barcelona? Perquè és una persona que en el seu moment va crear un sistema sanitari, el de Catalunya, que és el que ara vivim. Per tant, la voluntat de construir, fer, sumar, entendre’s amb la gent, dialogar i arribar a consensos és un llegat de Trias que jo assumeixo al 100%. I no només jo, sinó tot el grup municipal.
Junts-Trias per Barcelona és el nom actual del grup municipal a l’Ajuntament. Quin serà el nou nom i com s’escollirà?
El farem evolucionar. Ara estem treballant amb noves marques i amb dissenys gràfics, però la base és Junts per Catalunya. Espero que abans de final d’any tinguem novetats al respecte.
Jordi Martí es veu com a candidat per continuar liderant el partit el 2027, quan hi hagi eleccions municipals?
Ara no ens ho plantegem, i parlo sincerament. La meva feina actual és intentar fer de president del grup en l’absència de Trias, que no és un tema menor. L’any que ve sí que crec que el partit haurà d’iniciar el debat i tràmits perquè s’acabi configurant una candidatura pel 2027. El 2025 hi hauria d’haver un cap o una cap de llista de Junts per Catalunya a les eleccions del 2027.
“El 2025 hi hauria d’haver un cap de llista de Junts per Catalunya a les eleccions del 2027”
Com va ser el moment en què Trias li proposa oficialment ser el nou líder del partit a Barcelona?
És una decisió que no es pensa d’un dia per l’altre. Ell ja jugava amb el meu nom com a possible successor de la presidència del grup, sempre en clau d’equip i de parella amb Neus Munté com a portaveu. Quan Trias va dir que em proposava, en vam parlar entre tots.
I en l’àmbit personal, com ho va entomar?
Amb molt respecte, però ja estàvem on havíem de ser. Si es donava aquesta oportunitat, havia d’assumir-la. No és cap comiat, jo necessito parlar amb Trias, perquè els consells de persones sàvies sempre s’han d’escoltar. I m’agrada compartir moments divertits amb ell, que té molt sentit de l’humor.
Com espera que surti Junts després del congrés de la tardor? Puigdemont n’ha de ser el president?
Espero que surti més reforçat i més endreçat.
“Puigdemont és el millor president que pot tenir Junts en aquests moments”
Què vol dir, endreçat?
Un partit reforçat a tots els nivells, i endreçat també pel que fa a l’organització interna, la jerarquia, i amb els conceptes més clars des del punt de vista ideològic. Un partit amb més unitat, fortalesa i arrelat al territori. I pel que fa a Puigdemont, si ell vol ser el president del partit, serà el millor president que pugui tenir en aquests moments. És una persona que internament no genera cap mena de controvèrsia ni rebuig. És de les poques persones que suscita aquesta unitat i unanimitat.
Han parlat des que vostè és el nou líder de Junts a Barcelona?
Vàrem parlar al juliol, pocs dies abans que es produís el canvi formal al plenari de l’Ajuntament. Trias i jo vam anar a visitar-lo. Després el vaig veure el 8 d’agost durant cinc minuts, com tothom, a l’acte que es va fer al passeig de Lluís Companys. No l’he vist més.