Gent del Barri
Sergi Alemany
José Luis Lorente (Barcelona, 1952) és el president de l’Associació de Veïns del barri de Can Rectoret, a les Planes, des de fa 25 anys. Ha estat funcionari més de 40 anys a l’Institut d’Estadística de Catalunya i és enginyer industrial i llicenciat en màrqueting: “Em vaig desviar una mica amb la meva professió, treballant en estadística i no en la robotització.” També ha estat vint anys secretari general de Comissions Obreres, al departament d’Economia i Finances de la Generalitat. Es considera ingenu i una persona compromesa amb el seu barri: “No sé si soc la persona amb més intervencions als plenaris de Barcelona.”
Qui et consideres?
Un dels últims mohicans d’aquesta zona. Jo només he viscut a dos llocs: a casa la mare, al carrer Bonsuccés (el centre de Barcelona) i al Rectoret (enmig del Parc Natural de Collserola).
Com és que acabes aquí?
Venia a passar-hi els estius i em vaig enamorar del lloc. Els pares s’havien comprat, com diuen les escriptures, un “pedazo de bosque yermo”, en què de vegades no hi havia aigua ni llum. L’any 1990 ens casem amb la meva dona i decidim comprar-hi un solar, amb una hipoteca a l’11 %.
“Als 90 ens vam començar a creure un barri més de Barcelona”
Aquí es pot edificar?
Als anys 80 es va aprovar un pla parcial urbanístic que permet construir només fins a un cert nombre de cases unifamiliars. Fins als 93 no vam tenir un projecte d’urbanització per fer carrers i clavegueram; aleshores, vam començar a creure que érem un barri més de Barcelona.
Conviviu amb dos barris més.
Els tres barris de la part barcelonina de les Planes (Can Rectoret, Mas Guimbau i Mas Sauró) tenim les mateixes lleis urbanístiques. Es van tirar endavant amb una única plataforma veïnal, fins que l’any 1996 es va decidir que cada barri tirés endavant amb la seva pròpia associació de veïns. Però Can Rectoret suposa el 55 % de la superfície de les Planes, i per tant els problemes també són més del doble.
Continues sent el president 25 anys després.
Des del 1996 fins ara. Són 31 anys si sumem els cinc (1992-1996) que vaig presidir aquesta entitat anterior conjunta. Per sort, al barri hi està arribant molt estranger que valora viure en un entorn forestal; gent més sensible a poder viure en un lloc amb unes condicions que no són les de Barcelona ciutat. Això a la junta ens motiva, perquè tots tenim una edat.
Hi arriba gent de fora?
No és Mallorca, però estan arribant estrangers, sí.
“Està arribant molt estranger que valora viure en un entorn forestal”
I abans, qui hi venia?
L’arribada del Ferrocarril va marcar el barri. Molta gent venia de Sants, de Gràcia.. El tren ens va donar vida i ho continua fent. Molta gent no ens coneix, però estem al mig de Collserola i tenim la plaça Catalunya a 15 minuts. Ni des d’Horta hi arribes tan ràpid. Aquí, el que hi arriba difícilment se’n va.
Quin mandat polític us ha fet créixer més?
El mateix partit polític amb qui vam aconseguir tot el que tenim, ara ha donat l’esquena al barri.
“El PSC ha donat l’esquena al barri”
El PSC?
Desgraciadament. Jo recolzava el sector catalanista del PSC i donava la cara per ells. Llavors, ens arribaven diners. L’Ajuntament, a mitjans dels 90, va creure en els barris de muntanya i va fer inversions tan importants com el bus de barri.
Era un amor correspost?
L’única mesa electoral de tot Sarrià-Sant Gervasi on guanyava el PSC era aquí. Els convergents es pensaven que fèiem trampes.
Quan els socialistes perden l’alcaldia de Barcelona, arriba CIU.
Quan ells van manar, no es van portar malament. D’entrada, el regidor Joan Puigdollers em va treure les urpes per ser “el maleït socialista”, però al final ens van acabar fent dos carrers i tot. L’apocalipsi arriba amb l’ascensió al poder d’Ada Colau.
“En sis anys de mandat dels comuns, no s’ha tocat ni un sol carrer”
Amb els Comuns pitjor?
Per sorpresa nostra, sí. Les inversions es trenquen amb la seva arribada, quan hauríem d’haver estat més incòmodes amb la Convergència de tota la vida. En sis anys de mandat, no s’ha tocat ni un sol carrer i les inversions al barri han estat minses. Barcelona en Comú viu d’esquena als barris de muntanya, almenys als d’aquest districte.
Què hi diuen els veïns?
Podrien demanar el meu cap, per ingenu. De vegades em penso que les coses s’arreglen amb una reunió, però ara mateix fa 18 mesos que tenim tallat el carrer Major per un esvoranc a la via i les màquines no han aparegut. No estem parlant d’inversió, sinó d’un mínim manteniment. El bus de barri està fent cada dia una gimcana.
Com s’explica això?
És la prova màxima del cotó de la manca de respecte d’aquest govern cap als barris de la muntanya. És inexplicable i el culpable absolut a l’Ajuntament es diu Jordi Martí Grau. Ell va pujar l’1 de setembre de l’any passat a veure el desastre, aconsellat pel regidor Albert Batlle.
“Batlle és un home d’empenta en una situació política que em preocupa molt”
Districte no hi ha pogut fer res abans?
A Albert Batlle li tinc respecte i estima. És un home d’empenta en una situació política que em preocupa molt, perquè com a tinent d’alcaldia de Seguretat a la ciutat mana, però com a regidor no. I tots sabem que els Comuns són uns fonamentalistes.
Tornes a criticar els Comuns.
Intento prendre’m les coses seriosament. Valoro el barri i l’he de defensar. Fa poc van voler fer callar els veïns suprimint l’Audiència Pública! No deixar parlar el poble? Perdona? No crec que jo sigui tan important perquè em facin callar, però està clar que un gra de sorra, quan se’t posa a la sabata, molesta.
“Vivim a menys de 500 metres de matèria forestal; ens preocupa el risc d’un incendi”
Com s’han rebut els processos participatius al barri?
Com un engany i una manca de lideratge del partit que governa a la ciutat. Avui en dia les xarxes socials són molt bones, però també molt dolentes, com tot a la vida. Una AMPA organitzada pot més que un barri. És estadístic. Tindrem carril bici a la Via Augusta. D’acord.
Què preocupa més de viure a Collserola?
El risc d’un incendi. És un desastre. Recorda que soc estadístic. Collserola fa anys que està igual i l’administració n’és conscient. Ningú creu en Collserola i el consorci del parc no té un duro. Vivim a menys de 500 metres de matèria forestal.
Hi ha por entre els veïns?
L’avís va ser l’incendi de l’11 d’agost del 1994. Des d’aquell dia, la gent de Can Rectoret està molt sensibilitzada. El foc va entrar una mica al barri però ens van salvar l’arribada dels hidroavions i el canvi de vent. Ara, el bosc és un polvorí: estem asseguts sobre un dipòsit de trilita i fumem mentre van passant els anys…
És un barri tranquil?
Sí. Durant una època la situació va ser complexa, amb dos centres de menors. Ara ja no podem dir que hi hagi gaires problemes.
“Vallvidrera no s‘ha acabat de convertir mai en la capital d’aquesta zona”
Hi ha rics?
Percentualment, no. El perfil de la gent que viu a Can Rectoret és el d’un matrimoni amb una certa capacitat econòmica, però res de l’altre món. Aquí, el valor d’un terreny va entre els 170.000 i els 200.000 euros.
Què hi ha d’anar a l’espai que ocupava Can Pichurri?
Sempre hem coincidit amb Mas Guimbau que s’hi podria fer un petit equipament esportiu, per no haver de desplaçar-nos a la piscina de Sant Cugat, per exemple. Vallvidrera tampoc s‘ha acabat de convertir mai en la capital d’aquesta zona.
“Esperem que d’aquí a dos anys tornin les inversions”
Creus que tornaran les inversions?
Esperem que d’aquí a dos anys. Insisteixo que estic al·lucinat amb el paper del PSC, i ja ho he dit als plenaris. Per això vull que Jaume Collboni vingui a conèixer l’estat del barri.
