Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Veïns del Sarrià Desaparegut
Carles Romaní
Els cognoms Arnau i Piera eren força freqüents al Sarrià de principis del segle XX. Segons el padró de 1915, vuitanta-vuit vilatans portaven un cognom o l’altre, i set més els portaven els dos. Entre ells, Francesca i Ramon Arnau Piera, germans, nascuts a la vila. La Francesca, vídua, nascuda l’any 1853, vivia en un pis del carrer Catalunya (avui, Major) propietat del Ramon, solter, nascut l’any 1859, enginyer, amb un patrimoni immobiliari de sis cases repartides per diversos carrers del centre històric. Els cognoms i les edats semblen suggerir que podrien ser germans del mestre d’obres Josep Arnau Piera, que per l’any d’obtenció del títol, el 1870, hauria nascut a finals de dècada dels anys quaranta. No és més que una hipòtesi, és clar, com el fet d’un possible vincle familiar amb els Piera constructors, una antiga família de Sarrià, un membre de la qual havia ostentat, l’any 1820, el càrrec de regidor de l’Ajuntament.
En el transcurs de gairebé quatre dècades –des de l’any 1872 al 1905−, Josep Arnau va signar, només a Sarrià, prop de cent setanta projectes, més que qualsevol altre mestre d’obres o arquitecte coetani. Una seixantena dels projectes, la meitat dels quals estan datats en l’última dècada del segle XIX, corresponien a edificacions de nova planta i la resta, a reformes de diversa profunditat. Va rebre encàrrecs d’una clientela selecta, com l’indià Teodor Roviralta, els banquers, industrials i mecenes Manuel i Ignasi Girona, el banquer i propietari Lluís Vidal-Quadras, l’autor i empresari teatral Jaume Piquet o l’alcalde de la vila Francesc Margenat, per qui va efectuar reformes a la casa neogòtica de la plaça de Sarrià. La volumetria i distribució final de can Grases també responen al seu estudi.
La presència de Josep Arnau en la vida pública va ser constant a partir dels anys noranta del segle XIX. Devia ser un home amb un cert grau d’influència, si més no amb les relacions necessàries per aconseguir, com el seu avantpassat, el càrrec de regidor de l’Ajuntament de Sarrià. L’any 1892 formava part de la comissió tècnica municipal que va aprovar el projecte de construcció d’una escola provisional presentat per la Companyia de Jesús. A finals de l’any 1894 ocupava la plaça de segon tinent d’alcalde, sota el mandat de Pere Huguet. El juny de 1895, any en què va deixar el consistori, va ser un dels tres portadors del penó municipal durant la processó de Corpus. És en aquesta qualitat d’exregidor que va ser convidat per l’alcalde Ramon Miralles a la inauguració del nou edifici de l’Ajuntament de Sarrià, el 2 de maig de 1896.
Pel que fa a la participació en entitats privades, l’any 1900 Josep Arnau era el director de la junta de govern del Montepío de Portantes del Santo Cristo, de la qual en formaven part altres personalitats de la vila, i el novembre de 1901 era un dels dos compromissaris del Centre Catalanista Sarrianench.
Tot i que el pas del temps ha esborrat una bona part de la seva obra, la petjada de Josep Arnau Piera a Sarrià és prou visible. Als carrers Anglí o Escoles Pies, les torres que va construir per a estiuejants barcelonins alternen amb les dissenyades per prestigiosos arquitectes, com Enric Sagnier, Pere Falqués o Juli Batllevell. Una brevíssima caminada amb punt de sortida a la plaça de Sarrià ens permet apropar-nos a alguns dels treballs més significatius del centre històric de Sarrià: la casa Vicenç Murlà, la casa Gabriel Marimón –un dels edificis més típicament modernistes de l’exvila–, la casa del número 3 del carrer Rector Voltà o la de Gaietà Urpí. Però possiblement és el conjunt de les cinc cases del carrer Carrasco i Formiguera, construïdes entre els números 15 i 23, el que més crida l’atenció al passejant. Aquests projectes de l’any 1905, en els quals va combinar l’historicisme i el modernisme, van ser alguns dels últims treballs de Josep Arnau, mort el 1907.
