Treballant a Sant Gervasi
Fotografies: Javier Sardá; textos: J. Sardá i J. Mestre
Josep Gibergans Bersabé va néixer l’any 1960 en una nissaga de fusters. L’avi, en Joan Gibergans, va ser constructor i va tenir quatre fills que es van dedicar a treballs relacionats amb la construcció, dos com a paletes i dos com a fusters.
En Josep encara recorda el comentari de l’avi que, en els anys 20, construïa un edifici de planta baixa i tres pisos per unes 100 mil pessetes (600 €), una fortuna en aquella època. En Josep és fill de Francesc Gibergans Alfaro, nascut el 1919, a Sant Gervasi; va ser membre de la quinta del biberó i va rebre un parell de bales durant la Guerra Civil espanyola que li van deixar marca per a tota la vida. En Francesc ja treballava de fuster abans de la guerra i va ser encarregat de taller amb 18 anys, però poc després va ser quintat i la seva “guerra” va durar 7 anys.
Passada la guerra i els servies militars, va tornar a l’ofici de fuster-ebenista en una gran empresa de fusteria situada al carrer Còrsega, de Barcelona. També va muntar una família amb la seva dona, la Josefa, que era de Gràcia, i van tenir en Josep. Aquell mateix any, el 1960, l’empresa del carrer Còrsega va tancar després de la mort del gerent, però l’empresari Pere Tarrés Tetas, que coneixia les habilitats de Francesc, li va oferir un lloc de treball.
Els primers anys va treballar com a empleat al costat del seu company Julián però després com a propietari de la fusteria del carrer Copèrnic 43, al turó de Monterols. Francesc va reunir a la família —recorda Josep—, i va plantejar la possibilitat d’adquirir el negoci al Sr. Tarrés, si Josep estava interessat a ajudar-lo i volia seguir treballant per superar aquella crisi.
Abans de treballar en la fusteria, Josep va treballar amb 14 anys de cambrer en una cantina de l’estació de RENFE i uns anys més tard va anar a Madrid a fer la mili. Amb 19 va sorgir l’oportunitat al pare per adquirir el negoci. Era el 1979, en plena crisi de l’escalada de preus del petroli que va arrossegar a la fallida a moltes empreses. El primer any, Josep va treballar de cambrer a mitja jornada i de fuster l’altra mitjana, fins que va poder dedicar-se plenament al negoci familiar. El 7 de gener de 1980, amb 70 anys, va morir Francesc i en Josep, el seu únic fill, es va fer càrrec de la fusteria que segueix funcionant en benefici del barri.
Una fusteria al turó de Monterols
Josep diu que és un barri agradable. Acaba l’any i els clients no li deuen diners perquè ofereix molt bona relació qualitat preu. La majoria de treballs actuals són de manteniment, feines de tracte directe com muntar mobles o recuperar peces antigues, que no té res a veure amb “mobles vells”. També treballa per a empreses, normalment petites o mitjanes, on els clients són els amos i no es generen confusions per mediació de tercers.
Han quedat enrere les èpoques on es feien feines grans amb alt risc financer i econòmic, o dels talons sense fons. Avui, Josep treballa al costat de Baltasar que, pel tracte, sembla el seu germà, però no ho és. Josep bromeja recordant que van arribar a ser un taller de 5J (Josep Jaime Juan Javi Jordi) i ara són un taller destil·lat i refinat JB, amb més de 20 anys d’experiència.
Baltasar va venir a Sant Gervasi fa 23 anys perquè amics comuns li van recomanar treballar amb Josep. Normalment, Baltasar, treballa a domicili com a muntador i ajustador, i Josep es queda al taller preparant encàrrecs i atenent als clients. De vegades el local està tancat perquè Josep està amb gestions pel barri o ajudant a Baltasar en treballs que requereixen quatre mans artesanes. Les visites prèvies a domicili les consideren necessàries i obligades per fer pressupostos ajustats, perquè cada cas és molt personal i cada fusta té vida pròpia. Reconeix però, que cada dia hi ha menys fusta i més aglomerat.
Actualment repara moltes persianes enrotllables i portes, tant d’habitacions com d’armaris. Recorda quan a Barcelona (sobretot en l’Eixample) estava plena de les persianes mallorquines, que donaven caràcter al barri.
La seva dona, la Pepi, i les seves dues filles, la Cintia i l’Esther, tenen professions que no tenen res a veure amb la fusteria, i en Josep, té clar (si no canvien molt les coses) que no seguiran el negoci.
Josep és un enamorat de Gràcia, on va néixer i resideix, però se sent molt còmode a Sant Gervasi, on treballa i era el barri del pare. Els dies festius s’allunya de l’excessiva tranquil·litat que regna a Monterols perquè prefereix la sensació de poble que sent a Gràcia, amb petits carrers però amb gentada a tota hora.
