Cultura
Roser Díaz
Josep Soler i Sardà i Joan Pere Gil Bonfill són dues figures de la música actual amb projecció internacional. Josep Soler és un home del Renaixement amb una obra molt variada: ha compost òperes; concerts per a piano, violoncel, violí; oratoris, quartets, sonates, cançons de bressol… Des de l’any 1982, és membre de la Reial Acadèmia de les Belles Arts de Sant Jordi. I actualment, és director honorífic del Conservatori Professional de Música de Badalona. Joan Pere Gil Bonfill va conèixer Soler fa molts anys, quan es va establir a Badalona venint d’Amposta. És un clarinetista també reconegut mundialment. En aquells anys, Soler va compondre per a Gil obres per a clarinet, i des d’aleshores les seves vides han estat lligades.
Ens trobem en un petit forn del carrer Ferran Agulló, al barri de Galvany, i em conviden a anar a casa seva. Aquest és l’extracte de la conversa on presentem les persones que fan possible els músics.
Josep Soler, ple de vida, em diu: «Quan vaig arribar a Barcelona, des de Vilafranca, em vaig instal·lar a un pis llogat al carrer Aragó, on vaig viure fins que el propietari el va reclamar per a un fill. Llavors, l’any 60, vaig comprar aquest pis». Els seus records encara van més enrere: «Quan tenia nou anys, vaig venir a un casament als Jardins Monterrey, i recordo que el Turó Parc arribava molt més amunt». Per demostrar-ho,m’ensenya una foto d’aquell moment. El pis de Josep Soler és un santuari de records, apunts, fotografies i feina de molts anys. Parlem dels seus amics, com Jean Paul Sartre, Montserrat Torrent, Francesc Pedrell… La llista és molt llarga. De cop i volta, s’aixeca i torna amb un sobre groguenc: «Jo no vaig tenir títol fins a l’any 1969, quan ja havia guanyat el premi de l’òpera de Montecarlo». I m’ensenya una carta del Ministeri d’Educació i Ciència de Madrid en què li concedeixen la titulació. Quan parlem de música, diu: «Les meves composicions no les faig jo, «algú dicta i jo escric». La seva obra és propera a l’existencialisme heideggerià: la idea de «l’ésser i de Déu» és sempre present en els assajos i en els poemes. Ara, incansable als seus 85 anys, segueix composant i escrivint.
La vida de Josep Soler, no es podria comprendre sense Joan Pere Gil Bonfill, amb qui comparteix el seu món intel·lectual i personal. «Soc clarinetista per casualitat: jo tocava a la banda d’Amposta, va ser el clarinet com podia haver estat un altre instrument», diu Gil. Comparteix obra escrita i musical amb Josep Soler. Com ell, fa parlar les notes i les plasma en poesies profundes on l’home, el temps i el desencís són els protagonistes. Ha fet concerts als Estats Units, Mèxic, Cuba, El Salvador o el Perú.
Per aquests músics, les paraules són música, i la música la seva existència.
© Cedida per Josep Soler
