El Racó del Veïnat
Martina Gasull i Masip, Plataforma Bici Augusta
Els infants aprenen de les coses que viuen, certament, educa més una acció o una vivència que una explicació. Una de les primeres coses que s’aprèn a la infància en referència a la relació amb l’espai públic és que el moviment de les persones està restringit a un espai molt petit de la ciutat. Ja de ben petits, els adults els repetim contínuament que el carrer no es pot travessar, que no es pot baixar de la vorera, que cal esperar que el semàfor es posi en verd. De ben petits aprenem que el vianant és secundari, que no té cap prioritat, sempre li cal esperar, ja que sempre s’ha de protegir del cotxe.
De fet, a Barcelona, l’espai públic per al cotxe és gairebé el doble que l’espai per a parcs urbans. El 2017 la xarxa viària ocupava 2.261,3 hectàrees mentre que els parcs urbans n’ocupaven 1.342,1, segons dades de l’Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2019. En un carrer com la Via Augusta l’amplada de les voreres deu tenir una mitjana d’uns 3-4 m d’amplada, mentre que l’espai per al cotxe és d’uns 15 m d’amplada, si considerem que té 6 carrils de 2,5 m cadascun. En alguns trams algun d’aquests carrils està ocupat per aparcament de motos. Sovint però, tots els elements que cal situar en una via pública com enllumenat, papereres, parades d’autobús, escomeses de llum o fins i tot contenidors d’escombraries, se situen per defecte sempre a l’espai destinat al vianant i no a la calçada, prenent encara més espai a la ciutadania.
Així, els infants han perdut el seu espai per jugar perquè ha estat envaït pels cotxes i camions; i d’aquesta manera els infants han perdut opcions per a desenvolupar la seva autonomia perquè les ciutats han estat dissenyades per a circular-hi en cotxe. Donant el privilegi de l’espai de la ciutat al cotxe, hem impedit el dret dels infants a moure’s sols per la ciutat amb seguretat, i hem impedit el seu dret a poder anar en bicicleta per moure’s per la ciutat. Tal com està pensada la ciutat avui en dia, tothom en general pensa que la bicicleta és un mitjà de transport insegur, i encara més per a un infant. Però està comprovat que si se li dona el seu espai a la bicicleta, les ciutats esdevenen més segures, no només per als ciclistes, sinó també per als vianants.
Quan prenem l’espai al ciutadà i li donem al cotxe, a més, li estem robant la salut a l’infant. Un estudi del 2007 liderat pel Doctor Jordi Sunyer va estimar que a Barcelona hi ha cada any 3.500 morts prematures per culpa de la contaminació atmosfèrica (moltes més que les produïdes per accidents de trànsit). A més, la contaminació provinent del trànsit afecta més als menuts, ja que sovint estan més a prop de la font emissora, i per tant respiren més fum. Si volem una societat que canviï el paradigma de la mobilitat centrada en el vehicle privat a motor, els nens d’avui han de veure que és possible. Han de poder aprendre que en l’espai públic es té en compte principalment les persones i per tant els sistemes de mobilitat més respectuosos com són anar a peu, en bicicleta o en transport públic.
Ja és hora de tornar espai als infants, perquè puguin jugar, perquè puguin caminar sols fins a l’escola, perquè puguin anar en bici o patinet a l’institut o a classe de música. En definitiva, ja és hora de fer una ciutat més inclusiva, on la mobilitat estigui pensada per a tothom i no només per a uns quants, i que deixi espai públic per passejar, jugar, relacionar-se, en definitiva per a ser viscut, i per tant, posant la vida al centre.
Les generacions d’adults hem après que el cotxe té prioritat, deixem que les generacions futures aprenguin que les persones tenen prioritat. Reprenent l’exemple de la Via Augusta de Barcelona, una bona manera de tornar espai al ciutadà seria treure carrils de circulació per als cotxes per eixamplar voreres, posar-hi dos carrils bici, un en cada sentit, i incrementar el verd amb jardineres. D’aquesta manera, com reclama una campanya recent, recuperem els carrers, i RECUPEREM LA CIUTAT.
Martina Gasull i Masip és membre de la Comissió Carril Bici Augusta de l’AMPA de l’Institut Menéndez y Pelayo
