Esteban Galindo

Si bé és cert que ja vam mencionar dita capella quan vam fer l’article de la boda del rei Martí I amb Margarida de Prades, al setembre de 1409, ara ens volen fitxar en el lloc, en l’espai arquitectònic, perquè afirmem que juntament amb les dues torres cilíndriques i un petit tram de muralla, una part de la capella ens ha arribat fins als nostres dies, integrada a la planta baixa de la Universitat Abat Oliva CEU, i per tant, són les restes que evidencien la presència del Palau de Bellesguard del rei Martí.

Recordar que el monarca va comprar un antic mas i el va dignificar com a residència reial. Degut a la seva personalitat summament religiosa, d’aquí que tingués també el sobrenom de l’Eclesiàstic, Martí va fer construir una petita capella a Bellesguard, i com era habitual en ell, la va guarnir amb elements litúrgics, tal com va fer també a la capella de Santa Àgata al Palau Reial Major de Barcelona amb les relíquies de la monarquia, tot cercant una permeabilitat d’espais, una osmosi entre els àmbits sagrats i reials. Dels elements ornamentals de la capella ens han arribat fins avui dia un crucifix  gòtic tardà de talla policroma anomenat “Crist de Bellesguard”, que Margarida de Prades va aportar com a dot matrimonial, el qual presidia l’altar de la capella; i un portapau de ferro de factura gòtica amb elements renaixentistes amb el qual Benet XIII va obsequiar al nou matrimoni com a regal de boda. Ambdues peces es conserven avui dia al Museu de Montserrat.

Diem que era petita perquè així ho expliquen les fonts. Segons el cronista que narra el casament del rei, explica que hi cabia poca gent pel reduït espai del habitacle, i a més, al trobar-se de dol per la mort del seu hereu Martí el Jove, no calia un espai més gran. S’havia de fer una cerimònia íntima i sense pompositat, només aquells pròxims i més propers a la parella, on trobaríem els membres més destacats de la noblesa catalana, destacant per damunt de tots Benet XIII. Fou el propi papa qui va oficiar  la missa per donar-li així la oficialitat requerida.

Com no podia ser d’una altra manera, el futur de la capella va anar lligat al de Bellesguard. Amb les guerres que va patir el Principat, especialment al segle XVII i inicis del XVIII, l’edifici va quedar molt malmès. Una vegada la propietat va passar a mans de la Comunitat de Preveres de Sant Just i Pastor, les fonts expliquen que van refer la capella. Durant tot el segle XVIII ens narren les visites pastorals a la parròquia l’estat de la capella de Bellesguard, molt ben guarnida i apte per a les cerimònies religioses. En els contractes de lloguer que els clergues feien als diferents masovers que s’encarregaven de conrear les terres de la finca, destaquen l’obligació de rentar la roba blanca de la capella. Possiblement la imatge més propera a cóm era la capella en aquest segle ens la mostra el dibuix de Lluís Rigalt un segle després. Es tractava d’un edifici de una sola nau amb una teulada a dues aigües, i que es trobava adossat a la paret del Palau del rei Martí. Apuntem que són les restes del sostre i parets laterals d’aquest edifici el que encara avui podem veure a l’interior de la universitat, amb un sostre pla de volta catalana d’una manufactura exquisida.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here