Publicitatspot_img
spot_img

La casa d’Abadal

Publicat el 11.2.2018 10:00

Abans i ara

Fotografia: Javier Sardá; text: Jesús Mestre Campi

Les primeres dècades del segle XX es va urbanitzar l’avinguda del Tibidabo i els carrers dels voltants amb grans torres, moltes d’elles construïdes per famílies de la burgesia catalana. Un d’aquests casalots va ser el que, cap a l’any 1910, va construir la família d’Abadal al carrer del Cister a la cruïlla dels carrers del Cister amb Melilla. Els Abadal eren una antiga família d’Osona, amb una forta presència en els sectors agrícoles i industrials de la comarca. La branca que es va instal·lar a Sant Gervasi, la de Ramon d’Abadal i Calderó, també estava vinculada a empreses com la cimentera Asland i era un advocat de prestigi i un polític molt influent a l’època.

La fotografia antiga mostra el moment final de la construcció del casalot, cap al 1910, d’estil historicista que contrastava amb molts dels edificis modernistes de la zona. Ramon d’Abadal va fer la casa amb molta cura i sense esmerçar pressupost, i volia que tingués una aparença de fermesa i solidesa, tal com percebia el seu món. La torre va ser un dels centres de reunió dels catalanistes conservadors fins a la Segona República i hi va viure amb la família fins al juliol de 1936. En esclatar la guerra civil, la família d’Abadal es va exiliar a Itàlia i, en tornar, l’agost de 1939, van trobar la torre saquejada i en un estat deplorable. A l’octubre deixaven el casalot per anar a viure al centre de Barcelona.

Publicitat

A principis dels anys seixanta, un grup de pares que volien fundar una nova escola van adquirir la torre i el 1964 hi van fundar el Col·legi Canigó, que encara té com a seu principal la casa dels Abadal. Tal com es pot veure en la fotografia actual, feta al capvespre, el casalot manté la seva estructura original i està molt ben conservada —cosa que confirma la seva solidesa al cap de més de 100 anys de la seva construcció—, tot i el canvi d’ús. Avui, centenars de criatures corren i fan gatzara per les seves sales i passadissos.

Fotografia d’autor desconegut – Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

Notícies relacionades

Sant Gervasi acull la setena edició del festival de cinema francòfon Ohlalà!

El certamen projecta 12 llargmetratges i una minisèrie a l'Institut Français de Barcelona entre el 19 i el 28 de novembre, amb una nova secció dedicada a la natura i el medi ambient

Crida de Radars per recuperar voluntaris i combatre la soledat de la gent gran a Sant Gervasi

El projecte comunitari treballa per reconnectar les persones grans amb el barri i trencar la soledat no desitjada

L’Ajuntament millorarà el paviment de Via Augusta i República Argentina durant les vacances de Setmana Santa

Les actuacions es beneficiaran de la davallada de la mobilitat i tindran lloc durant els dos caps de setmana

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf
spot_img

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

La Tamarita, una torre senyorial amb un passat marcat per les txeques de Barcelona

L’edifici dels jardins de la Tamarita, projectat per Melcior Viñals, va ser un centre clandestí de detenció i tortura durant la Guerra Civil i actualment acull la Fundació Blanquerna.

Les Tres Torres té el percentatge més alt d’arbres potencialment al·lergènics de Sarrià-Sant Gervasi

El 36,4 % de l'arbrat municipal del barri pertany a espècies amb al·lergenicitat potencial alta o molt alta, mentre que el conjunt del districte se situa en el 23,9 %, per sota de la mitjana de Barcelona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí