Publicitat

La casa d’Abadal

spot_img

Publicat el 11.2.2018 10:00

Abans i ara

Fotografia: Javier Sardá; text: Jesús Mestre Campi

Les primeres dècades del segle XX es va urbanitzar l’avinguda del Tibidabo i els carrers dels voltants amb grans torres, moltes d’elles construïdes per famílies de la burgesia catalana. Un d’aquests casalots va ser el que, cap a l’any 1910, va construir la família d’Abadal al carrer del Cister a la cruïlla dels carrers del Cister amb Melilla. Els Abadal eren una antiga família d’Osona, amb una forta presència en els sectors agrícoles i industrials de la comarca. La branca que es va instal·lar a Sant Gervasi, la de Ramon d’Abadal i Calderó, també estava vinculada a empreses com la cimentera Asland i era un advocat de prestigi i un polític molt influent a l’època.

Publicitat

La fotografia antiga mostra el moment final de la construcció del casalot, cap al 1910, d’estil historicista que contrastava amb molts dels edificis modernistes de la zona. Ramon d’Abadal va fer la casa amb molta cura i sense esmerçar pressupost, i volia que tingués una aparença de fermesa i solidesa, tal com percebia el seu món. La torre va ser un dels centres de reunió dels catalanistes conservadors fins a la Segona República i hi va viure amb la família fins al juliol de 1936. En esclatar la guerra civil, la família d’Abadal es va exiliar a Itàlia i, en tornar, l’agost de 1939, van trobar la torre saquejada i en un estat deplorable. A l’octubre deixaven el casalot per anar a viure al centre de Barcelona.

Publicitat

A principis dels anys seixanta, un grup de pares que volien fundar una nova escola van adquirir la torre i el 1964 hi van fundar el Col·legi Canigó, que encara té com a seu principal la casa dels Abadal. Tal com es pot veure en la fotografia actual, feta al capvespre, el casalot manté la seva estructura original i està molt ben conservada —cosa que confirma la seva solidesa al cap de més de 100 anys de la seva construcció—, tot i el canvi d’ús. Avui, centenars de criatures corren i fan gatzara per les seves sales i passadissos.

Fotografia d’autor desconegut – Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Neix la Copa Sarrià, un torneig per fer barri a través del futbol

Organitzada per exalumnes del Sant Ignasi, comptarà amb la participació de vuit equips masculins de Sarrià-Sant Gervasi i espera ser un espai de trobada per a tot el veïnat

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

El Jardí 116, abril de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_116_Abril25.pdf
spot_img

Adrià Plazas es nega a signar la deportació per “continuar exercint pressió” a Israel

L'activista del Sindicat d'Habitatge de Cassoles i membre de la direcció de la CUP va ser retingut l'1 d'octubre mentre estava en un dels vaixells de la Flotilla camí a la Franja de Gaza

La morera de la seda: història i usos

És un arbre provinent de l'est de la Xina conreat arreu del món pel valor de les seves fulles

Les ressenyes de la Casa Usher: Anna Starobinets

Aquesta tardor arriba la seva novel·la més ambiciosa El vado de los zorros, un thriller místic i fantàstic ambientat a la frontera entre Manxúria i la Unió Soviètica el 1945

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí