Abans i ara
Fotografia: Javier Sardá; text: Jesús Mestre Campi
Les primeres dècades del segle XX es va urbanitzar l’avinguda del Tibidabo i els carrers dels voltants amb grans torres, moltes d’elles construïdes per famílies de la burgesia catalana. Un d’aquests casalots va ser el que, cap a l’any 1910, va construir la família d’Abadal al carrer del Cister a la cruïlla dels carrers del Cister amb Melilla. Els Abadal eren una antiga família d’Osona, amb una forta presència en els sectors agrícoles i industrials de la comarca. La branca que es va instal·lar a Sant Gervasi, la de Ramon d’Abadal i Calderó, també estava vinculada a empreses com la cimentera Asland i era un advocat de prestigi i un polític molt influent a l’època.
La fotografia antiga mostra el moment final de la construcció del casalot, cap al 1910, d’estil historicista que contrastava amb molts dels edificis modernistes de la zona. Ramon d’Abadal va fer la casa amb molta cura i sense esmerçar pressupost, i volia que tingués una aparença de fermesa i solidesa, tal com percebia el seu món. La torre va ser un dels centres de reunió dels catalanistes conservadors fins a la Segona República i hi va viure amb la família fins al juliol de 1936. En esclatar la guerra civil, la família d’Abadal es va exiliar a Itàlia i, en tornar, l’agost de 1939, van trobar la torre saquejada i en un estat deplorable. A l’octubre deixaven el casalot per anar a viure al centre de Barcelona.
A principis dels anys seixanta, un grup de pares que volien fundar una nova escola van adquirir la torre i el 1964 hi van fundar el Col·legi Canigó, que encara té com a seu principal la casa dels Abadal. Tal com es pot veure en la fotografia actual, feta al capvespre, el casalot manté la seva estructura original i està molt ben conservada —cosa que confirma la seva solidesa al cap de més de 100 anys de la seva construcció—, tot i el canvi d’ús. Avui, centenars de criatures corren i fan gatzara per les seves sales i passadissos.
